Mirades
L’informe Education at a Glance que cada any publica l’OCDE és una obra de referència per conèixer l’estat de l’educació. És un treball rigorós i extens; la darrera edició ¾presentada la setmana passada¾ té una extensió de quasi cinc-centes pàgines i ofereix més de cent taules estadístiques relatives a 26 temes relacionats amb l’educació de 36 països. El seu contingut és dens, susceptible de moltes lectures i, sobretot, mal de compendiar en poques paraules. Els periodistes, sempre obligats a sintetitzar les coses en titulars breus i en espais reduïts, ho han tingut extremadament difícil a l’hora d’informar sobre aquest treball. No han pogut fer altra cosa que oferir una mirada parcial sobre unes dades que, per entendre’s correctament, en necessiten més de dues, de mirades. Education at a Glance presenta molts indicadors sobre els sistemes educatius; facilita múltiples comparacions entre països, convida a fer evolucions temporals, a destriar tendències. És, ja ho he dit, un treball complex. No és estrany, doncs, que el que cada diari ha remarcat sigui només una part molt limitada del contingut de l’informe.
L’endemà de la presentació, tota la premsa, la d’aquí i la d’allà, es féu ressò d’algunes de les dades que presentava Education at a Glance. En alguns països, com és el cas de França, les interpretacions dels diaris foren divergents i centrades tant en aspectes positius com en aspectes negatius del seu sistema escolar. Le Monde es va fixar, sobretot, en el bon funcionament dels instituts universitaris de tecnologia francesos. Le Figaro va centrar la mirada en la paradoxa que Finlàndia i Corea, amb jornades escolars més curtes i amb pressuposts més baixos, obtenen millors resultats educatius que no França. Libération va remarcar aquelles dades que contradiuen els teòrics de la catàstrofe escolar ¾efectivament, a França, sense LOGSE ni LOE, també hi ha qui predica la devastació dels pilars bàsics de l’ensenyament.
Més unanimitat de tractament hi va haver en els diaris espanyols. Aquí les mirades periodístiques coincidiren a concentrar-se en els indicadors que mostren els aspectes menys competitius del nostre sistema educatiu. Suspens, fracàs, devaluació, cua i altres termes de connotacions negatives dominaren els titulars dels nostres diaris.
Els diaris digueren mitges veritats. És cert: el fracàs escolar és un problema greu del nostre sistema educatiu. Però també és veritat que les estadístiques assenyalen que molts indicadors en els quals estam per davall de la mitjana dels països desenvolupats milloren any rere any. Igualment mostren algunes fortaleses gens menyspreables que s’haurien pogut subratllar als titulars que encapçalaren les informacions sobre la presentació d’Education at a Glance. Si les mirades no s’haguessin orientat només als bonys, també s’hauria pogut dir que el percentatge de joves espanyols amb estudis terciaris és superior a la mitjana dels països de l’OCDE; o que Espanya és un dels països en els quals l’accés a l’ensenyament superior és més equitatiu; o que va creixent de forma constant el nombre de graduats en ciències i s’incrementa el pressupost dedicat a l’educació... Aquestes i altres dades que mostren tendències positives, però, passaren desapercebudes per als nostres periodistes. Potser s’orientaren massa pel principi que diu que les bones notícies no són notícies, i massa poc per la màxima que assenyala que les mitges veritats són les grans mentides.
posted by Jaume Sureda Negre @ 08:33
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home