(Des) Educació a Balears (Blog de Jaume Sureda Negre)

Antoni Riera, persona assenyada, professor de la Universitat de les Illes Balears i director del Centre de Recerca Econòmica Sa Nostra-UIB, es queixava, a la presentació del darrer Informe econòmic i social de les Illes Balears, de les dificultats que hi ha a les Balears per poder accedir a estadístiques fiables sobre la nostra comunitat. S’ofereixen poques dades, remugava Riera, són d’escassa qualitat i es fan públiques a deshora. Just al contrari dels atributs de què ha de gaudir una bona informació estadística, que, com és ben sabut, són la quantitat, la qualitat i la puntualitat. M’ha vengut a la memòria la queixa del professor Riera fullejant un llibretó que no fa molt ha publicat l’Institut Balear d’Estadística (IBE). El llibre es titula Les Illes Balears en xifres 2006, i se n’han fet dues edicions: una en castellà i alemany i una altra en català i anglès. També n’hi ha una versió electrònica que es pot consultar a la web de l’IBE. Tot plegat fa pensar que el llibre s’ha editat amb la pretensió de fer-ne una difusió extensa. Les dades que s’ofereixen sobre els diversos aspectes socials i econòmics de les Balears estan organitzades en dotze apartats, de cada un dels quals es proporcionen el que en diríem les bades bàsiques, els grans nombres que configuren les característiques fonamentals de les Balears. El llibre és, doncs, un retrat de la nostra comunitat, una targeta de presentació que mostra com som. Dissortadament, però, és una presentació distorsionada, almenys pel que fa referència a l’ensenyament superior. Com ara explicaré, es presenten dades parcials i, això és més greu encara, errònies sobre el nombre d’universitaris de les Balears.

A la pàgina 89 del llibre Les Illes Balears en xifres 2006 hi ha un quadre sobre l’evolució del nombre d’universitaris de les Balears que els darrers quatre cursos acadèmics han estudiat a la UIB, a la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) i a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Per començar, s’ha de dir que els nombres són incomplets: no s’explica el perquè, però de dos cursos falten les dades sobre el nombre d’alumnes de la UOC i de la UNED. D’altra banda, s’hauria donat una visió més adequada de la realitat de l’ensenyament superior a les Balears si s’haguessin proporcionat dades sobre el nombre d’alumnat de la nostra comunitat que fan la carrera en altres indrets. Així doncs, ja topam amb el primer problema: dels quatre cursos acadèmics sobre els quals es dóna informació només de dos n’hi ha referències completes, i no hi ha dades sobre alumnat universitari balear a la resta de l’Estat. Però bé: no donar informació és millor que proporcionar-la de forma distorsionada.

I també se’n proporcionen, de dades deformades. Si fos cert el que es diu, resultaria que, en algun curs, la UNED hauria arribat a tenir el 32 per cent de l’alumnat universitari de les Balears. Si això fos cert, ens trobaríem davant un cas insòlit a tot l’Estat. Però les coses no són així; les xifres emprades són del tot errònies. Per què? Doncs perquè no s’ha fet servir el mateix criteri a l’hora de quantificar el nombre d’estudiants de la UNED i de la UIB. En el cas de la UNED s’han posat en el mateix sac els alumnes que segueixen una carrera i els que s’han matriculat als diversos cursos que ofereix aquesta universitat, mentre que en el cas de la UIB només es quantifiquen els alumnes que segueixen estudis reglats. Mesclar ous amb caragols mai no és recomanable, i molt menys a l’hora de fer estadístiques.

A la presentació del llibre, el conseller Lluís Ramis d’Ayreflor ha deixat escrit que el llibre és «una mostra molt petita del que són les estadístiques que generen les Illes Balears». Esper que en relació amb els altres temes les dades estiguin més afinades, perquè les referides a l’ensenyament superior només poden ser mostra d’una cosa: com no s’han de fer les estadístiques.
(El Muno. El Día de Baleares. 2 Agost 2006)