(Des) Educació a Balears (Blog de Jaume Sureda Negre)

Durant dos dies, a principis d’aquest mes, Paris fou l’escenari d’uns anomenats “États généraux” sobre la violència a les escoles, un problema, el del comportaments antisocials a les aules, que encara que aquí se’n parli menys i es dissimuli darrere d’eufemismes dictats per la correcció política (a casa nostra es parla de convivència escolar i no de violència) es pateix amb la mateixa intensitat que en el país veí. Aquest esdeveniment, del qual la premsa francesa de totes les tendències se n’ha fet àmpliament ressò, m’ha semblat d’interès tan pels resultats com pel procediment amb què s’han assolit.
A la reunió parisenca s’han establert diverses orientacions de lluita contra la violència a les aules que ja aniria bé que dirigissin la política educativa del nostre país. Per poder establir dispositius de lluita contra aquest mal –es va dir a Paris- cal disposar d’un bon diagnòstic de les seves característiques; és per això que decidiren perfeccionar l’eina que es fa servir per calibrar-lo (l’enquesta SIVIS) i aplicar-la més freqüentment. La formació del professorat és la segona línea estratègica que s’ha adoptat: els professors han de gaudir d’una formació específica que els faci competents en la gestió dels conflictes. L’acció sobre les famílies és un altre front del combat: les mesures proposades van des de l’ajuda a les famílies fins a la retirada de subsidis a les que no compleixin amb les obligacions amb l’educació dels seus infants. També és va insistir en la necessitat d’elaborar un reglament que estableixi les normes que s’han de seguir a les escoles. Donar més capacitats als directors a l’hora de seleccionar els equips docents i reobrir el debat dels ritmes escolars són dues de les altres mesures anunciades.
El procediment m’ha semblat encara més interessant que no els resultats. Els francesos han adoptat l’expressió États généraux per referir-se a la convocatòria de comissions per tractar temes d’interès social excepcional. Saben, els francesos, que per encarar els conflictes convé la participació dels sectors implicats i de les persones que, per obligació o devoció, investiguen sobre el tema. Trobar solucions serioses, consistents i no demagògiques als problemes socials greus implica que les decisions no es prenguin només a partir del criteri dels polítics. Dissortadament, també a França, alguns alts càrrecs que han de decidir sobre temes importants estan ocupats per personatges amb escassa qualificació. No sé allà, però aquí no és cap metàfora parlar d’altes instàncies ocupades per persones que a la “vida civil” no han superat ni unes proves per ocupar plaça d’auxiliar administratiu (una feina, per altra banda, ben digna i respectable). Sigui com sigui, tant a França com aquí, convé –i això és el que volia destacar- que les decisions es prenguin comptant amb les visions múltiples dels fets i, sobretot, fonamentades. Sí, ja sé que a Balears hem arribat a un punt que ens conformam amb que no siguin decisions corruptes. I pel que sembla, l’honestedat té poc a veure amb la qualificació professional de cadascú.