El Manual
Per afrontar la
recessió econòmica, també aquí se segueix amb l’educació un patró que ja s’ha
experimentat en altres indrets. Es comença per retallar les activitats
extraescolars, se segueix amb la reducció del pressupost per a despeses de manteniment
i compres i, finalment, es recorre a accions més contundents com l’increment
del nombre d’alumnes per aula i la reducció del nombre de professors. A casa
nostra, ja hem arribat a aquesta etapa d’ampliació de la ràtio alumnes/aula i a
la reducció de les plantilles. Tot plegat, una política de manual que serveix
per poder equilibrar els balanços econòmics.
Sí, potser
equilibren l’economia, però el que és ben segur és que desequilibren els
balanços educatius. El manual sembla que també diu que cal difondre la idea que
totes aquestes retallades no tenen importància, que, al cap i a la fi, tot això
no és més que un problema corporatiu dels professors, un col·lectiu privilegiat
i ociós. Cal, sembla, minimitzar els efectes, almenys en l’opinió pública, d’unes
polítiques que, a les escoles, fan malbé millores aconseguides després de
moltes lluites durant molts anys.
Els qui han escrit
el manual creuen que la ciutadania és beneita. I no ho és. Un dels Baròmetres
d’enguany (el del mes de març) assenyala que gairebé el 10% dels ciutadans
creuen que l’educació és un dels principals problemes d’Espanya. Cap baròmetre
anterior havia mostrat una percepció social tan problemàtica de l’educació. Sembla
que això no estava previst en el manual dels “retalladors”, o potser sí. El que
és ben segur és que si la ciutadania reacciona davant les malifetes que es duen
a terme no hi haurà manual que hi valgui.
posted by Jaume Sureda Negre @ 17:01
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home