(Des) Educació a Balears (Blog de Jaume Sureda Negre)

Malgrat que la Universitat de les Illes Balears (UIB) és l'única universitat pròpia de les Illes, no és l'alternativa exclusiva per a aquelles persones que no vulguin o no puguin anar-se’n a un altre indret per seguir estudis universitaris. És, això sí, l' única universitat que es pot considerar pròpia de les Illes Balears, pròpia en el sentit que només aquesta és finançada amb els pressuposts autonòmics, els seus òrgans de govern i decisió són a Balears, té entre els seus objectius la defensa i la promoció de la nostra cultura i, també, és l'única que a les Illes es preocupa no solament per la difusió del coneixement, sinó també per la seva creació. No és, però, una alternativa exclusiva: per sort, en el món acadèmic també hi ha competència i l’elecció dels estudiants depèn de cada dia menys de condicionants externs.

A hores d'ara a les Balears hi ha tres gran opcions per seguir estudis universitaris: la UIB, la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). També hi ha, per una banda, una indeterminada quantitat d'ofertes pseudouniversitàries que, situant-se en els límits del que és ètic i fins i tot legal, ofereixen cursos sota la cobertura de les més estrafolàries institucions presumptament universitàries. Per altra banda, cal també referir-se a l'oferta de cursos que diversos departaments d'universitats poc escrupuloses, seguint el model de les franquícies comercials, deixen comercialitzar a acadèmies espavilades. Deixem, però, aquestes dues darreres alternatives per a una altra ocasió i parlem només de les opcions sòlides i serioses: la de la UIB —que ofereix ensenyament presencial— i la de la UNED i la UOC —que ofereixen ensenyament a distància—.

Com es distribueixen els nostres estudiants entre aquestes tres opcions? Durant el curs 2003-2004 gairebé el 76 per cent d'estudiants de les Balears que han cursat els seus estudis a les Illes ho han fet a la UIB, el 17 per cent a la UNED i el 7 per cent restant ha estudiat a la UOC. I el que potser és més interessant destacar: en els darrers anys s’ha produït un augment constant del nombre d'estudiants que opten per alternatives no presencials. Així, durant el curs 1999-2000 la UNED a les Balears tenia gairebé el 13 per cent dels estudiants i des de llavors ençà ha guanyat un punt cada any. Més espectacular ha estat encara el creixement de la UOC, que ha passat d'un 1 per cent a l'actual 7 per cent.

Aquest augment constant del nombre de joves —i no tan joves— que opten per estudiar a les universitats no presencials no és un fenomen específic de Balears. Només una dada: en el curs 2002-2003 el nombre d'estudiants de les universitats presencials de tot l'Estat fou un 6,61 per cent inferior que en el curs anterior, mentre que el de la UNED va créixer un 10,12 per cent i el de la UOC, un 18,09 per cent. A casa nostra, però, aquesta tendència es manifesta de forma més virulenta; així, mentre que a tot l'Estat, en el curs 2003-2004, els estudiants d’universitats presencials representaven el 89,74 per cent, a les Balears només arribaven al 78'69 per cent.

La necessitat o l'interès d'un nombre cada dia més gran de persones de compaginar la formació superior amb el treball és el que explica aquest creixement constant del nombre d'alumnes de la UNED i de la UOC, a tot l'Estat i a les Balears. Les característiques del mercat de treball de les Balears, però, així com la discontinuïtat territorial de la nostra comunitat, són les causes que accentuen el fenomen a casa nostra, un fenomen que continuarà creixent i que les nostres autoritats polítiques i acadèmiques, en qualsevol moment, s'hauran de plantejar amb fermesa: no hi ha cap motiu perquè la UIB no contempli el seu «mercat» més enllà del limitat àmbit de les Balears. Tenim la tecnologia i el saber necessari per fer-ho. El risc que es corre fent alguna cosa és infinitament inferior al de no fer res.