El plagi a les aules
Els estudiants, d’una forma o d’una altra, sempre han intentat transgredir les normes escolars. Determinades violacions de les regles poden, fins i tot, tenir una vessant positiva; n'hi ha que obliguen l'alumne a un esforç i a un aprenentatge tan considerable que mereixerien l'absolució de qualsevol bon mestre. El que va fer Fernando Savater es podria incloure en aquesta categoria. Ha contat el filòsof que per poder aprovar l'assignatura de grec va haver d’aprendre de memòria la traducció al castellà de la Iliada; a l'hora de l'examen només necessitava desxifrar les primeres i darreres paraules dels versos per poder anar traduint de forma mecànica.
No totes les violacions de les normes són tan innocents; n' hi ha que traspassen la frontera de la picaresca i s'endinsen en el terreny de la més descarada deshonestedat acadèmica. L'intent de fer passar per pròpies idees i textos d'altri potser sigui una de les violacions de les normes que avui dia està més estesa a les aules, especialment les universitàries.
Les enquestes realitzades a entorns universitaris de cultura anglosaxona — a casa nostra encara no s’ha fet cap treball empíric sobre el tema - assenyalen que més o menys la meitat dels estudiants copien, i que els homes ho fan més que les dones. També mostren les enquestes que no es plagia amb la mateixa intensitat en tots els estudis: a les carreres relacionades amb Economia és on sembla que hi ha més afecció a aquesta transgressió — deu ser una premonició?-, i a les d’Humanitats on menys.
El desenvolupament de les tecnologies de la informació facilita enormement una de les formes més esteses del copiar: el plagi. Mai havia estat tan fàcil accedir a documents bibliogràfics ni mai havia estat tan senzill manipular-los. El copy i el paste són dues accions que qualsevol persona pot aprendre a fer amb molt menys esforços del que exigeix adquirir capacitat comprensiva del contingut dels documents. L'existència a Internet de portals que ofereixen, de forma gratuïta o pagant, treballs acadèmics no només facilita sinó que incita al plagi. Per fer-nos una idea de la magnitud del fenomen, assenyalarem que un dels portals de més èxit als EUA -schoolsucks.com- ofereix uns 60.000 documents referits a tots els camps. La malifeta, si el professor bada, pot sortir acadèmicament de franc a l’estudiant transgressor; econòmicament, però, no: fins a 10 dòlars per pàgina copiada ha de pagar qui vol fer la trampa.
De cada dia hi ha més universitats que posen en marxa mesures per afrontar aquest problema. Les estratègies emprades van des de l'ús de sistemes informàtics que detecten els textos copiats fins a l'establiment de codis d'honor, passant per l’organització de cursos o seminaris per tal que els estudiants prenguin consciència del problema.
Dissortadament encara no tenim dades referides al nostre país. Però la precaució i l'experiència fa que siguem molts els professors que ja no sol·licitem mai dels nostres alumnes treballs que suposin el desenvolupament lliure d'un tema sinó que, en tot cas, proposem treballs orientats amb objectius precisos. D’altra banda, sabem que aquells professors que manifesten als seus alumnes el seu desconeixement o desinterès per Internet tenen tots els números de ser víctimes dels plagis més descarats.
El plagi a les aules no es pot considerar amb la condescendència i la simpatia que solen provocar les transgressions escolars. Si els professors — i també els pares - no actuam en aquest tema, fomentarem que els estudiants percebin el plagi com quelcom trivial i, el que encara és més greu, els transmetrem la idea que, per assolir els objectius, no cal tenir cap mirament amb els mitjans emprats. Sí, ja sé que es pot argumentar que això és, molt sovint, l'escenari de la vida. Però és que un dels sentits de l'educació és, precisament, millorar aquest escenaris. I fer desaparèixer el frau és, encara, una millora.
No totes les violacions de les normes són tan innocents; n' hi ha que traspassen la frontera de la picaresca i s'endinsen en el terreny de la més descarada deshonestedat acadèmica. L'intent de fer passar per pròpies idees i textos d'altri potser sigui una de les violacions de les normes que avui dia està més estesa a les aules, especialment les universitàries.
Les enquestes realitzades a entorns universitaris de cultura anglosaxona — a casa nostra encara no s’ha fet cap treball empíric sobre el tema - assenyalen que més o menys la meitat dels estudiants copien, i que els homes ho fan més que les dones. També mostren les enquestes que no es plagia amb la mateixa intensitat en tots els estudis: a les carreres relacionades amb Economia és on sembla que hi ha més afecció a aquesta transgressió — deu ser una premonició?-, i a les d’Humanitats on menys.
El desenvolupament de les tecnologies de la informació facilita enormement una de les formes més esteses del copiar: el plagi. Mai havia estat tan fàcil accedir a documents bibliogràfics ni mai havia estat tan senzill manipular-los. El copy i el paste són dues accions que qualsevol persona pot aprendre a fer amb molt menys esforços del que exigeix adquirir capacitat comprensiva del contingut dels documents. L'existència a Internet de portals que ofereixen, de forma gratuïta o pagant, treballs acadèmics no només facilita sinó que incita al plagi. Per fer-nos una idea de la magnitud del fenomen, assenyalarem que un dels portals de més èxit als EUA -schoolsucks.com- ofereix uns 60.000 documents referits a tots els camps. La malifeta, si el professor bada, pot sortir acadèmicament de franc a l’estudiant transgressor; econòmicament, però, no: fins a 10 dòlars per pàgina copiada ha de pagar qui vol fer la trampa.
De cada dia hi ha més universitats que posen en marxa mesures per afrontar aquest problema. Les estratègies emprades van des de l'ús de sistemes informàtics que detecten els textos copiats fins a l'establiment de codis d'honor, passant per l’organització de cursos o seminaris per tal que els estudiants prenguin consciència del problema.
Dissortadament encara no tenim dades referides al nostre país. Però la precaució i l'experiència fa que siguem molts els professors que ja no sol·licitem mai dels nostres alumnes treballs que suposin el desenvolupament lliure d'un tema sinó que, en tot cas, proposem treballs orientats amb objectius precisos. D’altra banda, sabem que aquells professors que manifesten als seus alumnes el seu desconeixement o desinterès per Internet tenen tots els números de ser víctimes dels plagis més descarats.
El plagi a les aules no es pot considerar amb la condescendència i la simpatia que solen provocar les transgressions escolars. Si els professors — i també els pares - no actuam en aquest tema, fomentarem que els estudiants percebin el plagi com quelcom trivial i, el que encara és més greu, els transmetrem la idea que, per assolir els objectius, no cal tenir cap mirament amb els mitjans emprats. Sí, ja sé que es pot argumentar que això és, molt sovint, l'escenari de la vida. Però és que un dels sentits de l'educació és, precisament, millorar aquest escenaris. I fer desaparèixer el frau és, encara, una millora.
posted by Jaume Sureda Negre @ 08:50
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home