Es diu quimera?
L’any 2005 el Govern presidit per Jaume Mates decidí destinar al camp de la Medicina respiratòria els importants recursos econòmics que arribaren de la Unió Europea per al foment de la recerca. Feia tres anys que, sota el lideratge de la Universitat de les Illes Balears (UIB), s’havia creat l’Institut Universitari d’Investigacions en Ciències de la Salut (IUNICS). L’objectiu de l’IUNICS era impulsar la recerca en el camp de la Biomedicina conjuminant els esforços investigadors dels metges dels centres sanitaris públics i els del professorat de la UIB. Al cap i a la fi el camp de la recerca a Balears encara estava –està– a les beceroles i tot el que sigui dividir no feia sinó reduir la massa crítica intel·lectual necessària per tirar endavant. Si en el 2005 es volien destinar importants recursos a la recerca biomèdica, el més assenyat hagués estat aprofitar l’estructura de l’IUNICS. Aquest Institut, però, era gestionat per una comissió que feia difícil les intromissions capritxoses del món polític. Consta que Mates va dir clar i llampant que no volia que aquells doblers per a recerca acabessin en mans de la UIB. L’alternativa fou crear un nou centre dedicat a la investigació en el camp de la medicina respiratòria. Es desconeixen encara els sòlids arguments que, se suposa, avalaven la conveniència per la qual Balears esdevingués capdavantera en aquest camp i no en altres. S’aspirava a liderar la recerca espanyola –fins i tot l’europea– en aquest camp. Dit i fet. El 14 de juliol de 2005 es posà en marxa el Centre Internacional de Medicina Respiratòria Avançada (CIMERA). A la primera reunió del Patronat es decidí remunerar el director amb un sou anual (en realitat un sobresou ja que no s’exigia dedicació exclusiva) de 60.000 euros.
No sempre els resultats de somnis megalòmans sobreviuen qui els ha tingut. Tres anys després de la seva creació, CIMERA és lluny d’assolir els seus objectius inicials. La consulta a la base de dades bibliogràfica Pubmed demostra que, ara per ara, la pretensió de ser un centre pioner és una quimera. Per altra banda, han esclatat els conflictes entre la direcció i alguns investigadors. Fins i tot el responsable d’una de les tres línies de recerca ha estat acomiadat i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) –que ha proporcionat lluentor i finançament al centre– ha amenaçat de retirar-se.
D’aquest afer, encara inconclús, se’n desprenen moltes lliçons. Una, però, l’hauria d’aprendre la Comunitat universitària: la conveniència –o l’obligació– de denunciar aquelles decisions del poder polític en el camp de la recerca i l’ensenyament superior que tenen més de desbarat que de racionalitat. Els acadèmics de la UIB, especialment els més relacionats amb la recerca biomèdica, veren amb profund escepticisme el projecte CIMERA. Els d’altres àrees es demanaven quins poderosos motius hi havia perquè Balears apostés per un camp tan competitiu com la recerca biomèdica i, més concretament, per treballar en l’àmbit de les malalties respiratòries. Tampoc no s’explicaven el procés de selecció de director. Però tothom va callar. Tots callàrem. És cert que qui aleshores era vicerector de recerca treia foc pels queixals i que el Rector aprofità la seva intervenció en la constitució del CIMERA per recordar que ja n’hi havia un, d’institut en Biomedicina. Ens convindria aprendre a dir no. Sobretot ara que sembla que la solució del despropòsit en generarà un altre: la creació d’un nou Institut de recerca biomèdica –ja en tendrem tres!– En aquest cas a mida de l’investigador acomiadat per la direcció del CIMERA però protegit pel CSIC.
No. El que Jaume Matas va crear, amb el silenci còmplice de la comunitat universitària, no es diu quimera, paraula que, com vostès saben, s’empra per fer referència a una creació imaginària de l'esperit. Es diu “Cimera”. En Heràldica, aquest mot es fa servir per designar un guarniment molt vistós que s’acobla a l’elm. Ben mirat encertaren en l’elecció del nom: les coses vistoses, encara que no guarnissin, interessaven –interessen?- molt.
1 Comments:
molt ben dit
i ben fet,
llàstima del lloc on surt en orígen
Publica un comentari a l'entrada
<< Home