(Des) Educació a Balears (Blog de Jaume Sureda Negre)

En bona posició

Malparlar no és el mateix que criticar. La crítica es fonamenta en arguments sòlids i consistents, en dades fiables que reflecteixin la realitat. El malparlar, en canvi, només fa ús dels rumors, de la mentida, de la falsedat. Amb la crítica es pot contribuir a la millora de les coses; amb el malparlar no es pot fer res més que enfonsar, destruir, fer malbé. El món de la política és un dels àmbits predilectes del malparlar. El discurs polític, de cada dia més sectari, no pretén que l’adversari faci les coses millor, el que es vol és, precisament, el contrari: que erri i així poder-lo exterminar. Exterminar l’adversari, evidentment, no el problema. Dissortadament, no és només en l’àmbit de la política on el malparlar va, progressivament, substituint la crítica.

Malparlar és un dels esports preferits pels indocumentats i pels malintencionats; dues espècies en expansió. La Universitat de les Illes Balears (UIB) és una peça preuada per molts afeccionats a aquesta mala art. Un dels arguments preferits del malparlar sobre la UIB consisteix s presentar una universitat curta de mires, observadora enderiada del seu melic, incapaç de qualsevol mirada que vagi més enllà de les nostres illes; una espècie de capelleta en la qual només s’usa un idioma, el català, i es persegueix els altres, sobretot el castellà. La realitat no corrobora el dibuix de la universitat localista i mancada d’horitzons amples que alguns, de vegades, pretenen fer passar per bo. Les dades que ha posat damunt la taula un estudi publicat al mes d’agost d’enguany mostra que la UIB està entre les universitats espanyoles amb més visibilitat internacional. L’estudi es titula La productividad ISI de las universidades españolas (2000-2004) i l’ha realitzat un equip (el grup Scimago) amb llarga tradició en treballs sobre avaluació de la producció científica. El que ha fet aquest equip ha consistit a mesurar la internacionalització de les universitats espanyoles a partir del nombre d’articles que el seu professorat ha publicat en revistes d’àmbit internacional durant el període 2000-2004.

L’anàlisi del grup Scimago ha mostrat que durant el quinquenni analitzat el professorat de les universitats espanyoles publicaren 115.451 documents en revistes d’àmbit internacional. De les 70 universitats d’Espanya amb visibilitat internacional n’hi va haver 36 amb una producció superior als 1.000 documents. La UIB fou una d’elles (la UNED, l’altra universitat amb seus a les Balears, no va arribar als 900). La posició de la Universitat de les Illes Balears encara és millor quan es relaciona els articles publicats amb el nombre de professors. Fent un rànquing de les universitats espanyoles a partir de l’indicador obtingut de dividir el nombre d’articles amb visibilitat internacional de cada institució pel nombre de professors a temps complet, la UIB queda en la posició 19 de 70. La UNED queda en el lloc 50.

Per la seva producció científica d’impacte internacional el professorat de la UIB està a la part de dalt de la classificació de les universitats espanyoles. D’això n’hem d’estar satisfets, i s’ha de perseverar per seguir escalant posicions. Però tampoc no hem de perdre de vista que les universitats espanyoles juguen un paper molt discret al nivell internacional. En altres ocasions he fet servir un símil amb el món del futbol dient que la lliga de les universitats espanyoles és el campionat nacional, no la champions ligue. Això ha tornat a quedar demostrat en la classificació de 2007 de les millors universitats del món que des de fa anys elabora la Shanghai Jiao Tong University. A la classificació d’enguany, presentada també al mes d’agost, no hi ha cap universitat espanyola entre les 100 millors del món. Però bé: el que avui vos volia dir és que, jugant on jugam, podem estar satisfets del rendiment científic de la UIB; que no tenim la Universitat provinciana que els malparlats presenten i que l’índex de productivitat internacional del seu professorat se situa entre els més elevats de la universitat espanyola.

posted by Jaume Sureda Negre @ 12:09