Tesis en venda
Ja fa anys, Umberto Eco, en un manual sobre com fer una tesi, recordava als estudiants atabalats per l’obligació d’haver de lliurar un treball acadèmic que, si no es veien amb coratge per realitzar-la, sempre tenien l’opció d’invertir una suma raonable i encarregar l’onerosa tasca a una persona més destra. A aquells que tenien la butxaca buida i no podien afrontar la despesa, Eco els suggeria copiar qualsevol tesi entregada en una altra universitat. Molts li feren cas; hi ha sospites –ben fundades, per cert– que fins i tot algun personatge d’elevat rang va seguir les recomanacions del professor italià.
El sorgiment d’Internet va ampliar el ventall de les opcions que Eco assenyalava als tramposos. A la segona meitat dels anys noranta es varen crear portals d’Internet que faciliten l’intercanvi, ja sigui de forma gratuïta o pagant, de treballs acadèmics ja elaborats. En el millor dels casos, els alumnes, fent servir els comandos “copy” i “paste”, refan, d’acord amb els seus interessos o necessitats, els treballs d’altres i presenten el refregit com a propi. En el pitjor dels casos es lliuren, simplement, els treballs localitzats sense cap canvi. Aquest sistema, però, té un inconvenient greu: el professorat pot detectar amb facilitat els treballs copiats.
Amb l’objectiu d’evitar l’obstacle dels sistemes de detecció es crearen, a partir de l’any 2000, les anomenades “fàbriques de treballs”; portals d’Internet que ofereixen treballs acadèmics a la carta, segons les demandes dels usuaris. Encara no fa un any, en un estudi realitzat amb els professors Rob Walker i Rubén Comas, en localitzàrem 521, d’aquests portals, la majoria dels Estats Units. Aleshores no en trobàrem cap d’espanyol, però alguns dels americans ja oferien presentar els seus productes en altres llengües que no fos l’anglès. Això era fa uns mesos. Fa poques setmanes localitzàrem una fàbrica de treballs acadèmics amb seu a Barcelona que ofereix els seus serveis a través d’Internet.
“Asesoriatesis” és el nom del portal autòcton. La seva oferta no es redueix, com pot fer creure el seu nom, a donar consells a qui estigui embarcat en la realització d’una tesi o qualsevol treball acadèmic: estan disposats –cobrant, és clar– a fer tota la feina. Ho diuen clar i llampant a la seva pàgina web: “Si usted necesita que se elaboren determinados capítulos del trabajo… Si usted necesita, por falta de tiempo, que se le elabore la tesis, tesina, monografía, etc. completa… podemos ayudarle”.
Fer trampa en el món acadèmic no és cosa nova. La novetat rau en l’extrema facilitat amb què ara hom pot donar gat per llebre. El professor John Gray té raó: la Humanitat progressa, i molt, en el camp de la ciència i la tecnologia; en aquests àmbits hi ha veritables avanços acumulatius. No passa el mateix, però, en el camp de l’ètica on el progrés en un sentit acumulatiu és una il·lusió. Tota millora, en aquest camp, és, dissortadament, reversible. Les fàbriques de treballs acadèmics en són una prova més.
El sorgiment d’Internet va ampliar el ventall de les opcions que Eco assenyalava als tramposos. A la segona meitat dels anys noranta es varen crear portals d’Internet que faciliten l’intercanvi, ja sigui de forma gratuïta o pagant, de treballs acadèmics ja elaborats. En el millor dels casos, els alumnes, fent servir els comandos “copy” i “paste”, refan, d’acord amb els seus interessos o necessitats, els treballs d’altres i presenten el refregit com a propi. En el pitjor dels casos es lliuren, simplement, els treballs localitzats sense cap canvi. Aquest sistema, però, té un inconvenient greu: el professorat pot detectar amb facilitat els treballs copiats.
Amb l’objectiu d’evitar l’obstacle dels sistemes de detecció es crearen, a partir de l’any 2000, les anomenades “fàbriques de treballs”; portals d’Internet que ofereixen treballs acadèmics a la carta, segons les demandes dels usuaris. Encara no fa un any, en un estudi realitzat amb els professors Rob Walker i Rubén Comas, en localitzàrem 521, d’aquests portals, la majoria dels Estats Units. Aleshores no en trobàrem cap d’espanyol, però alguns dels americans ja oferien presentar els seus productes en altres llengües que no fos l’anglès. Això era fa uns mesos. Fa poques setmanes localitzàrem una fàbrica de treballs acadèmics amb seu a Barcelona que ofereix els seus serveis a través d’Internet.
“Asesoriatesis” és el nom del portal autòcton. La seva oferta no es redueix, com pot fer creure el seu nom, a donar consells a qui estigui embarcat en la realització d’una tesi o qualsevol treball acadèmic: estan disposats –cobrant, és clar– a fer tota la feina. Ho diuen clar i llampant a la seva pàgina web: “Si usted necesita que se elaboren determinados capítulos del trabajo… Si usted necesita, por falta de tiempo, que se le elabore la tesis, tesina, monografía, etc. completa… podemos ayudarle”.
Fer trampa en el món acadèmic no és cosa nova. La novetat rau en l’extrema facilitat amb què ara hom pot donar gat per llebre. El professor John Gray té raó: la Humanitat progressa, i molt, en el camp de la ciència i la tecnologia; en aquests àmbits hi ha veritables avanços acumulatius. No passa el mateix, però, en el camp de l’ètica on el progrés en un sentit acumulatiu és una il·lusió. Tota millora, en aquest camp, és, dissortadament, reversible. Les fàbriques de treballs acadèmics en són una prova més.
posted by Jaume Sureda Negre @ 08:18
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home