(Des) Educació a Balears (Blog de Jaume Sureda Negre)

El pòsit de les lectures

El general Dwight D. Eisenhawer creia que la moral és la millor arma de la què pot disposar qualsevol exercit. També sabia que la fermesa de l’ànim s’alimenta dels èxits i que decau quan aquests són escassos. Per això deia que els bons oficials, els bon líders, són aquells que en temps adversos són destres en esperonar el coratge dels seus subordinats i mantenir viva la flama de l’esperança. Sota aquest principi Eisenhawer dirigí els exercits aliats que alliberaren Europa del mal son del nazisme.

El dia del desembarcament de les forces aliades a Normandia, el mític dia D, el 6 de juny de 1944, mentre Eisenhawer, amb l’angoixa per la incertesa de la batalla, esperava, impacient, noves de l’escomesa; mentre a les platges de Normandia queien abatuts milers de soldats, un jove de 20 anys, membre de la resistència francesa i anomenat Jean François Revel, intentava contestar, en una aula de la Sarbona, a la qüestió que li havia plantejat el professor de la darrera assignatura que li faltava per aprovar el curs. L’enunciat de l’examen deia que explicàs si la matèria era o no capaç de pensar. Revel no sabia si riure o plorar; mentre alemanys i aliats es mataven a les platges de Normandia, amb el rerefons del renou de les bombes que queien prop de Paris, ell es veia obligat a fer un ús estèril de la raó i parlar del sexe dels àngels. Jean François pensà que els professors no tenen arreglo.

Mentre tot això succeïa, Joachim Fest, criat en el si d’una il·lustrada família burgesa de Berlín que mai va sucumbir davant la seducció del nazisme, formava part d’una unitat auxiliar de l’exèrcit alemany a Voralberg. El jove Fest no s’explicava com era possible que la pàtria de personatge com Goethe, Schille, Bach o Mozart podia haver engendrat una ideologia tan perversa. Comprovà que la cultura no immunitzava de la barbàrie.

Jo no. Memòries d’infantesa i joventut, de Joachim Fest; El ladrón en la casa vacía, de Jean Francois Revel i Cruzada en Europa, de D. D. Eisenhawer són els títols de tres dels llibres que m’han gratificat les curtes vacances de l’estiu que ja queda darrera. Sobre la fina arena de la platja de Bolonia, a Càdis, prop de les restes de la bella ciutat romana de Baelo Claudia, envoltat d’un paisatge idíl·lic i refrescat per l’incessant vent de l’estret de Gibraltar, Fest, Revel i Eisenhawer aconseguien, momentàniament, allunyar-me de les meves dèries professionals. De tant en tant, però, la lectura dels diaris em retorna-va al present i em mostrava que els temes educatius que hi ocupaven més espai eren banals, si menys no pel que respecte a la seva capacitat de millorar l’educació. Arribava a aquesta conclusió quan veia que el tema educatiu estrella del mes d ‘agost –no hi ha hagut columnista que no hagi dit la seva- era el de la gratuïtat dels llibres de text. ¿Com és possible que una mesura imposada pel populisme més impresentable hagi estat l’eix central del debat estiuenc sobre educació? La gratuïtat dels llibres de text pot ajudar a la millora de la nostra malmesa educació en la mateixa mesura que el general Eisenhawer hauria contribuït a guanyar la guerra si en vers de fer desembarcar els exercits aliats a Normandia els hagués dirigit cap a Islàndia. I que consti que havia noticies ben sucoses; en el mes d’agost es publicaren les dades que mostraven que les escoles de Balears són les que tenen menys ordinadors de tot Espanya. Res; la cosa passà gairebé inadvertida.

Sigui com vulgui, però, Eisenhawer, Fest i Revel m’han deixat el pòsit de la seva extrema passió per la llibertat. De l’alemany i del francès em queda la precaució davant les concepcions socials messiàniques i el rebuig al principi de que els fins justifiquen els mitjans. De l’americà m’he quedat amb la lliçó del valor de la moral i, sobre tot, de la importància de saber escollir bé els objectius. Aquestes lliçons s’haurien d’universalitzar.

posted by Jaume Sureda Negre @ 09:13