dissabte, de maig 31, 2008

Una obscenitat aberrant



Ja fa dos anys i mig que des d’aquesta columna diguérem que a Balears es destinen més recursos dels pressupost públics a la televisió que a l’ensenyament superior. Era finals del 2005 i els diaris s’havien fet ressò d’una desgràcia que esdevingué notícia per la seva obscenitat: l’esposa del president d’un dels països més pobres del món havia mort a Marbella –fins aquí la desgràcia– a causa d’una intervenció de cirurgia estètica –i aquí deçà l’obscenitat–. Esperonat pel que acabava de llegir em vaig proposar fer un llistat de fets propers que també fossin una ofensa al pudor i al sentit comú. La relació fou llarga, però no em va costar molt decidir quin dels fets obscens considerava més destacat. Permetin que reprodueixi un tros de l’article que vaig escriure ja fa dos anys i mig.

"La llista de fets que ofenen el pudor i el sentit comú és llarga; basta gratar un poc en els diaris que adonar-se’n de la seva ampla extensió. Encara que n’hi ha, d’obscenitats, que estan un poc amagades i que per fer-se visibles necessiten que desapareguin els parafernals que les sol dissimular. No sé vostès què pensaran, però un servidor creu que el fet que a Balears dediquem més recursos econòmics a la televisió que a l’ensenyament superior mereix un lloc destacat en el hit parade de les obscenitats. I és que en el 2006 –llegeixo en els diaris– IB3 disposarà de 50 milions d’euros. Per si això no bastàs, el Consell de Mallorca té previst per a l’any que ve una despesa d’11’3 milions per a la seva televisió –6 milions del pressupost del 2006 i 5’3 del d’enguany– i és probable que els altres Consells no quedin darrera. Sigui com vulgui només amb l’aportació del Consell de Mallorca i la del Govern Balear la xifra –la tudada?– ja puja a 72 milions! Doncs bé: per a l’any 2006 la transferència nominativa més la inversió del Govern a la Universitat de les Illes Balears (UIB) no arribarà als 54 milions d’euros. Ho ha llegit bé: es dediquen més recursos a la televisió que a l’ensenyament superior.” Fins aquí l’escrit de fa dos anys i mig. Ara sé que vaig fer curt; l’obscenitat era –és– d’una magnitud encara superior. Aberrant.

El passat dia 8 de maig el director de l’ens públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, en una compareixença parlamentària, posà els comptes d’IB3 damunt la taula. Les dades que va aportar posen els pèls de punta: en tres anys, des de 2005 fins al 2007, s’hi varen esmerçar més de 225 milions d’euros! En aquests mateixos tres anys l’aportació nominativa a la Universitat de les Illes Balears fou de 149. No cal fer moltes operacions per adonar-se de la magnitud del despropòsit.

En ocasió d’una entrevista per aquest diari, vaig tenir l’oportunitat de demanar a Jaume Matas com podia justificar que a Balears es destinessin més recursos econòmics a la televisió autonòmica que a la universitat. “Aquesta comparació és demagògica”, contestà incòmode. Després, ja més tranquil i defugint de l’odiosa comparació, argumenta una lletania de motius que, en el seu parer, justificaven l’existència de la televisió autonòmica. Record vagament que digué que IB3 contribuiria a articular la Comunitat i que per què Balears no havia de ser com les altres autonomies. La seva resposta a la meva interpel·lació acabà amb un pronòstic: vengué a dir que ja ningú no s’atreviria a tancar IB3.

Potser tenia raó, Jaume Matas, quan afirmava que IB3 no tenia tornada enrera. Però això no obsta per recordar que amb el que fins ara ha costat aquest invent s’haurien pogut finançar nous estudis universitaris; s’haurien pogut crear residències per facilitar que els menorquins, eivissencs i formenterencs vinguessin –fins i tot de franc!– a estudiar a la UIB; s’haurien pogut finançar nombrosos projectes de recerca.... Ja ho veuen, la demagògia pot ser didàctica. No hi ha garanties, però, de que desperti les consciències.

posted by Jaume Sureda Negre @ 11:33