Canvis a la Universitat
La Universitat està immersa en un procés de canvi per tal de constituir l'Espai Europeu d'Educació Superior. Són més de 40 els països europeus –entre ells Espanya– que s'han marcat l'objectiu d'harmonitzar els seus sistemes de formació superior. Això és, aconseguir que les titulacions que atorguen les universitats dels diversos Estats siguin fàcilment comparables i, sobretot, compatibles. Amb aquesta harmonització hom pretén incrementar la competitivitat del sistema universitari europeu davant d’altres, com ara el nord-americà o el japonès. Se suposa que així s'acabarà un guirigall que dificulta enormement la mobilitat dels estudiants i, al cap i a la fi, el desenvolupament social i econòmic d'Europa.
El procés, iniciat l'any 1999 amb la Declaració de Bolonya, ha de finalitzar l'any 2010 i suposarà l’adopció de nous mètodes docents i d’un nou sistema de titulacions. Apareixeran carreres noves, en desapareixeran d'altres, i gairebé totes canviaran la seva estructura actual. Amb poques paraules: hi ha en marxa un procés de canvi profund en l’estructura de les carreres universitàries que, en el nostre cas, pot canviar la fisonomia de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
El nou sistema de titulacions universitàries s’estructurarà en dos nivell: grau i postgrau. El primer correspon als ensenyaments de primer cicle, els que a l’actualitat condueixen als títols de diplomat, llicenciat o enginyer. El nivell de postgrau s’orientarà a la formació avançada i conduirà a l’obtenció del títol de màster o de doctor. Com ja és costum en aquest país, començam la casa per la teulada: abans de definir quins seran els títols de grau que tendran caràcter oficial i validesa a tot l’Estat, el Ministeri ha fet que les Universitats proposin quins seran els programes de postgrau oficials que voldrien impartir. Un bon entrebanc, aquest de començar el canvi amb els postgraus sense saber quins seran els graus! Però així se solen fer les coses en aquest país!
Sigui com sigui som davant un procés de canvi important que pot redibuixar la Universitat; s'ha de decidir, en el marc de la nova ordenació, quina serà l’oferta d’estudis de la UIB i s’han d’adaptar les assignatures a noves metodologies. Davant aquesta conjuntura hi ha, almenys, dos grans escenaris de futur. El primer resultaria d’optar per un procés d’adaptació més que no de transformació; una reforma socialment poc debatuda i sense injectar els recursos que els canvis exigeixin. El segon escenari suposaria aprofitar la conjuntura per anar més enllà d’un simple maquillatge i repensar i redefinir el tipus d’Universitat que és convenient en una situació sociocultural com la nostra. Aquest segon escenari és del tot impossible sense que les forces polítiques i socials s’impliquin de forma decidida; és un escenari que exigeix debat polític i social que vagi més enllà dels límits del campus; exigeix compromís social amb la Universitat i de la Universitat. És a dir: implicació decidida de les institucions en la definició dels objectius que s’han d’assolir i disposició per posar a l’abast els recursos necessaris per menar-los a bon port.
No cal ser massa optimistes, hi ha poques possibilitats que es produeixi un debat social que ajudi a definir el futur dels estudis universitaris a Balears. És més que probable que, a casa nostra i seguint amb el manfutisme social que ens caracteritza, l’adaptació dels estudis universitaris a l’espai europeu sigui un tema que no transcendeixi més enllà del campus universitari. El que passa a altres indrets de l’Estat tampoc no és gens esperançador: el que hauria de ser un debat social s’està transformant únicament i exclusivament en al·legats en defensa d’interessos corporativistes. Això és el que hi ha!
El procés, iniciat l'any 1999 amb la Declaració de Bolonya, ha de finalitzar l'any 2010 i suposarà l’adopció de nous mètodes docents i d’un nou sistema de titulacions. Apareixeran carreres noves, en desapareixeran d'altres, i gairebé totes canviaran la seva estructura actual. Amb poques paraules: hi ha en marxa un procés de canvi profund en l’estructura de les carreres universitàries que, en el nostre cas, pot canviar la fisonomia de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
El nou sistema de titulacions universitàries s’estructurarà en dos nivell: grau i postgrau. El primer correspon als ensenyaments de primer cicle, els que a l’actualitat condueixen als títols de diplomat, llicenciat o enginyer. El nivell de postgrau s’orientarà a la formació avançada i conduirà a l’obtenció del títol de màster o de doctor. Com ja és costum en aquest país, començam la casa per la teulada: abans de definir quins seran els títols de grau que tendran caràcter oficial i validesa a tot l’Estat, el Ministeri ha fet que les Universitats proposin quins seran els programes de postgrau oficials que voldrien impartir. Un bon entrebanc, aquest de començar el canvi amb els postgraus sense saber quins seran els graus! Però així se solen fer les coses en aquest país!
Sigui com sigui som davant un procés de canvi important que pot redibuixar la Universitat; s'ha de decidir, en el marc de la nova ordenació, quina serà l’oferta d’estudis de la UIB i s’han d’adaptar les assignatures a noves metodologies. Davant aquesta conjuntura hi ha, almenys, dos grans escenaris de futur. El primer resultaria d’optar per un procés d’adaptació més que no de transformació; una reforma socialment poc debatuda i sense injectar els recursos que els canvis exigeixin. El segon escenari suposaria aprofitar la conjuntura per anar més enllà d’un simple maquillatge i repensar i redefinir el tipus d’Universitat que és convenient en una situació sociocultural com la nostra. Aquest segon escenari és del tot impossible sense que les forces polítiques i socials s’impliquin de forma decidida; és un escenari que exigeix debat polític i social que vagi més enllà dels límits del campus; exigeix compromís social amb la Universitat i de la Universitat. És a dir: implicació decidida de les institucions en la definició dels objectius que s’han d’assolir i disposició per posar a l’abast els recursos necessaris per menar-los a bon port.
No cal ser massa optimistes, hi ha poques possibilitats que es produeixi un debat social que ajudi a definir el futur dels estudis universitaris a Balears. És més que probable que, a casa nostra i seguint amb el manfutisme social que ens caracteritza, l’adaptació dels estudis universitaris a l’espai europeu sigui un tema que no transcendeixi més enllà del campus universitari. El que passa a altres indrets de l’Estat tampoc no és gens esperançador: el que hauria de ser un debat social s’està transformant únicament i exclusivament en al·legats en defensa d’interessos corporativistes. Això és el que hi ha!
posted by Jaume Sureda Negre @ 13:06
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home