(Des) Educació a Balears (Blog de Jaume Sureda Negre)

Primer efecte d’una de les crisis. Una de les, poques, conseqüències positives de la crisi econòmica en la qual ens trobam enrocats és que ara hi ha més joves que segueixen estudiant. L’augment del nombre dels que decideixen continuar en el sistema educatiu es va posar de manifest a principis de l’actual curs acadèmic: el nombre dels que es presentaren a la selectivitat a Espanya va augmentar d’un 5’6%. Això, a Balears, es va traduir en un increment del 5’7% de nous matriculats a la UIB, d’un poc més de l’11% a la UNED i del 12% a la UOC. També ha crescut, i molt, el nombre d’alumnes matriculats a la Formació Professional; en els dos darrers cursos, a Balears, s’ha produït un increment del 21%. No hi ha explicacions demogràfiques a aquests increments; és la crisi econòmica la causa que siguin més els qui girin la vista cap al sistema educatiu.

Segon efecte de la mateixa crisi. L’opció dels estudis en èpoques de recessió és menys costosa. Ara bé, les etapes de crisi tenen un altre efecte, en aquest cas pervers, relacionat amb la formació: un elevat percentatge dels que troben feina –o es mantenen a la que ja tenien– s’han de conformar amb treballs que requereixen unes necessitats formatives considerablement inferiors a la seva qualificació. En el nostre cas plou sobre banyat; la sobrequalificació, a nivell de tot l’Estat, arriba al 25%, un poc més del doble de la mitjana dels altres països membres de la OCDE. No hi ha cap seguretat que la crisi ajudi a estructurar un sistema productiu que estigui més fonamentat en el saber. El cert és que els qui treballam amb joves topam amb un panorama ben complicat: hem d’animar els joves a formar-se, però conscients que molts d’ells, en voler entrar en el mercat de treball, si tenen sort i ho aconsegueixen, hauran de conformar-se amb una feina per a la qual no calia tant d’esforç formatiu. Sempre hi ha el conhort de saber que la formació va més enllà de l’economia i del mercat de treball; que l’educació ens fa més persones. Però ja em contaran com fer entenedora aquesta veritat a jovenells àvids de béns materials.

Tercer efecte, però d’una altra crisi. El professor Sebastià Serra, fins fa poc director de l’Institut d’Estudis Baleàrics, ha sofert els efectes d’una altra crisi, que no és l’econòmica. Ell i el seu equip treballaven de forma eficient i, cosa rara a Mallorca, gens sectària. No conec altre responsable de la gestió dels afers culturals i científics de la nostra Comunitat que hagi tengut el bon criteri de convocar un concurs públic de projectes de recerca en el camp de les Ciències Socials i Humanes, incorporant, a més, el que és un principi bàsic de l’honestedat acadèmica: les avaluacions externes de les propostes presentades. Només s’ha d’afegir que el professor Serra no ha perdut res amb el seu cessament; a ell la feina sempre li sobrarà; som els administrats els qui sortim perdedors amb una decisió que per molt legítima que sigui no deixa, segons el meu parer, de ser errada.