La guerra per la Facultat de Medicina
La batalla per instaurar una Facultat de Medicina és ferotge. Pocs en parlen en veu alta. De tant en tant, els contrincants en aquesta disputa amollen, o se’ls escapen, algunes dades per donar fortalesa a les seves posicions.
A un bàndol hi ha aquells que volen instaurar, amb urgència, els estudis de Medicina a la Universitat de les Illes Balears. A l’altra part s’hi alineen els qui, sense rebutjar la possibilitat de la nova Facultat, no comparteixen la pressa i creuen que convé pensar-ho bé. Del camp de batalla han desaparegut, o almenys fins ara no han aixecat el cap, aquells que fan servir l’argument estantís que és millor que els nostres joves se’n vagin a fer la carrera fora de l’illa.
Els qui duen la iniciativa de la batalla estan ben parapetats a la Conselleria de Salut i Consum. El Conseller Tomás, que és qui du la bandera, ha marcat la fita: vol que els estudis de Medicina s’instaurin durant l’actual legislatura. S’han elaborat informes per demostrar la viabilitat i bondat del projecte i s’intenta convèncer, sobretot, la Rectora Casas i el President Antich. Diuen els rumors que a la Conselleria d’Educació ja han tombat el coll i que és a la d’Economia on posen més objeccions. Saben, els qui frissen, que convèncer el conseller Manera, catedràtic i coneixedor de primera mà del món universitari, no serà cosa fàcil. Però creuen que el conseller, en darrera instància, farà el que digui el President. Els arguments que manegen els partidaris d’instaurar ja medicina són consistents. Afirmen que la capacitat docent del sistemes sanitari i educatiu de Balears en l’àmbit de la salut és remarcable. I és cert: a hores d’ara, a més dels que estudien infermeria i fisioteràpia a la UIB, uns tres-cents especialistes metges (MIR) es formen en els nostres hospitals. També és notable la producció científica dels metges investigadors com remarcable és el dèficit de professionals en determinades especialitats mèdiques. Tots els arguments convergeixen en un: la Facultat de Medicina suposaria una millora de la qualitat dels serveis mèdics de Balears.
A l’altre bàndol, més desorganitzat i heterogeni, hi ha aquells que posen condicions a la instauració de medicina. Sobretot dues. La primera: la nova Facultat no hauria de ser un rèmora econòmica per la UIB, una institució que, recorden, 30 anys després de la seva creació, ocupa una de les darreres posicions en el rànquing segons els recursos transferits per estudiant. Diuen que posar ara Medicina podria tenir a la UIB el mateix impacte que una bessonada a casa d’una família pobra. Els comptes que ha fet la Conselleria de Salut i Consum no han ajudat gens a l’hora de crear confiança: els 3’5 milions d’euros en tres anys que han calculat es transformen en 7’5 quan qui fa números és la UIB. I això sense comptar les infraestructures. La segona condició es refereix a la necessitat de tenir una ruta de navegació que marqui cap on ha d’anar l’ensenyament universitari a Balears. Diuen, els d’aquest bàndol, que en una època en què l’excel·lència i la diferenciació han de ser els eixos de les universitats té poc sentit continuar transitant pel camí d’una universitat generalista i local. I pensen que implementar nous estudis sense un pla estratègic que raoni en quins àmbits es vol que la UIB sigui competitiva suposa seguir per aquesta via. Potser, afirmen, els estudis sanitaris haurien de ser uns dels àmbits en els quals la UIB hauria d’excel·lir; potser sí, però que la decisió sigui resultat d’un pla estratègic raonat.
No és difícil saber qui guanyarà. La tradició diu que a l’hora d’implantar nous estudis gairebé sempre ha estat més determinat la força –i a vegades fins i tot l’atzar– que no la raó. No hi ha cap indici per pensar que les coses han canviat. Crec que tindrem, prest, Facultat de Medicina.
A un bàndol hi ha aquells que volen instaurar, amb urgència, els estudis de Medicina a la Universitat de les Illes Balears. A l’altra part s’hi alineen els qui, sense rebutjar la possibilitat de la nova Facultat, no comparteixen la pressa i creuen que convé pensar-ho bé. Del camp de batalla han desaparegut, o almenys fins ara no han aixecat el cap, aquells que fan servir l’argument estantís que és millor que els nostres joves se’n vagin a fer la carrera fora de l’illa.
Els qui duen la iniciativa de la batalla estan ben parapetats a la Conselleria de Salut i Consum. El Conseller Tomás, que és qui du la bandera, ha marcat la fita: vol que els estudis de Medicina s’instaurin durant l’actual legislatura. S’han elaborat informes per demostrar la viabilitat i bondat del projecte i s’intenta convèncer, sobretot, la Rectora Casas i el President Antich. Diuen els rumors que a la Conselleria d’Educació ja han tombat el coll i que és a la d’Economia on posen més objeccions. Saben, els qui frissen, que convèncer el conseller Manera, catedràtic i coneixedor de primera mà del món universitari, no serà cosa fàcil. Però creuen que el conseller, en darrera instància, farà el que digui el President. Els arguments que manegen els partidaris d’instaurar ja medicina són consistents. Afirmen que la capacitat docent del sistemes sanitari i educatiu de Balears en l’àmbit de la salut és remarcable. I és cert: a hores d’ara, a més dels que estudien infermeria i fisioteràpia a la UIB, uns tres-cents especialistes metges (MIR) es formen en els nostres hospitals. També és notable la producció científica dels metges investigadors com remarcable és el dèficit de professionals en determinades especialitats mèdiques. Tots els arguments convergeixen en un: la Facultat de Medicina suposaria una millora de la qualitat dels serveis mèdics de Balears.
A l’altre bàndol, més desorganitzat i heterogeni, hi ha aquells que posen condicions a la instauració de medicina. Sobretot dues. La primera: la nova Facultat no hauria de ser un rèmora econòmica per la UIB, una institució que, recorden, 30 anys després de la seva creació, ocupa una de les darreres posicions en el rànquing segons els recursos transferits per estudiant. Diuen que posar ara Medicina podria tenir a la UIB el mateix impacte que una bessonada a casa d’una família pobra. Els comptes que ha fet la Conselleria de Salut i Consum no han ajudat gens a l’hora de crear confiança: els 3’5 milions d’euros en tres anys que han calculat es transformen en 7’5 quan qui fa números és la UIB. I això sense comptar les infraestructures. La segona condició es refereix a la necessitat de tenir una ruta de navegació que marqui cap on ha d’anar l’ensenyament universitari a Balears. Diuen, els d’aquest bàndol, que en una època en què l’excel·lència i la diferenciació han de ser els eixos de les universitats té poc sentit continuar transitant pel camí d’una universitat generalista i local. I pensen que implementar nous estudis sense un pla estratègic que raoni en quins àmbits es vol que la UIB sigui competitiva suposa seguir per aquesta via. Potser, afirmen, els estudis sanitaris haurien de ser uns dels àmbits en els quals la UIB hauria d’excel·lir; potser sí, però que la decisió sigui resultat d’un pla estratègic raonat.
No és difícil saber qui guanyarà. La tradició diu que a l’hora d’implantar nous estudis gairebé sempre ha estat més determinat la força –i a vegades fins i tot l’atzar– que no la raó. No hi ha cap indici per pensar que les coses han canviat. Crec que tindrem, prest, Facultat de Medicina.
posted by Jaume Sureda Negre @ 08:57
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home