(Des) Educació a Balears (Blog de Jaume Sureda Negre)

La Biblioteca Digital Científica de les Illes Balears (BIDICIB) ja és una realitat i es pot consultar a l’adreça següent: http://ibdigital.uib.es/gsdl/cgi-bin/library. Va néixer fa poc més d’un mes i, com tot nadó, és una criatura petita que quan es contempla s’ha de pensar més en el que pot arribar a ser que en el que és. Per ara, la Biblioteca està formada per 2.283 documents –llibres, articles, fotografies, plànols i memòries de recerca– que qualsevol persona que tengui accés a Internet pot consultar a la pantalla del seu ordinador i, si vol i té impressora, treure’n còpies en paper. Ha nascut sa, gran i robust, aquest nadó, i els seus progenitors –el Servei de Biblioteca i Documentació de la UIB– tenen l’expectativa que, en tornar gran, arribi a ser el portal d’accés a la informació científica i erudita produïda a Balears. Si suram l’infant, és segur que s’assolirà aquesta fita.

El camp de la documentació científica és un dels àmbits en què la revolució digital ha provocat, en poc temps, innovacions espectaculars. Fa pocs dies, el professor Climent Picornell em va contar un cas ben exemplar del fenomen en què estam immersos. Un doctorant seu va publicar la tesi que feia poc que havia defensat i se’n varen vendre 350 exemplars. Poc temps després va fer una edició electrònica de l’obra i la va posar a Internet; ja l’han baixada més de 800.000 vegades! El jove doctor està contentíssim; el guanys directes de posar la seva obra a Internet i permetre’n l’accés gratuït són nuls, però els indirectes han estat immensos: l’han citat a molts treballs, l’han proposat de ponent a diversos congressos, li han organitzat cursos, etc. Amb altres paraules: gràcies a Internet, un treball que només hagués arribat a 350 persones ha estat consultat per més de 800.000.

Són molts els exemples que mostren que les formes de comunicar les idees i els resultats de la recerca estan canviant a marxes forçades i de forma gairebé radical. Fa dotze anys el nombre de revistes accessibles a través d’Internet no arribava a 150; des d’un ordinador de la UIB ara mateix es pot accedir al contingut complet de més de 13.000 revistes.

És una bona cosa que la Universitat de les Illes Balears s’hagi incorporat al club selecte d’aquelles institucions acadèmiques que creen arxius digitals –ja sigui amb el nom de biblioteca o de repositori– per fer accessible a traves d’Internet la seva producció científica. El de la UIB, ja ho he dit, encara és petit: només conté unes trenta tesis, unes quinze memòries d’investigació, el contingut de dues revistes editades per la pròpia UIB –Territoris i Mayurqa– les publicacions del grup de recerca que dirigeix el professor Fèlix Grasses, les lliçons inaugurals i, també, tres col·leccions històriques alienes a la UIB però importants per al patrimoni cultural de Balears. Es tracta del periòdic Llevant, publicat a Artà en els primers decennis del segle passat; una sèrie de documents de l’arxiu municipal de Campos del segle XIV fins al XVIII i, finalment, la versió digital del plànol parcel·lari del terme de Capdepera, realitzat per Pere d’Alcantara Peña entre 1859 i 1860. A la Biblioteca també es poden consultar les dades estadístiques de Balears dels anys 1979-1996. Per començar ja està bé. Però per arribar a la meta prevista s’hauran d’incorporar molts més documents de la pròpia Universitat –hi hauria d’haver la producció científica de tots els grups de recerca de la UIB– i també d’altres Institucions (per cert: ja s’han iniciat els tràmits per a la digitalització del Butlletí de l’Arqueològica). El que hem dit al principi: es té un nadó i ara s’ha de cuidar. El saber fer del Servei de Biblioteca i Documentació que dirigeix Miquel Pastor ens fa confiar en un desenvolupament sa i vigorós.