dilluns, de desembre 04, 2006

La UIB i la diferència

Des de fa uns sis anys, les universitats europees estan immerses en un procés d’ajustament a la societat del coneixement. És el que se’n diu adaptació a l’espai europeu d’educació superior o procés de Bolònia. La ruta més fressada cap a aquest objectiu consisteix a apuntar només als canvis mínims necessaris: variar l’estructura dels estudis i, sobretot, els mètodes docents. Amb l’assoliment d’aquests tasques ja hi ha un bon berenar i no és cosa fàcil. Però convindria tenir clar que seguint aquest camí la Universitat de les Illes Balears (UIB) no farà res que no facin les altres. I fer coses diferents és, precisament, la clau per poder sortir ben parats de tot aquest procés.

És previsible que en el futur immediat, tan aquí com a tot Europa, les Universitats continuïn tenint un paper preponderant en la creació i transmissió del coneixement. Així i tot, però, la competència entre les universitats s’accentuarà de forma notable. De cada dia el nombre d’alumnes captius, alumnes que decideixen estudiar a una universitat no perquè creguin que sigui la millor opció acadèmica sinó, simplement, perquè no se’n poden anar a una altra, aquest tipus d’alumnat, dèiem, es reduirà considerablement. La decisió sobre on estudiar es basarà més en criteris de qualitat i prestigi que no en motius de proximitat geogràfica.

Preparar-se per a un escenari amb una mobilitat important en el camp de l’educació superior exigeix fer de la diferència i qualitat una de les metes de la política universitària. I per aconseguir-ho no hi ha més remei que especialitzar-se: seguir el principi de fer poques coses però ben fetes. El que hauria d’importar no és ampliar indefinidament el catàleg de carreres sinó certificar que les que s’ofereixen gaudeixin d’un elevat grau de qualitat i prestigi. Les universitats sense un perfil propi i preocupades més per la quantitat que per la qualitat tenen un mal futur.

A Balears, com a la resta de l’Estat, s’han fet poques passes per anar cap a l’especialització universitària. No debades una de les característiques del desenvolupament del sistema espanyol d’ensenyament superior dels darrers anys ha consistit en el modelatge gairebé clònic de les universitats; totes estan tallades amb el mateix model: quan més estudis millor i escassa o nul·la especialització. Ningú assenyat no pensa que això pugui continuar per molt de temps.

Determinar en quins camps s’ha d’especialitzar la recerca i la docència superior a Balears és una qüestió clau per orientar bé el futur de la UIB. Hi ha hagut diversos, i tímids, intents per determinar àrees d’especialització. Així, per exemple, el pla estratègic de la UIB per als anys 2002-2006 marca com a línies preferents el camp del turisme, el medi ambient, la qualitat de vida i les tecnologies de la informació. Es constata, però, que aquesta prioritat ha tingut pocs efectes pràctics. Més conseqüències ha tingut –i no precisament positives per a la UIB– el Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació 2005-2008 que, per a sorpresa de molts, ha situat la recerca en Ciències de la Salut com una de les àrees prioritàries a la nostra Comunitat. No especularem sobre el perquè d’aquesta decisió ni sobre el seu encert, però si que manifestarem que és un error estratègic de primer ordre anar creant centres de recerca al marge de la UIB. A Balears no hi ha la suficient massa crítica perquè la divisió tingui resultats positius.

Guy Haug, un dels millors experts europeus en educació superior, fa poc que deia que la Universitat ja no existeix sinó que existeixen les universitats. En la diferència hi ha el futur; ara només ens falta saber en què volem que la UIB sigui diferent. Sospirem, doncs, perquè a l’hora –si és que arriba!- de definir els àmbits prioritàris de recerca i docència que haurien de personalitzar la UIB els professors sapiguem deixar de banda els interessos particulars i, sobretot, que la nostra classe política abandoni la frivolitat. Quasi res, va dir aquell!