El forat
El sistema escolar de Balears té un desguàs obert i poc controlat. El forat produeix un remolí que xucla alumnes, sobretot aquells que no van ben protegits. La força de l’estirada fa que milers i milers de joves s’hi escolin amb una formació insuficient. La magnitud del desguàs és immens; a la nostra Comunitat se’n du quasi la meitat dels joves mascles. L’any 2006, el 44’7% de Balears de sexe masculí d’entre 18 a 24 anys no estudiaven, ja sigui perquè no completaren l’ESO, o bé perquè, una vegada finalitzada la secundària obligatòria, decidiren –no tots ho aconsegueixen– fer feina o bé perquè, per les circumstàncies que fossin, abandonaren els estudis iniciats. El percentatge d’al·lotes de Balears que abandona el sistema escolar de forma prematura és gairebé la meitat que el dels homes (24’3%). Tot plegat un abandonament de magnitud espectacular, insostenible.
Les característiques del nostre mercat de treball explica, encara que només en part, la grandària del forat. L’any 2006, el percentatge de persones ocupades amb estudis superiors a Balears era el més baix d’Espanya: només el 17’6%, –en el conjunt de l’Estat arribava al 22’2%– Per altra banda, la diferència salarial entre llocs de feina amb major o menor qualificació és a Balears, juntament amb Andalusia, la menor d’Espanya. Un mercat de treball d’aquestes característiques, més que persuadir els joves perquè abandonin els estudis, el que fa és xuclar-los. La seva força d’atracció fa malbé qualsevol discurs a favor de les bondats de l’estudi.
En un seminari d’àmbit europeu recentment celebrat a Palma s’ha recordat que el problema de l’abandonament escolar prematur és greu. Ho és aquí i, encara que no amb la mateixa magnitud, a tot Europa. Especialistes de diversos països manifestaren la seva convicció que l’objectiu dels països europeus d’arribar al 2010 amb un percentatge no superior al 10% es, de cada vegada més, una quimera. A Balears és ben segur que no s’assolirà aquesta fita.
El més interessant del que es va presentar en el seminari, però, no foren els números que posen de manifest la necessitat urgent de taponar el forat sinó les propostes sobre com obstruir-lo. Una de les més interessants girà entorn a la conveniència d’implementar dispositius d’educació de segona oportunitat. És a dir: posar en marxa mecanismes que facilitin que les persones que abandonen de forma prematura el sistema escolar hi puguin tornar. El professor Ruben Comas, organitzador del seminari, tingué l’encert de donar la paraula a al·lots i al·lotes que abandonaren massa prest l’escola però que, passat un temps, saberen aferrar-se a algun dels mecanismes de segona oportunitat. El seu testimoni –recollit per la professora Francesca Salvà en el marc d’una recerca en procés de realització– aportà una mirada nova al problema de l’abandonament escolar prematur. Primer de tot, perquè estam massa avesats a entendre els problemes educatius només des de la perspectiva dels adults. Quan s’escolten les raons dels joves trontollen molts tòpics sobre els seus mals. En segon lloc, perquè escoltar la veu de trenta alumnes que escaparen pel desguàs de l’escola i que s’han sabut recuperar és encoratjador. Quan la professora Salvà finalitzi el seu treball convindrà tornar escoltar amb tota atenció la veu d’aquests 30 naufragis recuperats.
És cert que possibilitar múltiples i flexibles camins per arribar a la qualificació pot taponar el forat que provoca l’abandonament escolar prematur. Una de les arrels del problema, però, és la mateixa que J.G. Ballard va detectar a Anglaterra ja fa més de cinquanta anys. Ballard anava de casa en casa intentant vendre una enciclopèdia i va veure ben a les clares que el consumisme feia desaparèixer el que fins aleshores havia estat una idea venerable per a moltes generacions d’anglesos: la de l’educació com a mitjà de superació personal i social. Els anglesos la perderen, a aquesta concepció. La qüestió és si aquí, a Balears, l’hem tinguda mai. Perquè si no la tenim –ja sigui creant-la o recuperant-la– quan tapem un forat en sortirà un altre.
Les característiques del nostre mercat de treball explica, encara que només en part, la grandària del forat. L’any 2006, el percentatge de persones ocupades amb estudis superiors a Balears era el més baix d’Espanya: només el 17’6%, –en el conjunt de l’Estat arribava al 22’2%– Per altra banda, la diferència salarial entre llocs de feina amb major o menor qualificació és a Balears, juntament amb Andalusia, la menor d’Espanya. Un mercat de treball d’aquestes característiques, més que persuadir els joves perquè abandonin els estudis, el que fa és xuclar-los. La seva força d’atracció fa malbé qualsevol discurs a favor de les bondats de l’estudi.
En un seminari d’àmbit europeu recentment celebrat a Palma s’ha recordat que el problema de l’abandonament escolar prematur és greu. Ho és aquí i, encara que no amb la mateixa magnitud, a tot Europa. Especialistes de diversos països manifestaren la seva convicció que l’objectiu dels països europeus d’arribar al 2010 amb un percentatge no superior al 10% es, de cada vegada més, una quimera. A Balears és ben segur que no s’assolirà aquesta fita.
El més interessant del que es va presentar en el seminari, però, no foren els números que posen de manifest la necessitat urgent de taponar el forat sinó les propostes sobre com obstruir-lo. Una de les més interessants girà entorn a la conveniència d’implementar dispositius d’educació de segona oportunitat. És a dir: posar en marxa mecanismes que facilitin que les persones que abandonen de forma prematura el sistema escolar hi puguin tornar. El professor Ruben Comas, organitzador del seminari, tingué l’encert de donar la paraula a al·lots i al·lotes que abandonaren massa prest l’escola però que, passat un temps, saberen aferrar-se a algun dels mecanismes de segona oportunitat. El seu testimoni –recollit per la professora Francesca Salvà en el marc d’una recerca en procés de realització– aportà una mirada nova al problema de l’abandonament escolar prematur. Primer de tot, perquè estam massa avesats a entendre els problemes educatius només des de la perspectiva dels adults. Quan s’escolten les raons dels joves trontollen molts tòpics sobre els seus mals. En segon lloc, perquè escoltar la veu de trenta alumnes que escaparen pel desguàs de l’escola i que s’han sabut recuperar és encoratjador. Quan la professora Salvà finalitzi el seu treball convindrà tornar escoltar amb tota atenció la veu d’aquests 30 naufragis recuperats.
És cert que possibilitar múltiples i flexibles camins per arribar a la qualificació pot taponar el forat que provoca l’abandonament escolar prematur. Una de les arrels del problema, però, és la mateixa que J.G. Ballard va detectar a Anglaterra ja fa més de cinquanta anys. Ballard anava de casa en casa intentant vendre una enciclopèdia i va veure ben a les clares que el consumisme feia desaparèixer el que fins aleshores havia estat una idea venerable per a moltes generacions d’anglesos: la de l’educació com a mitjà de superació personal i social. Els anglesos la perderen, a aquesta concepció. La qüestió és si aquí, a Balears, l’hem tinguda mai. Perquè si no la tenim –ja sigui creant-la o recuperant-la– quan tapem un forat en sortirà un altre.
posted by Jaume Sureda Negre @ 18:41
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home