divendres, de novembre 02, 2007

Verdures i llibres


El títol de l’informe és suggeridor i ocurrent: La dieta mediàtica i cultural dels joves. Es va presentar fa poc i torna a mostrar –altres treballs ja ho havien fet abans– que també en cultura ens alimentam de forma desequilibrada: molta televisió –és a dir, massa pastissos, pastes i aliments fregits– ràdio i internet a bastament –suficient carn i peix– i pocs diaris, sobretot pocs llibres –verdures i fruites escassíssimes.

Diu l’informe que els joves de Balears compresos entre els 14 i els 25 anys s’empassolen cada dia dues hores de televisió, una de ràdio i una d’internet. Les hores són una mesura massa grossa per poder comptabilitzar el temps dedicat a la lectura. Tenim sort; encara no hem de recórrer als segons i podem fer servir els minuts: són dotze els emprats cada dia per llegir periòdics i tres per consumir revistes. De llibres també se’n llegeixen pocs. Els autors del Barómetro de hábitos de lectura –un altre informe del qual recentment se n’han actualitzat les dades– han quantificat en un 30% el percentatge de joves d’entre 14 i 24 anys que mai no llegeixen cap llibre. És a dir: gairebé un terç del jovent està format d’anorèxics cerebrals; tres de cada 10 joves han esdevingut en només espectadors, la classe sublim de la cultura de l’espectacle! També sabem –ho acaba de confirmar un estudi recent de la Universitat de Girona– que els adolescents d’entre 11 i 15 anys passen cada setmana unes 21 hores davant el televisor. Facin números: de cada set dies un de sencer mirant el televisor. Al cap de l’any moltes més hores de programes televisius que de classes.

Fa temps que els nutricionistes adverteixen que la dieta alimentària dels infants i joves és desequilibrada i malsana. Per a una vida saludable, diuen, necessiten un règim alimentari més equilibrat: més verdures i fruites i menys pastissos i productes fregits. La dieta cultural també està trastocada, embogida, i contribueix a l’expansió d’anorèxics cerebrals. Aquests, però, no són tan visibles com les víctimes de la mala alimentació perquè la imbecil·litat es pot dissimular amb més manya que no, posem per cas, la obesitat. Potser sigui per això que costa tant convèncer els responsables de les institucions perquè promoguin el millor antídot contra l’anorèxia cerebral: llegir, llegir i llegir. La lectura de bones obres són les vitamines i els antioxidants de l’esperit.

Promoure el gust de llegir, aquesta és la recepta. Com diu l’escriptor Miquel Rayó, urgeixen intenses, extenses, massives, continuades, vistoses i originals campanyes de promoció de la lectura. Urgeix que hi hagi menys espectadors i més lectors; que els poders públics deixin de fomentar un mitjà generador de colesterol per a l’enteniment i destinin recursos a facilitar la ingesta de vitamines cerebrals. Fins i tot seria recomanable que es preocupessin menys de crear premis literaris i més de fomentar la lectura. Els millors escriptors es fan llegint molt i escrivint poc. Amos Oz conta a les seves memòries que el dia més bell de la seva vida li va arribar quan tenia sis anys. La causa de l’alegria d’aquella jornada particular fou que el pare li va fer lloc en una de les prestatgeries perquè hi posés els seus llibres. “Fou –diu Oz– una mena de cerimònia d’iniciació: qui pot tenir els llibres drets ja no és un nin; és un home” Oz no mirava la televisió; tenia sis anys, els llibres eren un dels seus tresors perquè els seus pares l’havien estimulat, també amb l’exemple.

És millor ser escèptic i pensar que no n’hi haurà, de grans campanyes de promoció de la lectura. Així que, si sou pares, intentau contagiar als vostres infants la passió pels llibres. Llegir, ja ho sabeu, és un ingredient fonamental de la dieta saludable per a l’esperit. La televisió és colesterol, normalment del dolent. I en dues o tres hores diàries davant la pantalla se’n poden generar molts de greixos malèvols per a l’esperit dels joves. Aquesta dosi pot ser letal.

posted by Jaume Sureda Negre @ 14:17