divendres, d’abril 07, 2006

Botellot


Ensenyam als joves a fer el ximple, els predicam les bondats de la imbecil·litat i després, quan han après la lliçó i, sobretot, quan l’apliquen quedam perplexes, espantats; no ens acabam de creure que siguin capaços de comportaments tan primitius, degradants i incívics. Què esperàvem? Pensàvem que l’estupidesa és controlable? Perquè “el botellon” és això: una immensa estupidesa que els joves han pogut aprendre dels models i dels exemples que, des de fa estona, els proposam i que ara, com a fera desbocada, sembla que se’ns ha descontrolat del tot.
Permetin que els recordi una obvietat que massa sovint s’oblida: el botellot, aquesta mena de festa salvatge en espais públics que té en el consum descontrolat de l’alcohol la seva principal senya d’identitat, no és quelcom que els joves desenvolupin de forma innata; és fruit d’un aprenentatge fet també a partir d’exemples que cada dia els presentam fins a la sacietat. Només per fer referència als models mostrats a l’esfera pública –deu sap el que han arribat a veure a la privada!- podem recordar algunes de les festes populars més arrelades, d’aquí i d’allà, com Sant Antoni o la Feria de Abril. ¿Creuen vostès que sense suc festes d’aquesta mena durarien dos dies? Ja sé que el nivell de descontrol etílic entre el botellot i aquestes tradicions no és ben bé el mateix. Però és que, no ho oblidin, també hem ensenyat als joves que la desmesura és un valor. Els hem dit –els diem cada dia- que qui la fa més grossa surt a la foto: el que és important no és l’orientació moral de l’acció sinó la seva magnitud; es tracta de posseir un rècord. L’heroi és qui fa la collonada més grossa; aquest és el principi que els ensenyam dia sí i dia no; aquest és un principi fonamental d’una societat que té en l’espectacle la seva litúrgia i en el Guiness la seva Bíblia. ¿Com permetran els joves de Palma que els de Granada, per exemple, els guanyin, encara que sigui a fer l’imbècil i destrossar-se el fetge i l’enteniment? Es tracta de guanyar a qualsevol preu; ara els botellots han de ser superbotellots.
El mal ensenyament que es proposa als joves , però, no s’atura ni en el descontrol ni en ser el primer del no-res. També els ensenyam que cal divertir-se fins a morir. La consigna de l’entreteniment s’ha imposat per tot arreu: des dels mitjans de comunicació fins a les escoles. Tot, ja se sap, ha de ser divertit i cap problema si hem de banalitzar el consum de drogues. A tot això hi podem afegir les lliçons quotidianes sobre els usos indeguts de l’espai públic; indret on sembla que només impera una norma: fer mal bé el major nombre de coses i pertorbar la tranquil·litat dels altres.
Tenim pocs motius per a espantar-nos davant el fenomen del botellot. Ben pensat, el que és mal d’entendre és que amb les ensenyances que els proporcionam encara hi hagi joves amb el cap clar, amb la idea que res de bo hi ha en les drogues, encara que siguin legals.
El darrer estudi sobre la situació de la joventut a Espanya –Jóvenes españoles 2005- ,presentat fa pocs dies, mostra que entre el jovent augmenta l’interès i la pràctica d’aquelles activitats d’oci que requereixen poc esforç personal i que es poden fer amb passivitat. Per fer l’imbècil no cal ser molt actius ni creatius. Així doncs, si no abordam seriosament el tema de l’educació per a l’oci, si no hi ha una política que facilita les condicions perquè la joventut pugui fer del seu temps d’oci un àmbit enriquidor, fenòmens com els del botellot aniran en augment. L’estupidesa creix com les males herbes.

1 Comments:

At 7:00 p. m., Anonymous Anònim said...

Greets to the webmaster of this wonderful site! Keep up the good work. Thanks.
»

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home