dimarts, d’octubre 07, 2008

La banalització de la Universitat


He llegit un anunci que deia que a Mallorca hi ha una pretesa nova universitat. “Postgrado en guía turístico”, posava l’avís. Sota el títol, clar i llampant, deia: TUI University Mallorca. A la dreta apareixia l’anagrama del grup Touristik Union International (TUI), i a l’esquerra el de l’acadèmia Escola Superior Balear. L’anunci informava que el curs tenia una durada de set setmanes, que s’impartia en alemany i que el títol era reconegut per la Universitat Alfonso X el Sabio. També s’anunciava com a reclam que els alumnes que superessin el curs podrien ser contractats per TUI España per a treballar de guies turístics. A la part de baix de la inserció publicitària hi havia una adreça d’Internet (http://www.tui-university.es) que feia ben avinent que qui oferia el curs era, efectivament, una suposada universitat.

La TUI University Mallorca s’assembla a les universitats acadèmiques tradicionals com un ou a una castanya; és a dir: no s’assemblen gens ni mica. Les Universitats tradicionals tenen per finalitat la creació i la difusió del coneixement. Amb aquest objectiu estableixen projectes formatius homologats; desenvolupen projectes de recerca avaluats per organismes competents; disposen d’un professorat altament format; mantenen convenis i projectes amb institucions i empreses per donar resposta a les demandes d’innovació; ofereixen a la comunitat programes de difusió cultural, etc. etc. Cap d’aquestes característiques no es pot destriar en la informació que ofereix la TUI University Mallorca.

Tampoc no es poden identificar els trets de les anomenades “universitats corporatives”; un tipus d’institucions que algunes empreses americanes començaren a crear en els anys noranta del segle passat i que a Espanya ens arribaren fa uns vuit anys de la mà de corporacions com FENOSA o Telefónica. Aquestes “universitats” no són altra cosa que una versió dels clàssics departaments de les empreses per a la formació dels seus recursos humans, amb una especial preocupació per l’expansió de la seva cultura corporativa i, també, per a la transferència del coneixement. Tot i que per a la cultura europea la utilització del concepte “Universitat” per aquests tipus de centres ens pot semblar –a mi m’ho pareix– del tot inadequat, desenvolupen una bona feina, sobretot les que segueixen les indicacions de bones pràctiques d’organismes reguladors. Difícilment es pot considerar la TUI University Mallorca una d’aquestes “universitats”; només ofereix la realització d’un curs de 150 hores per formar en el camp dels guies turístics (una professió, per cert, que està regulada per llei ) i que, a més, alguns dels que aprovin el curs podran fer feina a TUI. D’universitat res de res; ni de les de veres ni de les de bromes.

Ve d’enrere això de banalitzar la Universitat. Ja fa anys que a Illinois es va crear la Hamburger University dedicada a ensenyar sobre els obtusos oficis relacionats amb el que fan en els restaurants MacDonalds; és a dir: una “universitat” sobre el mal menjar. Era qüestió de temps que a algú de Balears tingués l’ocurrència d’associar el nom de la universitat amb alguna de les peculiaritats de la terra. Ja ha anat bé que s’hagi fet amb el turisme i no amb la corrupció, camp, aquest darrer, en el qual hagués estat més fàcil reclutar mestres especialistes.