divendres, de març 17, 2006

Escoles només per a nins o nines?


No fa molt, els mitjans de comunicació informaren que una associació lligada a l’Opus Dei té previst obrir dos nous col·legis a Palma; un només per a nins i l’altre només per a nines. Costa creure que encara hi hagi qui vol crear escoles separant l’alumnat en funció del seu sexe. L’astorament és encara més gran quan se sap que els futurs nous centres es volen mantenir en règim de concert, és a dir; amb el finançament de recursos públics i, per si amb això no n’hi hagués a bastament, que es pretén construir-los en el Parc BIT, uns terrenys que s’urbanitzaren per iniciativa i amb suport públic amb la finalitat de promoure la innovació a Balears. Si aquestes escoles s’arriben a fer en aquest indret haurem de convenir que a Balears tenim una forma molt peculiar d’innovar. Però bé; encara que fos una escola d’iniciativa del tot privada, que només afectes la butxaca d’uns pocs, també mereixeria ser objecte de crítica i de rebuig. I és que, entenc, aquest no és un tema d’economia sinó –encara que soni grandiloqüent– de dignitat. No és de rebut que a principis del segle XXI tornem a escoles separades, entre altres molts motius perquè la igualtat entre els sexes és un element clau de la dignitat de les persones. I la coeducació és un camí ineludible per assolir aquesta igualtat.

Per justificar la separació de sexes a les escoles ja no es fan servir idees cavernícoles. Ja ningú –ningú amb un mínim de credibilitat, vull dir– no argumenta, com es feia no fa tant de temps, que aplegar nins i nines a les mateixes aules sigui un estímul a la concupiscència, una invitació al pecat i, conseqüentment, una incitació a la perdició eterna. Tampoc ningú no recorr a l’argument d’una pretesa superioritat de l’home sobre la dona. Les apel·lacions a motius de l’esfera religiosa o racista, els grans arguments emprats anys i panys per donar credibilitat a la malifeta de separar els nins i les nines, han desaparegut –almenys en el context cultural occidental– de l’argumentari dels segregadors. No; les explicacions a les que ara es recorr –modernitat obliga– es basen en determinades interpretacions de les diferències del desenvolupament dels processos cognitius entre els homes i les dones. Amb aules separades –diuen els segragadors– s’augmentarà el rendiment acadèmic, es millorarà l’ambient de les aules, hi haurà menys violència de gènere i s’aconseguirà una major eficàcia de la tasca docent. Si no tinguéssim ni seny ni memòria potser ens podrien convèncer de tots aquests beneficis. Però bé, un poc curts sí que ho podem ser però no de memòria. I quan miram endarrera i recordam les malifetes de les escoles del passat que hem conegut i viscut –separades segons els sexe per tal, llavors sí, de defugir de la temptació de la carn– ens adonam de la nul·la solidesa dels arguments ara emprats. I és que els possibles beneficis sobre els processos cognitius que hipotèticament s’aconseguiria separant els nins i les nines són insignificants davant els inconvenients que la segregació suposaria per al procés de socialització. Per altra banda, la història demostra que les apel•lacions a les diferències de caire psicològic per justificar l’ordre social no solen ser més que prejudicis. Hi va haver un temps, per exemple, que es deia que les dones no podien ser jutgesses degut al seu caràcter emocional voluble...

Quan pens en la proposta local de retornar a escoles segregades no puc deixar de pensar en la confrontació d’idees que actualment es produeix a l’àmbit global. Segons alguns es tracta d’una guerra entre civilitzacions, segons altres –i és la tesi que consider més encertada– és una batalla entre idees radicals i lliberals, entre l’extremisme fonamentalista i la moderació. I aquesta disputa té lloc en totes les diverses cultures. És evident quina és la trinxera dels segregacionistes
(El Mundo El Día de Baleares. 29 març 2006)

posted by Jaume Sureda Negre @ 09:53