dilluns, de juliol 02, 2007

Treballs i títols acadèmics en venda


A principis de juny es va presentar a Paris, a la seu d’un centre de la UNESCO, el llibre Escoles i universitats corruptes: què podem fer. Aquesta obra és un dels resultats d’un projecte que, cinc anys enrere, va posar en marxa l’Institut Internacional per a la Planificació de l’Educació (IIPE) per tal d’esbrinar com aturar la proliferació de pràctiques corruptes a l’àmbit educatiu. Un camp, aquest, ben abonat per la pèrdua de la rectitud; l’educació és, a gairebé per tot arreu, el primer o segon àmbit de despesa pública.

L’estudi ha constatat que la corrupció en el camp educatiu, com els virus persistents, muta i s’adapta a les condicions de cada indret i de cada moment. Les perversions són escandaloses i grolleres en aquells llocs on la llibertat és un bé escàs mentre que és refinada i subtil allà on els afers públics han de passar pel sedàs de molts controls. Així, de forma descarada, en els països poc desenvolupats molts dels doblers dedicats a educació es perden sovint per les bardisses i cap a les butxaques dels qui comanden. A Uganda, per exemple, fa deu anys només arribava a les escoles el 13% del que s’hi enviava; ara sembla que les coses han millorat i ja arriba a bon port el 85% del pressupost.

El frau a l’hora d’expedir títols és, després del desviaments a butxaques privades dels recursos públics, l’altre gran àmbit de la corrupció en el camp educatiu. Hi ha molts casos com el d’Ucraïna, on els estudiants universitaris saben que per aprovar hi ha dos camins: estudiar o pagar.

En el món educatiu dels països desenvolupats també n’hi ha, de corrupció. Potser aquí, a casa nostra, no sigui tan grollera –el benestar ens ha fet més primmirats– però sí que és igualment sagnant. Una modalitat que s’està estenent de forma alarmant, segons que ha posat de manifest el projecte de l’IIPE, és l’expedició de títols acadèmics falsos i la suplantació a l’hora de realitzar treballs acadèmics. Fa temps que en el món anglosaxó funcionen el que ells diuen Disserations and Essays Mills i Diploma Mills –fàbriques de treballs acadèmics i fàbriques de títols, és la traducció potser més adient– Les primeres –les disseration mills– són empreses que treballen a través d’un portal d’internet i que, per un preu predeterminat, realitzen a la carta qualsevol tipus de treball acadèmic; ja sigui un simple treballet de curs o una enrevessada tesi doctoral. Perquè se’n facin una idea de la magnitud del fenomen els diré que ja he localitzats més de 400 portals d’aquests característiques, dels quals n’hi ha un bon grapat que ofereixen els seus serveis en espanyol. Com poden suposar, les dades sobre el moviment econòmic d’aquestes “fàbriques” són escasses; fa poc, però, es va publicar que una –només una– d’aquestes empreses del Regne Unit, movia a l’any 1’6 milions de lliures! No creguin vostès que la compra-venda de treballs acadèmics es faci d’amagat. Fins fa exactament quatre dies, aquestes empreses s’anunciaven a Google. Les protestes de les autoritats acadèmiques han aconseguit que a partir de primer de juliol el famós cercador no accepti publicitar aquestes maquinàries de corrupció acadèmica.

També hi ha, com els he comentat, “fàbriques de títols”. Són empreses que, amb l’aparença d’una institució acadèmica seriosa, posen a la venda tot tipus de diplomes acadèmics. Fent servir noms pareguts als d’universitats acreditades venen els diplomes com a “reconeixement a la trajectòria professional” del comprador, encara que aquest sigui un pobre desgraciat que no sàpiga fer una o amb un tassó. Una modalitat refinada d’aquesta corrupció la protagonitzen acadèmies que amb la col·laboració d’universitats acreditades –generalment d’un altre país– atorguen títols amb poca feina i en condicions d’entrada als estudis del tot inacceptables.

No creguin vostès que això de les fàbriques de treballs i de títols acadèmics sigui cosa només dels americans o dels anglesos. Segons les dades d’una enquesta que hem realitzat des de la UIB a nivell estatal, ja hi ha un 3’22% dels universitaris espanyols que afirmen que han comprat treballs acadèmics. I la setmana passada es va destapar a Espanya l’escàndol de títols irregulars avalats per la Universitat de Gal·les. I que consti que això només ha començat.

posted by Jaume Sureda Negre @ 08:59