divendres, de març 09, 2007

L’educació va com el Mallorca


Per poc que fullegin els diaris, vegin la televisió o escoltin la ràdio, vostès ja deuen saber que enguany el RCD Mallorca va de mal borràs. No aconsegueix sortir dels darrers llocs de la classificació; setmana rere setmana roman empantanat, toc no toc, a la zona de descens a la segona divisió. Doncs bé, en la classificació dels sistemes educatius no estam en més bona posició que al futbol. Amb l’agreujant que mentre que al futbol no ens disputam res seriós, el que està en joc en el camp educatiu és, ni més ni menys, el futur del país.

Els deia que en educació, com en futbol, som a la cua. Ho ha tornat a posar de manifest un estudi que recentment ha publicat una associació anomenada Profesionales por la Ética i que es titula «Ranking de la excelencia educativa». En realitat són vuit, els rànquings fets per aquesta associació. I és que per saber qui va davant i qui va darrere en el camp educatiu no es pot recórrer a sistemes tan senzills com al futbol, on, com saben, si es guanya són tres punts, si s’empata és un i si es perd és zero. Comptabilitzar els guanys i les pèrdues en el camp de l’educació és cosa més complicada; no tothom coincideix a concedir la mateixa puntuació als «gols» en educació ¾que n’hi ha, i alguns de ben vistosos¾, ni a situar les porteries al mateix lloc. Aquesta disparitat d’interpretació de les regles de joc recomana contemplar les classificacions educatives amb un cert relativisme, tot i que també convé conèixer-les. Per fer els rànquings que ens ocupen s’han analitzat cinquanta dimensions del sistema escolar de les diverses comunitats autònomes espanyoles; amb la valoració de totes s’ha fet una classificació general i set de parcials. En gairebé totes, les Illes Balears queden en els darrers llocs.

La primera classificació es basa en la proporció d’infants i joves de tres, disset i entre divuit i vint-i-dos anys que estan escolaritzats. Castella-la Manxa, les Canàries i les Balears, en aquest ordre, ocupen les tres posicions de la cua. A la segona classificació, fonamentada en diverses taxes de graduats, també ocupam el darrer lloc. En el tercer rànquing sortim un poc més ben parats: segons dels darrers; només a les Canàries tenen un percentatge més gran d’alumnes de dotze i quinze anys que van retardats. L’alegria per no ser els darrers de tot, però, dura poc: tornam a tancar la classificació quan s’ordenen les comunitats segons la taxa d’abandonament primerenc del sistema educatiu. També quedam darrere de tot quan s’analitza el percentatge del producte interior brut dedicat a ensenyament no universitari i la despesa pública per alumne. Les coses ens van millor en relació amb diverses dimensions dels recursos educatius com ara el nombre d’alumnes i professors per unitat, el nombre d’alumnes per ordinador, el transport i els menjadors escolars: en aquest cas som a la part alta de la classificació, ocupam el cinquè lloc. També quedam a la part alta ¾en el quart lloc¾ quan es valora el pes de l’ensenyament classificat pels autors com «d’iniciativa social» (per cert, és ben curiós això de considerar millor aquell sistema escolar que té més escoles privades). Tot plegat, tenint en compte totes les dimensions, quedam en el lloc dotzè de la classificació global. Som de segona.

Que els malpensats sàpiguen ¾molts ja ho deuen haver intuït¾ que l’associació Profesionales por la Ética no és un grup de progressistes enderiats a torpedinar la tasca del nostre govern conservador. El mal funcionament del sistema escolar de les Balears es posa de manifest siguin quines siguin les ulleres ideològiques amb què es contempli. I convé no perdre de vista que, a diferència del futbol, on amb bons fitxatges es pot capgirar ràpidament la situació, en educació costa anys i panys fer un sistema de qualitat. És cert: tots en som culpables, del que tenim, però alguns més que els altres.

posted by Jaume Sureda Negre @ 17:22