dilluns, de març 26, 2007

La rectora


A la Universitat de Harvard han seleccionat una catedràtica d’Història per ocupar el Rectorat. La nova rectora iniciarà el mandat a principi del proper mes de juliol. Quasi res: han hagut de passar 371 anys des de la creació de la prestigiosa institució perquè al capdavant hi hagi una dona. A Harvard tenen, a la fi, una rectora i no un rector: la doctora Drew Gilpin Faust. És catedràtica d’Història, especialista en la guerra civil americana -bona especialitat per moure’s en entorns universitaris, farcits de conflictes guerracivilistes!- i fins ara era la degana d’un centre de la mateixa universitat.

El procés de selecció de la rectora de Harvard ha estat llarg i intens. I això que no hi ha hagut ni propaganda, ni debats, ni programes electorals, ni res del que se sol fer en processos en què s’ha d’aconseguir la voluntat de la majoria. Allà ho fan d’una altra forma. La selecció es va iniciar el mes de març de l’any passat amb la constitució d’un comitè format per nou membres. Aquesta junta, presidida per l’actual rector, Derek Bok, va iniciar la tasca enviant una missiva a 245.000 persones -professors, estudiants, personal de serveis, membres d’associacions, fundacions, organismes governamentals, etc.- en què les convidava a nominar candidats. El comitè, amb l’assessorament d’un grup de professors i un altre d’alumnes, després de consultar i debatre amb múltiples persones i representants de la societat civil, va proposar el perfil i el nom de la persona considerada idònia per regir Harvard: la professora Gilpin. La proposta fou analitzada i acceptada per l’anomenat Board of Overseers, un organisme format pel rector, el gerent i trenta membres elegits pels exalumnes. La doctora Gilpin haurà de torejar moltes situacions complicades, però s’hi podrà encarar sense excessives hipoteques dels seus col·legues.

El camí per accedir al Rectorat de les universitats espanyoles és ben diferent al de Harvard. El darrer mes, heu pogut seguir el procés d’elecció de rector a la Universitat de les Illes Balears, un procés que finalitza avui, dimecres, amb una votació que enfronta la catedràtica Montserrat Casas i el catedràtic Sergio Alonso. L’elecció es farà després d’una campanya electoral amb tots els elements inherents a aquestes escomeses: propaganda, debats, articles als diaris, cartells, compromisos, pactes, etc. Inevitablement, ambdós candidats han hagut de teixir complicades aliances i compromisos. Els postulants, per arreplegar vots, ja no sols s’acompanyen dels qui proposen com a vicerectors, també presenten alguns càrrecs de segon i tercer nivell. Finalment és el sufragi universal (ponderat, això sí) entre el professorat, l’alumnat i el personal de serveis el que decidirà qui ha de regir el Rectorat. Efectivament: a la universitat espanyola els empleats elegim els nostres caps. Una mesura, per cert, que no fou iniciativa de cap partit progressista o populista enderiat perquè els vots ho han de regir tot; la idea fou d’una ministra del Partit Popular (la senyora Pilar del Castillo), que va pensar, almenys així ho va manifestar, que amb aquest sistema no tots els rectors serien d’esquerres.

Quin model d’elecció de rector és més convenient? Alguns pensen que el sistema per sufragi universal és una conquesta democràtica irrenunciable i que amb formes com les de Harvard no es fa sinó fomentar el poder dels grups de pressió. Altres pensen -un servidor entre ells- que el model espanyol és inconvenient i que a la llarga arribarà a provocar, entre altres perversions, que les eleccions dels rectors no siguin altra cosa que una extensió de les lluites polítiques partidistes. Però bé: el que és cert és que mentre a les universitats espanyoles ens preocupam molt per la qualitat democràtica de la institució i poc per fer-la eficient, en altres indrets (Harvard, per exemple) enraonen com ho han de fer per aconseguir un altre premi Nobel...

Avui vespre sabrem si a la UIB tenim rector o rectora. La candidata és especialista en física nuclear, i el candidat, en meteorologia. Sigui qui sigui el guanyador, la seva especialitat acadèmica l’ajudarà a transitar per una institució sovint atòmica i turbulenta. Sort!

posted by Jaume Sureda Negre @ 14:10