dissabte, de maig 19, 2007

El retrat


Des de fa uns anys, quan arriba el mes de maig reb l’amable convidada d’Antoni Riera, director del Centre de Recerca Econòmica (CRE), per a participar en l’elaboració de l’Informe Econòmic i Social. L’economia n’és, d’acord amb la seva preeminència actual, el bessó i eclipsa els altres aspectes socials. Però bé: al que anava. Els deia que enguany m’han tornat convidar a participar en l’elaboració de l’Informe. Evidentment no puc dir ni ase ni bèstia sobre Economia, disciplina de la qual només he llegit llibres per a frikis que no han aconseguit que els meus coneixements sobre aquesta matèria siguin molt més avançats dels que puguin tenir els equins. Evidentment, no m’han convidat a analitzar res d’economia sinó la situació de l’ensenyament superior a Balears, àmbit que em veig amb coratge de retratar amb escasses distorsions. I en aquestes estic a hores d’ara: escanejant les principals característiques de l’ensenyament universitari a Balears en el curs 2006-07. Si tenen la paciència de llegir aquestes ratlles compartiré amb vostès alguns dels trets més cridaners que apareixen en el retrat d’enguany.

Fins i tot un friki en economia pot destriar en el primer pla de la foto que a Balears s’inverteix molt poc en ensenyament superior. El pressupost de la UIB per a l’exercici actual és de 74’86 milions, dels quals el Govern n’ha aportat 50’24. Aquestes xifres queden considerablement per davall de les d’altres Comunitats i tornen ridícules quan es comparen amb el que es gasta a Balears, no ja en àmbits que es poden considerar necessaris, com ara les infraestructures, sinó amb altres de superflus com els de les televisions que tenim.

A un lloc preeminent del retrat es veu que la UIB ha perdut 1’11% del seu nombre d’estudiants de primer i segon cicle; una baixada un poc per davall de la registrada en el conjunt d’Espanya –1’4%–, però també es veu, encara que un poc borrós ja que falten les dades de la UNED, que les Universitats no presencials augmenten el nombre d’alumnes: la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) enguany té 1.386 joves de les nostres illes matriculats a cursos de primer o segon cicle; un 22’87% més que l’any passat!

En un primer pla de la foto també hi apareix l’elevat percentatge d’al·lots i al·lotes de Balears que se’n van a iniciar la carrera a una universitat de la Península: el 21%. Des que a Balears tenim universitat pròpia mai no s’havia arribat a un percentatge tan elevat. És cert que molts se’n van a fer uns estudis que la UIB no ofereix, però també ho és que carreres consolidades a la UIB –com ara Història, Administració i direcció d’empreses, Dret o Psicologia– estan entre les deu amb major nombre d’estudiants que emigren a la Península.

Crida també l’atenció la progressiva feminització de la nostra Universitat. Mai com enguany no hi havia hagut a la UIB un percentatge tan elevat d’alumnes del sexe femení: s’ha arribat al 60%. La proporció entre homes i dones, però, es capgira en el professorat; aquest col·lectiu està format per només el 37% de dones. Més abismal és encara la diferència entre els sexes quan es mira qui arriba a la categoria docent més alta –Catedràtic d’Universitat–: de cada 10 només 2 són dones! Aquesta injusta desproporció no es compensa ni per un fet també ben cridaner del retrat d’engany: per primera vegada a la Història de la nostra Universitat una dona –la Dra. Montserrat Casas– n’ostenta el rectorat.

En el segon pla de la foto es veu que en aquest curs han estat més els estudiants estrangers que han vingut a la UIB que no els balears que se n’han anat fora; s’observa que la producció científica del professorat continua augmentant, que les tecnologies tenen una major presència... Ara només queda esperar que es facin realitat les promeses de Matas, Antich, Barceló i Munar d’una major inversió en ensenyament universitari. És la condició imprescindible –encara que no suficient– per millorar els retrats que es puguin fer en el futur.

1 Comments:

At 2:21 p. m., Anonymous Anònim said...

Lapsus calami:
Diu: el retrat "d'engany": per primera vegada a la Història de la nostra Universitat una dona n'ostenta el rectorat.
O és només un lapsus linguae ?
C.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home