(Des) Educació a Balears (Blog de Jaume Sureda Negre)

Com en el Regne Unit?

Tanya Byron és una especialista en Psicologia infantil que s’ha fet popular en el Regne Unit, sobretot per haver fet de Supernanny a una televisió del seu país. Fa poques setmanes, la professora Byron va presentar els resultats d’un estudi realitzat per encàrrec de Gordon Brown. El Primer Ministre s’ha obstinat a aconseguir que Internet sigui un entorn segur per als menors. “Així com ens preocupam que els equipaments freqüentats pels infants gaudeixin de les necessàries mesures de seguretat també hem de tenir cura que la Xarxa no posi en perill la seva integritat”, ha dit el Primer Ministre. Brown sap que els menors passen moltes més hores navegant per Internet que, posem per cas, nedant a una piscina. I també es conscient –l’informe de la professora Byron ho ha tornat fer avinent– que les tecnologies online faciliten l’accés a continguts i a contactes del tot inconvenients. A la Xarxa no hi ha, ni de bon tros, les mesures de seguretat que, amb seny, les administracions públiques obliguen a implementar en els indrets freqüentats per menors. I això és el que Brown s’ha proposat canviar. Vol aconseguir una consciència social del problema i, també, una implicació de les famílies, del professorat i de les empreses difusores de continguts a través d’Internet. Amb aquestes metes, i a patir de l’informe de Byron, Brown ha presentat al Parlament un pla estratègic sobre la seguretat d’Internet per als menors. No va de verbes.

La proposta de Brown coincideix amb una primera aproximació a les dades d’un treball que sobre seguretat dels infants en l’entorn online s’ha realitzat en el si del grup de recerca Educació i ciutadania de la UIB. S’han entrevistat i enquestat 801 menors d’entre 6 i 14 anys i 500 d’entre 15 i 16. Les seves respostes a les indagacions sobre com es relacionen amb els mòbils i Internet permetrà que ben aviat puguem disposar de l’anàlisi més completa que d’aquest tema s’ha fet a Balears. Tot i que, com els deia, les dades encara no han estat del tot pastades, sí que ja se n’entreveuen algunes de ben interessants.

Gairebé el 88% dels menors de Balears d’entre 6 i 14 anys disposen d’ordinador a casa i el 76% tenen accés a la Xarxa. Uns percentatges gairebé idèntics als del Regne Unit. Això és bo. Però són molts, són massa, els menors que accedeixen a la Xarxa sense cap tipus de control o orientació per part de les famílies o del professorat. Només quatre de cada deu infants de les nostres illes d’entre 6 i 14 anys afirmen que els imposen normes a l’hora de navegar per Internet. Normes, per altra banda, que gairebé sempre es redueixen a limitacions del temps de connexió. La immensa majoria dels infants van ben a lloure; tresquen per Internet sense nord, desprotegits de tot ajut i a mercè de qualsevol desaprensiu. Així són immenses les probabilitats d’exposar-se a informacions falses, a l’ensenyança de la banalització del sexe, de la violència, de la vida. És cert que les pàgines webs més visitades pels menors de Balears són de jocs; la majoria dels quals no van més enllà de l’entreteniment innocent. Però també és cert el segon gran grup de webs més visitades són aquelles que permeten la interacció: enviar i rebre missatges i imatges. I aquí n’hi ha menys, d’innocència.

Ja els he dit que el percentatge de menors de Balears que accedeix a Internet des de casa seva és semblant al del Regne Unit. Dissortadament, però, a casa nostra els controls i els ajuts per part dels pares, mares i professors per garantir una navegació segura a la Xarxa són molt menys freqüents. Així doncs, i responent la pregunta del títol de l’article, podem dir que sí, que estam com en el Regne Unit. Però convé matisar que ens hi semblam més pel problema que compartim que no per la rapidesa a l’hora de plantejar-hi solucions.

posted by Jaume Sureda Negre @ 19:14