dijous, de juliol 05, 2012


França m’agrada

Aquí, a Espanya, començarem el proper curs acadèmic amb un sistema públic amb menys professors, més alumnes per aula i amb un professorat desmotivat i empipat. A França, en canvi, tenen previst iniciar el curs amb la incorporació de gairebé 6.000 nous llocs de feina a secundària. Aquí, a Espanya, ens omplim la boca predicant la gran importància de la formació i la recerca però som en el grup de països europeus que des del 2008 fins ara més han retallat el pressupost dedicat a ensenyament superior. Allà, a França, des de l’inici de la crisi fins ara, no han deixat d’incrementar la partida pressupostària dedicada a la Universitat i a la recerca. Aquí, a Espanya, el cap de l’Estat podria fer qualsevol malifeta i se’n sortiria amb la promesa que no tornarà succeir. Allà, a França, qui la fa, sigui qui sigui, la paga. I els jutges no tenen cap impediment per fer escorcollar la casa d’un ex cap d’estat. Aquí, a Espanya, amb la bandera de  l’austeritat i amb la coartada que no hi ha doblers, es desmunta fins i tot el sistema públic de salut. Allà, a França, també racionalitzen la despesa pública però posen en marxa un sistema impositiu que farà que paguin més els qui més tenen.

M’agrada pensar que un bon sistema d’educació pública és la millor garantia de la igualtat d’oportunitats; m’agrada pensar que la formació i la recerca són els fonaments per a un futur millor; m’agrada pensar que tots som iguals davant la llei; m’agrada pensar que la crisi no ha de caure sobre les espatlles dels més dèbils. França m’agrada! Ara encara més.