dissabte, de novembre 24, 2007

L’estat de l’educació a Catalunya


La Fundació Jaume Bofill ha presentar l’informe “L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2006-2007 Poques coses de nou. Els canvis dels sistemes escolars són molt lents i fa temps que els indicadors assenyalen que també el sistema escolar de Catalunya presenta deficiències remarcables.

M’he fixat amb les dades referides a Balears i he comprovat, una vegada més, que estam ben fotuts:

a) La despesa pública en educació no universitària sobre el PIB a Balears és del 2’52. Només Aragó (2’43) Catalunya (2’22) Madrid (1’78) i La Rioja (2’50) gasten menys en educació en proporció al seu PIB. En el conjunt de l’Estat és del 3’01%

b) La taxa d’escolarització dels infants de 3 a 5 anys a Balears és del 91’9%. Només Madrid la té més baixa (91’5) La taxa d’escolarització dels infants de 0 a 2 anys a Balears és del 10’1%, també és baixa (en el País Basc és del 48’3% i a Catalunya del 32’1%)

c) La taxa neta d’escolarització als 15 anys a Balears és del 93’2%; una de les més baixes de l’Estat (en el conjunt d’Espanya és del 97’5%)

d) Balears presenta una taxa de repetició a 4t d’ESO del 12’6% (la del conjunt de l’Estat és del 12%)

e) La taxa de graduació a l’ESO a Balears és del 73’9%. Només Canàries, Catalunya i Extremadura la tenen més baixa.

f) Balears és la comunitat autònoma amb un abandonament escolar prematur de la població jove (20-24 anys) més elevat de tot Espanya. L’abandonament escolar prematur que presenta Balears (40’%) quadruplica l’objectiu europeu per a l’any 2010 (10%)

g) Balears té el percentatge més baix de tot l’estat de població d’entre 20 i 24 anys que ha superat l’educació secundària postobligatòria: 49’5%.

h) Balears, juntament amb Andalusia, és la comunitat amb un menor percentatge d’ocupació qualificada.

El Departament d’Educació de Catalunya està preparant canvis legislatius per tal d’encarar una situació que –com torna mostrar l’informe de la Fundació Jaume Bofill- no és gens satisfactòria. S’han filtrat diverses mesures que s’inclouran a la futura llei i la veritat és que, si les pressions corporativistes no les fan malbé, poden suposar un canvi important de rumb. Es diu, per exemple, que es vol donar més autonomia a les escoles públiques, que les cooperatives i ajuntaments podran gestionar escoles de la Generalitat, que el professorat haurà de dominar una llengua estrangera i l’ús de les TICs, que canviarà el sistema de selecció de professorat…. Veurem com acaba tot això. En tot cas –ja els hi he dit- aquest és un projecte per a Catalunya. Aquí, a Balears, no se’n parla de mesures d’aquesta mena.