La pitjor escola de la història?
El tractament mediàtic del sistema escolar és, de fa anys, d’una crítica virulenta, sovint descarnada. No hi ha setmana sense un esplet de titulars de diaris que associen la paraula escola amb conceptes com ara fracàs, cua, suspens, fer aigües, empitjorar etc. La visió negativa és encara més extrema en articles d’opinió. Recentment, Félix de Azúa ha escrit que la destrucció educativa és un dels dos mals suprems de la societat espanyola. Arcadi Espada ha afirmat que les escoles espanyoles s’han convertit en un “lúdico falansterio” (no cerquin el significat de “falansterio”; el diccionari de la Real Academia Española diu que significa “alojamiento colectivo para mucha gente”). Per a Quim Monzó “a hores d’ara la falta d’educació és superior a la de fa uns anys”. Podria seguir fins a marejar-los amb cites recents de persones de dretes, de centre i d’esquerres que aprofiten les seves finestres mediàtiques per difondre el parer que el funcionament del sistema educatiu –les escoles, els instituts i les universitats– és horrorosament deficient.
Les mirades crítiques sobre el sistema escolar són necessàries, imprescindible per no caure en el cofoisme. En molts aspectes, efectivament, feim aigua: les taxes d’alumnes que segueixen ensenyament postobligatori són excessivament minses; el nombre de joves d’entre els 18 i els 24 anys que abandonen els estudis és d’escàndol, l’esforç no és valora com seria convenient, etc. etc. És cert: moltes coses no funcionen i s’han de reorientar. Però és mentida afirmar que tot sigui un desastre; no és veritat que tinguem el pitjor sistema educatiu de la nostra història. I tenc ànsia que aquest no sigui, precisament, el missatge que darrerament arriba a la majoria de lectors de diaris. La falta de matisacions pròpia de l’estil periodístic, la confusió entre l’educació escolar i la que es difon per mitjans no formals –aquesta maleïda televisió!– així com l’accentuació de les deficiències escolars –les bones noticies no són notícies– està provocant una visió catastròfica del sistema escolar. S’expandeix la sensació que, a les escoles, en els instituts o a les facultats res no funciona. Ja aniria bé si aquesta interpretació servís per deixondir els responsables polítics que decideixen sobre la despesa pública –a Espanya s’inverteix poc en educació– i la legislació escolar –a Espanya es legisla massa en educació–. Més que deixondir els polítics, però, aquestes crítiques serveixen per desorientar les famílies i per desanimar el professorat.
La visió apocalíptica de l’escola no correspon a la realitat. En els darrers decennis –recordem-ho– el sistema escolar ha deixat de ser un privilegi només per a uns. Les dades són contundents: l’any 1960 només l’1’68% de la població tenia estudis superiors –en el cas de les dones el percentatge només arribava al 0’14%–. L’any 2001 s’havia passat al 12’61 i el de les dones arribava al 12’96. ¿Tenia l’alumnat d’abans una millor preparació acadèmica que el d’ara? És probable que el nivell acadèmic dels alumnes que acabaven el batxillerat superior en els anys 50 fos superior al dels qui actualment acaben quart d’ESO... però convé recordar que en aquells anys només un ínfim percentatge de joves accedia al batxillerat elemental i molts menys al superior. I la clau d’accés no era precisament la capacitat intel·lectual sinó l’econòmica. Si comparéssim el 100% de joves dels anys 50 amb el 100% dels joves actuals, guanyarien, per golejada, els d’ara.
Fent un joc de paraules entre els homòfons “massa” (amb excés) i maça (instrument per a picar) entendríem per què la dita popular adverteix que “totes les masses fan mal”. Tots els excessos, tots els extrems, són dolents. La crítica mediàtica al sistema escolar és excessiva. No: la botella –l’escola– no és plena, és mitja. No oblidem, però, que es tracta de la botella més gran que mai no hagi tengut aquest país. Podem dir, efectivament, que només és mig plena o que és mig buida. El que no es pot afirmar, però, sense faltar a la veritat, és que el seu contingut sigui –amb perdó– una merda.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home