dissabte, de novembre 04, 2006

Negres tecnològics


Els estudiants tenen pocs miraments a l’hora de fer trampes als seus professors, sobretot si l’objectiu és treure bones notes. Res d’estrany, doncs, que a les aules sempre s’hagi copiat i mai no hi hagin faltat alumnes que han aconseguit que altres els fessin les seves tasques. El plagi i la suplantació són molts antics i ara, a causa de les facilitats que ofereix internet, proliferen de forma desmesurada.

Fa pocs mesos, el responsable de disciplina de la Universitat d’Oxford, el professor Alan Grafen, va advertir que si no es posava fre a les copiades de l’alumnat hi havia el perill que els títols de la prestigiosa universitat anglesa es devaluessin de forma irremeiable. Si això passa en el Regne Unit, on ja fa anys que persegueixen aquests fraus, imagineu què deu succeir a les universitats i instituts del nostre país, tradicionalment tolerants amb la picaresca i sense mesures per combatre aquest mal. Els indicis que tenim són ben poc encoratjadors. A finals del curs passat, per exemple, un professor de la Universitat de les Illes Balears, el Dr. Ricardo Galli, va tenir la curolla d’analitzar l’originalitat dels treballs que l’alumnat li havia lliurat per aprovar l’assignatura que impartia; astorat, va comprovar que més del 50% dels assaigs s’havien copiat d’Internet.

La modalitat de copiar més senzilla i més estesa entre els estudiants consisteix a cercar a Internet un grapat de pàgines sobre el tema que interessa i, au, emprant les funcions de l’ordinador “copiar” i ”desar”, emplenar pàgines i pàgines fins arribar a l’extensió exigida. Costa creure que treballs fets de forma tan barroera puguin escolar-se; però el fet és que molts van a missa, sobretot en aquelles universitats, instituts o escoles que, com succeeix a Espanya, no fan servir programes informàtics de detecció de pàgines copiades.

El plagi basat en “copiar i desar” prest serà una enganyifa exclusiva dels estudiants pobres. Els qui puguin pagar optaran per alternatives amb més garanties. La més segura sempre ha estat la contractació del que se’n diu un “negre” i que no és altra cosa que una persona que fa les feines del contractant sense figurar enlloc. Doncs bé; ara, amb internet, aquesta suplantació es pot fer de forma més fàcil, asèptica i segura. Ja no és com abans que, d’amagat i aprofitant les coneixences dels amics, s’havia de cercar una persona disposada a realitzar el treball de curs o, fins i tot, la tesi de llicenciatura o de doctorat. Ja no calen corredisses temeràries ni cap regateig sobre el preu a pagar; a Internet hi ha portals especialitzats que faciliten aquesta tasca a preu fix i amb totes les garanties de confidencialitat. Evidentment, es presenten de forma dissimulada; com els prostíbuls que s’etiqueten amb eufemismes diversos, la majoria de propostes de suplantació negrera diuen que són serveis d’escriptura per als estudiants. Les ofertes més dissimulades es presenten com a serveis d’ajuda i guiatge per fer tesis. Però també n’hi ha de descarades que s’ofereixen com a centres per fer les tesis i tesines i altres treballs acadèmics. N’he localitzat més de vint, de serveis d’aquesta mena. Tots ells garanteixen l’originalitat del treball i la qualitat dels autors: a un fins i tot s’afirma que el seu personal està format només per professors universitaris; retirats, això si. Els preus depenen del tipus de treball, del temps que es disposa per a fer-lo i de la qualitat desitjada (un aprovat no val el mateix que un excel·lent; el mercat és el mercat!).

Considerant l’altura moral de l’època en què vivim és previsible que aquests bordells acadèmics proliferin. També en el món acadèmic el frau és un negoci amb molt, molt de futur.


1 Comments:

At 10:14 a. m., Anonymous Anònim said...

Darwinismo pedagógico
Me permitiré utulizar este término para, con el permiso de su autor, adaptar la teoría de Darwin al terreno de la educación. Básicamente, adaptarse o morir. Con el cambio de la LOGSE vemos como al alumnado se le dan cada vez las cosas más hechas y se les exige menos esfuerzo. Pero que pasa cuando llegan a los estudios universitarios: el nivel de exigencia aumenta, ya no solo han de estudiar sino que han de realizar gran número de trabajos previos al examen (muchas veces de dudoso valor formativo); además, frente a la supervisión personalizada de los colegios e IES, se encuentran al llegar a la universidad con una atención que, en el mejor de los casos, únicamente les indica los fallos.
Así pues, el alumnado se encuentra que ha de realizar muchas más tareas y que en la mayoría de las veces no son supervisadas por los docentes, así que opta por el camino más fácil: buscar un trabajo ya hecho y entregarlo con cambios mínimos.
Cierto es que por este camino la calidad de la enseñanza está condenada.
Tal vez, bastaría con rebajar la carga a los alumnos a un nivel que sea asumible por todos: por los alumnos, para que puedan llevar a cabo unos trabajos de calidad y que realmente contribuyan a su formación; por los docentes, para que les permita supervisar y controlar esos trabajos de forma individualizada y utilizando los mecanismo de control pertientes en caso de detectar casos de plagio. Porque está claro que la situación actual no es ni más ni menos que fruto de la adaptación al medio del alumnado.
Andy Halcón

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home