dimecres, de gener 10, 2007

Balears, Ceuta i Melilla

Progressar en el camp de la ciència i la tecnologia és important per molts motius. Ho és perquè ajuda a fer les empreses més competitives i a crear més i millors llocs de treball; perquè és la via per arribar a poder aturar malalties que ara són incurables; perquè els nous coneixements poden ajudar a trobar resposta a problemes ambientals o encarar millor els conflictes socials. Són molts els arguments que justifiquen la recerca; tots ells, però, es poden resumir en una sentència: fer ciència és la forma més segura de garantir una millor qualitat de vida dels ciutadans i la competitivitat d’una societat.

Per a determinar fins a quin punt una comunitat encara la seva relació amb la ciència es fan servir diverses mesures; una de les més emprades consisteix en analitzar el percentatge del producte interior brut (PIB) que es dedica a recerca i desenvolupament. Comparant aquest indicador es pot tenir una idea clara sobre quines comunitats aposten pel coneixement i quines no. Doncs bé: les dades mostren que a l’escenari de la ciència Europa perd posicions i que costa molt que Espanya es pugui desfer del malefici d’aquella insensata recomanació que deia que “inventen ellos”. Els números també mostren que Balears és de les comunitats espanyoles que dediquen un menor percentatge del seu PIB a recerca i desenvolupament.
Vegem el que passa a Europa. El conjunt dels 25 estats membres de la Unió europea –no s’han considerat les dades dels dos darrers incorporats a la Unió: Bulgària i Romania– destina l’1.81% del seu producte interior brut a recerca i desenvolupament. Són molts doblers, però pocs en comparació als que hi inverteixen els altres grans blocs econòmics mundials: EEUU arriba al 2.68% i el Japó al 3.13%. I vius amb les economies emergents: els experts de l’OCDE preveuen que en el 2006 –les dades d’aquest any encara no estan elaborades– Xina ja haurà estat el segon inversor mundial en recerca i desenvolupament. Las alarmes a la Comissió europea ja fa temps que han saltat i ningú no creu que es pugui assolir l’objectiu que s’havien fixat pel 2010 d’arribar a invertir-hi el 3% del PIB europeu.
Si en comptes de mirar el conjunt d’Europa ens fixam en el que passa a Espanya veiem que la nostra inversió en recerca i desenvolupament només és l’equivalent a l’1.13% del PIB. Amb aquest percentatge ens situam a la cua d’Europa i llastam les seves xifres, ja de si mateix minses.
Si les diferències en inversions en recerca entre els Estats europeus són considerables també ho són les que hi ha entre les diverses Comunitats espanyoles. Les tres que hi dediquen un major percentatge del seu PIB són Madrid, Navarra i País Basc, mentre que a la cua hi som nosaltres, Balears. Per darrera només hi queden Ceuta i Melilla.
Això és el que hi ha. Però també és cert que s’entreveuen indicis de canvi. És encoratjador que l’Estat mantingui el compromís d’incrementar la inversió en recerca i desenvolupament en un 25% en quatre anys. També s’ha de valorar que a Balears, indret on sembla que només interessa el present, aquest tema comenci a formar part de l’agenda política dels nostres governants i d’algunes, poques, empreses.
Permetin que acabi amb més dades referides a l’àmbit del coneixement que també ens situen just devora Ceuta i Melilla. La taxa d’escolaritat universitària (el nombre d’estudiants que es troben matriculats per cada 100 joves en edat teòrica de cursar aquests estudis) a tot Espanya és del 41.2%; a Balears només arriba al 17.1%; per darrere només tenim les dues ciutats espanyoles situades en el continent africà. Ai, aquest futur nostre!