(Des) Educació a Balears (Blog de Jaume Sureda Negre)

Aprendre una llengua estrangera a les escoles del nostre país sembla una gesta impossible. Els estudiants passen anys i panys a les aules intentant-ho, i molts d’ells acaben els estudis, fins i tot universitaris, sense passar de les nocions més elementals. Un dels resultats és que el 35’4% dels llicenciats de tot Espanya tenen coneixements escassos o nuls de l’anglès. Aquestes dades situen els nostres universitaris entre els pitjor preparats d’Europa en idiomes. Si això passa amb els llicenciats ja podeu suposar les esgarrifoses estadístiques dels qui no arriben tan amunt

De tant en tant trobam mesures que indiquen per on s’hauria de transitar per solucionar el problema. El programa de formació en terceres llengües de les universitats catalanes n’és un bon exemple. En el marc d’aquesta iniciativa, i amb l’horitzó que en el 2006 el domini d’una llengua estrangera sigui requisit imprescindible per obtenir qualsevol titulació universitària, s’ha creat l’Escola Virtual d’Idiomes per a Universitaris. En aquest entorn virtual, i amb el suport presencial de professors a cada universitat, es posa a l’abast dels estudiants una extensa oferta de cursos d’anglès a preu públic. Per altra banda s’ha creat la Prova Universitària de Competència en terceres llengües que permet als universitaris acreditar els seus coneixements d’idiomes.

Les mesures, però, no es poden limitar al sector universitari; el problema s’ha d’abordar molt abans. En aquest sentit també hi ha experiències ben interessants, fins i tot a Mallorca i a centres públics. És el cas d’un programa que es va iniciar l’any 1997 i que ha permès que un grup d’alumnes, durant el seu pas per infantil i primària al CP Na Caragol, d’Artà, hagi rebut, a més de les hores habituals de llengua anglesa, l’ensenyament de determinades àrees en aquesta llengua, amb professorat que la té com a primera llengua. Aquests al·lots i al·lotes acabaren en el curs 2003-2004 l’educació primària i són a punt d’iniciar l’ESO a l’IES Llorenç Garcías i Font, també d’Artà, tot seguint el mateix model. Ara que han acabat la primària ja són ben clars els progressos fets perquè tenen un domini de l’anglès que abasta, en un alt grau, superior als dels seus companys de les promocions que els precediren.

Don Francesc de Borja Moll ja es queixava de les deficiències lingüístiques dels seus alumnes dels anys cinquanta i seixanta. En un examen de francès va proposar la traducció d’un tros de prosa elemental, tan elemental que es podia traduir amb un mínim de sentit comú. Deia el text francès: Au dessous de la tête nous avons le cou. Le cou supporte la tête: il est entre les deux épaules, l’épaule droite et l’épaule gauche. Au dessous du cou se trouve la poitrine. La poitrine est devant, mais le dos est derrière. Dans la poitrine nous avons le coeur et les poumons. La partie inférieure du tronc s’appelle le ventre. Dans le ventre il y a l’estomac et les intestins. Vet aquí la traducció feta per un alumne: A primera hora de la tarde nodotros vamos a la escuela la escuela se abre a la tarde; ello es entre los dos épaules, l’épaule droite et l’épaule gauche a primeras horas la escuela se encuentra la vitrina la vitrina està delante, amas de las dos está detras. Dentro la vitrina nosotrros vamos a ponernos alcol en los pulmones. La parte inferior la piel del vientre dentro del vientre y el estomagi y los intestinos” He transcrit l’anècdota que conta Don Francesc pensant en aquells lectors afectats per la idea que el sistema educatiu mai no havia anat tan malament com ara, i que les mancances en l’aprenentatge dels idiomes no són més que un símptoma d’aquesta situació. Doncs no: el mal ve d’enrere. I convé posar-hi remei com més prest millor ja que amb el nivell d’aprenentatge d’idiomes que ara s’assoleix feim persones professionalment poc competitives i, el que encara és pitjor, personalment limitades. En altres moments històrics potser això es podia dissimular; però en la societat del coneixement d’avui en dia pot ser letal.