dilluns, de desembre 18, 2006

Recursos didàctics lliures

El Massachusetts Institute of Technology (MIT), considerada una de les cinc millors institucions universitàries del món, té a l’abast de tothom que tingui accés a Internet els materials didàctics de 1400 assignatures. Els recursos de 100 d’aquests cursos s’han traduït a l’espanyol i són localitzables a la web del consorci Universia (http://mit.ocw.universia.net/).

El projecte Opencorurseware –aquest és el nom de la reeixida iniciativa del MIT– és un dels millors exemples de com l’ús de la tecnologia pot contribuir a la democratització del coneixement i, també, a millorar l’ensenyament. Tot va començar l’any 1999 quan el rector del MIT va sol·licitar un estudi que ajudés a posicionar la seva institució en el camp de l’educació online. Els redactors de l’informe recomanaren que no es fes el que ja feien altres universitats –oferir cursos a distància, per exemple– sinó que el MIT optés per una alternativa més original: posar els materials didàctics de les seves assignatures a l’abast de tothom. A molts la proposta els va semblar una temeritat i li auguraren un mal futur. Amb poc temps, però, la iniciativa ha reeixit.

Encara no han passat sis anys des de l’inici del projecte del MIT i entorn de la idea de compartir de forma gratuïta els materials didàctics dels professors s’ha creat un moviment que avança a gran velocitat; gairebé cada mes apareixen noves iniciatives. La Yale University, també considerada entre les cinc millors del món, té previst que a la tardor de 2007 set dels seus cursos estiguin disponibles a la web, en aquest cas, però, amb traduccions a diverses llengües. L’Open University del Regne Unit, una altra universitat de prestigi, encara no fa tres mesos que han publicat a la xarxa els materials de més de 90 cursos (http://openlearn.open.ac.uk/). Les Universitats espanyoles no estan al marge d’aquest moviment. A hores d’ara, sota l’impuls d’Universia, a deu universitats espanyoles –entre les quals hi ha la UIB– s’està treballant per aconseguir que d’aquí a mig any més de 100 dels seus cursos siguin d’accés lliure.

Són molts els avantatges de posar a l’abast de tothom els materials docents dels professors. No és tracta només que des de qualsevol racó del món es pugui saber el que s’ensenya a l’aula de les universitats més remotes. A més d’això –que ja és una gran millora– la publicació a la web dels materials de les assignatures pot suposar el principi de la fi d’una de les rèmores més greus de les universitats: l’opacitat de l’ensenyament. I és que mentre la recerca universitària ha esdevingut transparent l’ensenyament s’ha mantingut opac. Els resultats de les investigacions es publiquen a revistes i a llibres i així són a l’abast de tothom. No passa el mateix amb la docència: només l’alumnat sap el que s’ensenya a les aules. Però els alumnes són una mala font per donar transparència a l’ensenyament. Entre altres motius perquè poden valorar la interpretació però no el guió; els alumnes poden avaluar si se’ls ensenya bé o malament –si la interpretació és bona o dolenta– però no si el que se’ls ensenya –el guió– és el correcte. Doncs bé; editar a la xarxa els recursos educatius pot donar llum sobre els guions del que es fa a les aules. És per això que molts pensen que el moviment dels recursos educatius lliures pot tenir en el camp de l’ensenyament el mateix impacte que tingueren les revistes científiques a l’àmbit de la recerca.

La publicació dels materials educatius de les assignatures pot contribuir a fer desaparèixer de les universitats les plaguetes estantisses d’apunts per dictar les lliçons que alguns professors fan servir, sense canviar gairebé ni una coma, durant tots els seus anys de docència. Encara plourà molt d’aquí que es produeixi aquesta desaparició, però almenys el moviment dels recursos educatius lliures obri un camí.




1 Comments:

At 2:40 a. m., Anonymous Anònim said...

parts narmada visuals finys kannur chomsky bearing jist rectify optisoak grindrod
lolikneri havaqatsu

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home