dijous, de febrer 23, 2006

Obscenitats


De tant en tant les pàgines dels diaris testimoniatgen que vivim en un món obscè. En els darrers mesos hem pogut llegir, per exemple, que l’esposa del president de Nigèria ha mort a una luxosa clínica de Marbella a causa d’una intervenció quirúrgica per llevar-li de damunt dos quilos de més i dissimular-li quatre arrugues de la cara. Res que dir si no fos que en el país que governa el seu marit –ara el seu viudo- més de cent milions de persones passen penalitats per no aprimar-se més del compte i, simplement, poder sobreviure. També fa poc que hem pogut llegir que cada quatre segons es mor en el món una persona a causa de problemes relacionats amb la fam; mentre que en el nostre país hem de realitzar campanyes per lluitar contra l’obesitat que de cada dia afecta a més persones.

La llista de fets que ofenen el pudor i el sentit comú és llarga; basta gratar un poc en els diaris que adonar-se’n de la seva ampla extensió. Encara que n’hi ha, d’obscenitats, que estan un poc amagades i que per fer-se visibles necessiten que desaparegui els parafernals que les sol dissimular. No sé vostès que pensaran, però un servidor creu que el fet que a Balears dediquem més recursos econòmics a la televisió que a l’ensenyament superior mereix un lloc destacat en el hit parade de les obscenitats. I és que en el 2006 –llegeixo en els diaris- IB3 disposarà de 50 milions d’euros. Per si això no bastas , el Consell de Mallorca té previst per a l’any que ve una despesa de 11’3 milions per a la seva televisió –6 milions del pressupost del 2006 i 5’3 del d’enguany- i és probable que els altres Consells no quedin darrera. Sigui com vulgui només amb l’aportació del Consell de Mallorca i la del Govern Balear la xifra –la tudada?- ja puja a 72 milions! Doncs bé: per a l’any 2006 la transferència nominativa més la inversió del Govern a la Universitat de les Illes Balears no arribarà als 54 milions d’euros. Ho ha llegit bé: es dediquen més recursos a la televisió que a l’ensenyament superior.

Es diu que “Mal de molts, consol de tots” i, també, que “Mal de muchos consuelo de tontos”. Però, me sap greu, no ens podem aplicar ni la dita catalana ni la castellana: la magnitud del despropòsit no té parangó en la resta de Comunitats; i això que se’n fan de grosses amb els pressuposts de les televisions públiques! Catalunya, per exemple, dedica 262’9 milions (dades de l’any 2005) a la Corporació de Ràdio i Televisió, mentre que transfereix a les Universitats més de 670 milions d’euros. Que consti que el fet de que dediquin a la radio i a la televisió més d’un terç del que destinen a les Universitats ja me pareix desproporcionat, però ni de prop fer-hi s’atraquen als números de Balears.
No crec que IB3, malgrat les arrugues que ja té, acabi com la primera dama de Nigèria; segurament li aplicaran la medicina de l’endeutament i entre tots la mantindrem viva. No ho sé; ignor quin serà el seu futur; el cert, però, és que l’ensenyament superior a Balears va prim com els milions de ciutadans afamats d’aquell pobre país africà. Els imbècils que defensen que l’ensenyament és un factor estratègic fonamental per millorar les persones i les economies desconeixen les teories que s’apliquen a Balears. Si les coneguessin sabrien que l’element clau pel progrés dels pobles es troba en la vella màxima “Panem et circenses”. I sabrien també que si s’ha de triar és sempre millor optar pel circ, encara que sigui dolent. On es poden despuntar?
(El Mundo / El Día de Baleares 28, desembre 2005. Publicat amb el títol "Pan y circo")