divendres, de maig 16, 2008

Segona oportunitat


L’abandonament escolar prematur és un dels problemes més greus del sistema educatiu espanyol. Les estadístiques assenyalen –són dades del 2006– que el 29’9% de joves d’entre 18 i 24 anys han deixat l’escola sense aconseguir la titulació adient. Només hi ha dos Estats europeus –Malta i Portugal– amb percentatges més elevats. A Balears la cosa és encara més sagnant: l’abandonament arriba al 34’9% (el 44’7% entre els homes!). Els joves, tot i les possibilitats que se’ls ofereix, no volen estudiar. Mala cosa, aquesta que ens mostra les estadístiques. La formació és un bé i menystenir-la és transitar per un mal camí; el que condueix, tant a les persones com a les comunitats, a tenir pa per avui però fam per demà.

Dades sobre els resultats del sistema escolar com les assenyalades –que, recordem-ho, solen ser, com tot el que és cridaner, les més reproduïdes en els mitjans de comunicació– posen en evidència un fracàs social sagnant: no aconseguim que els joves estudiïn; no sabem transmetre’ls el valor de l’educació. És cert: tenim un problema seriós.

Són molts els factors que contribueixen al fenomen de l’abandonament escolar prematur. Són molts, variants i interrelacionats. Aquesta complexitat fa que els mecanismes que es posen en marxa per combatre’ls hagin de ser de característiques molt diverses. Un de fonamental consisteix a situar a l’abast dels qui han abandonat els estudis de forma prematura dispositius que els facilitin poder tornar a estudiar i disposar així d’una segona oportunitat educativa. Es tracta d’aconseguir que aquells que, amb el temps, se’n adonen que erraren en deixar les aules tinguin a l’abast una nova oportunitat; que les portes de la formació no se’ls tanquin per sempre més. El ventall de possibilitats facilitadores d’aquesta segona ocasió educativa és ample: cursos de formació professional per a joves en situació de risc d’exclusió social; cursos per a adults; formació a distància o cursos nocturns que permetin compaginar treball i estudis, etc. etc.

A Balears tenim alguns reeixits exemples de dispositius ja consolidats d’educació de segona oportunitat dels quals esper poder-ne parlar en properes ocasions. Avui, però, volia referir-me a una experiència realitzada a un Institut –l’IES Llorenç Garcías i Font, d’Artà–, que demostra que el compromís social de les escoles, la seva obertura a la comunitat, no té perquè limitar-se al ball de bot., al macramé o a altres activitats manuals... L’any passat, professorat d’aquest centre començà a impartir cursos de preparació per a les proves d’accés a la Universitat, i també a cicles formatius de grau superior, per a persones més grans de 25 anys. Fa poc s’han fet els exàmens i dels 24 que es presentaren n’han aprovat 17. És un resultat excel·lent que demostra que, amb poc recursos, és possible ajudar aquells que, potser seduïts pel cant de sirenes del model econòmic de Balears, van abandonar prematurament els estudis.

Fixar-nos en les dades catastròfiques referides a l’abandonament escolar prematur no hauria d’evitar que miréssim cap a aquells indrets que, com l’experiència de l’IES d’Artà, mostren que la flama de l’esperança no s’ha apagat. A les escoles, als instituts, no ho dubtin, també hi ha molts exemples de superació i de valoració de l’esforç. Se n’hauria de parlar més d’aquests casos. Mostrant-los, potser esperonaríem alguns dels qui creuen que deixar d’estudiar és una bona sortida. L’any passat, només a la UIB, amb la prova d’accés per a persones més grans de 25 anys, es recuperaren 465 alumnes que, per les circumstàncies que fos, havien abandonat de forma prematura els estudis.

Així com algunes persones paraplègiques a causa d’accidents de trànsit visiten escoles per parlar a l’alumnat de les conseqüències de les imprudències a les carreteres, aniria bé que aquells que s’han pogut aprofitar dels dispositius d’educació de segona oportunitat passassin per les aules dels més joves i, amb la seva experiència, expliquessin que abandonar l’escola sense la qualificació adient és un error. Un error que amb el temps sempre es descobreix.

posted by Jaume Sureda Negre @ 17:57