El rector Lluís Ferrer
Durant cinc anys, per una estranya coincidència, els rectors de les dues majors universitats catalanes foren mallorquins, nascuts a Palma. Això durà fins que Joan Tugores, l’any 2005, deixà el rectorat de la Universitat de Barcelona. Ara, encara no fa dues setmanes, ha estat Lluís Ferrer qui ha cessat com a rector de la Universitat Autònoma. Al doctor Ferrer encara li faltava un any per acabar el seu mandat però –sospit que fart d’insídies i malvolences– decidí avançar les eleccions. Les ha guanyades sense presentar-s’hi.
La professora Ana Ripoll, que representa la continuïtat de la tasca del Dr. Ferrer, ha estat l’elegida. Ja és Rectora, la primera, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Una tria, segons el meu parer, excel·lent. No tan sols per tractar-se d’una persona ben preparada i del sexe femení (recordin la injusta paradoxa: la immensa majoria d’alumnes universitaris són dones mentre que la de catedràtics són homes) sinó també perquè amb aquesta elecció l’Autònoma ha amortitzat part del seu deute amb el professor Lluís Ferrer. Un dèbit pendent per la defensa que Ferrer ha hagut de fer del funcionament democràtic de la Universitat.
Fa uns mesos, un grup d’estudiants de l’Autònoma sobrepassà una perillosa ratlla vermella. Sota la bandera de l’oposició al procés de Bolonya, aquests estudiants ocuparen facultats, impediren l’accés a les classes, acorralaren professors i, fins i tot, arribaren a sacsejar, enmig de crits, el Rector.
Ferrer no va amagar el cap sota l’ala i va fer obrir un expedient disciplinari. Pocs dies abans de deixar el rectorat, el professor Ferrer féu un darrer servei a l’Autònoma i va signar la sanció: sis estudiants expulsats per un període d’entre dos i quatre anys i vint-i-dos amonestats. Com poden imaginar, Ferrer ha esdevingut el dimoni per a tota mena d’alumnes radicals. També per a aquells professors que sembla que han oblidat que tolerar la violència és covar els ous de les serps totalitàries. Ferrer, en primera persona, en carn pròpia, ha rebut, rep, les bufetades dirigides a tots els qui creim que a la Universitat no hi ha lloc per als violents.
En el seu acomiadament, després de set anys de rector i quatre de vicerector, Ferrer va dir que la gestió universitària és molt dura, gairebé corrosiva, i que únicament es fa suportable “per l’ajut, la cordialitat i la complicitat dels companys.” Hauria de saber, Ferrer, que som molts els qui ens sentim solidaris amb el que ha fet per refredar els ous de la serp. La Universitat, no tan sols l’Autònoma, està en deute amb aquest professor mallorquí.
La professora Ana Ripoll, que representa la continuïtat de la tasca del Dr. Ferrer, ha estat l’elegida. Ja és Rectora, la primera, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Una tria, segons el meu parer, excel·lent. No tan sols per tractar-se d’una persona ben preparada i del sexe femení (recordin la injusta paradoxa: la immensa majoria d’alumnes universitaris són dones mentre que la de catedràtics són homes) sinó també perquè amb aquesta elecció l’Autònoma ha amortitzat part del seu deute amb el professor Lluís Ferrer. Un dèbit pendent per la defensa que Ferrer ha hagut de fer del funcionament democràtic de la Universitat.
Fa uns mesos, un grup d’estudiants de l’Autònoma sobrepassà una perillosa ratlla vermella. Sota la bandera de l’oposició al procés de Bolonya, aquests estudiants ocuparen facultats, impediren l’accés a les classes, acorralaren professors i, fins i tot, arribaren a sacsejar, enmig de crits, el Rector.
Ferrer no va amagar el cap sota l’ala i va fer obrir un expedient disciplinari. Pocs dies abans de deixar el rectorat, el professor Ferrer féu un darrer servei a l’Autònoma i va signar la sanció: sis estudiants expulsats per un període d’entre dos i quatre anys i vint-i-dos amonestats. Com poden imaginar, Ferrer ha esdevingut el dimoni per a tota mena d’alumnes radicals. També per a aquells professors que sembla que han oblidat que tolerar la violència és covar els ous de les serps totalitàries. Ferrer, en primera persona, en carn pròpia, ha rebut, rep, les bufetades dirigides a tots els qui creim que a la Universitat no hi ha lloc per als violents.
En el seu acomiadament, després de set anys de rector i quatre de vicerector, Ferrer va dir que la gestió universitària és molt dura, gairebé corrosiva, i que únicament es fa suportable “per l’ajut, la cordialitat i la complicitat dels companys.” Hauria de saber, Ferrer, que som molts els qui ens sentim solidaris amb el que ha fet per refredar els ous de la serp. La Universitat, no tan sols l’Autònoma, està en deute amb aquest professor mallorquí.
posted by Jaume Sureda Negre @ 21:43
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home