França m’agrada
Aquí, a Espanya, començarem
el proper curs acadèmic amb un sistema públic amb menys professors, més alumnes
per aula i amb un professorat desmotivat i empipat. A França, en canvi, tenen
previst iniciar el curs amb la incorporació de gairebé 6.000 nous llocs de
feina a secundària. Aquí, a Espanya, ens omplim la boca predicant la gran
importància de la formació i la recerca però som en el grup de països europeus
que des del 2008 fins ara més han retallat el pressupost dedicat a ensenyament
superior. Allà, a França, des de l’inici de la crisi fins ara, no han deixat d’incrementar
la partida pressupostària dedicada a la Universitat i a la recerca. Aquí, a
Espanya, el cap de l’Estat podria fer qualsevol malifeta i se’n sortiria amb la
promesa que no tornarà succeir. Allà, a França, qui la fa, sigui qui sigui, la
paga. I els jutges no tenen cap impediment per fer escorcollar la casa d’un ex
cap d’estat. Aquí, a Espanya, amb la bandera de l’austeritat i amb la coartada que no hi ha doblers,
es desmunta fins i tot el sistema públic de salut. Allà, a França, també
racionalitzen la despesa pública però posen en marxa un sistema impositiu que
farà que paguin més els qui més tenen.
M’agrada pensar que
un bon sistema d’educació pública és la millor garantia de la igualtat
d’oportunitats; m’agrada pensar que la formació i la recerca són els fonaments
per a un futur millor; m’agrada pensar que tots som iguals davant la llei; m’agrada
pensar que la crisi no ha de caure sobre les espatlles dels més dèbils. França
m’agrada! Ara encara més.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home