Més competència universitària
Després de dos anys d’estira i arronsa, el Govern Valencià ha enviat a les Corts el projecte de llei per a la creació d’una nova universitat. És previst que s’anomeni Universitat Internacional Valenciana (VIU) i que la seva oferta formativa sigui a distància, a través d’Internet. Encara hi ha moltes coses per perfilar: no és clar si la VIU serà la plataforma de les universitats valencianes per oferir ensenyament en línia -la qual cosa seria la més assenyada; les plataformes tecnològiques serveixen per difondre el coneixement però no per a crear-lo- o si s’optarà per crear tota una nova estructura universitària –cosa poc raonable; costaria moltíssim i difícilment arribarien al nivell de les universitats presencials que hi ha a la Comunitat Valenciana-. Sembla que la VIU serà reconeguda com a universitat privada, encara que regida per una fundació controlada per les institucions públiques. Un model de gestió, en tot cas, semblant al que empraren a Catalunya quan es va crear la reeixida Universitat Oberta de Catalunya. S’han posat el llistó ben alt: “convertir-se en la primera plataforma tecnològica espanyola d’educació superior no presencial de caràcter internacional”. Ja veurem com acaba tot això. Sigui com sigui, però, el fet que uns veïns nostres creïn una universitat virtual no és cap bona notícia per a Balears. Que Catalunya i València, les dues Comunitats més properes, tenguin dues poderoses universitat virtuals suposa per a Balears un altre handicap competitiu important: en podrem ser clients, d’aquesta nova universitat, però no decidirem res ni molt menys participarem en els guanys.
Balears és un territori propici per a l’ensenyament a distància. Ho és tant per les característiques geogràfiques com per l’estructura social i econòmica. La insularitat, una economia basada en els serveis, una població que amb un nivell de formació baix pot accedir fàcilment al mercat de treball, són alguns dels factors que expliquen que tenguem un elevat percentatge de ciutadans matriculats a estudis superiors no presencials. En el curs passat, el 27’4% dels universitaris de primer i segon cicle que estudiaven a Balears es matricularen a la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) o a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), les dues institucions d’ensenyament no presencial que per ara hi ha a Espanya. Set anys enrere aquest percentatge només era del 14%.
Davant el creixement constant del nombre d’universitaris que opten per l’ensenyament en línia i davant la baixa, també estable, dels que segueixen estudis presencials a la Universitat de les Illes Balears (UIB), es poden fer dues coses: no moure peça, conformar-se a ser usuaris dels serveis d’Universitats de fora o, segona alternativa, decidir tenir presència en el mercat emergent de la formació a distància; decidir ser-ne també proveïdors. Si s’optés per aquesta segona alternativa –que seria el més assenyat- s’hauria de determinar quin tipus de presència és la més convenient. Crear una nova Universitat, com ara volen fer els valencians, seria un error monumental, un desencert, una tudadissa com la d’IB3. L’alternativa més sensata potser seria oferir en la modalitat a distància alguns dels estudis consolidats i amb forta demanda social. De fet ja fa anys que, de forma experimental i tímida, la UIB va tastar aquesta via i els resultats no són gens menyspreables. En el curs 2005-06 es varen iniciar els estudis d’una diplomatura en modalitat en línia i a partir del segon any ja hi va haver més alumnes de primera matrícula a l’opció a distància que a la presencial.
L’ensenyament universitari a través d’Internet és un sector emergent amb incerteses, és cert, però també amb moltes possibilitats. Davant iniciatives com la de la Universitat Internacional de València podem fer dues coses: alegrar-nos de saber que prest podrem gaudir com a clients d’una nova oferta de formació superior o preocupar-nos i fer alguna cosa per intentar ser també proveïdors de formació superior en línia. La diferència entre ser client o proveïdor és la mateixa que hi ha entre ser senyors o serfs.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home