Cercant alumnes
El rector de la UIB es queixava recentment que gairebé el 70% d'alumnes d'ESO de Balears no fan el batxillerat, cosa que limita molt les possibilitats que en el futur puguin realitzar estudis universitaris. L'editorialista d’El Mundo comentava la dada aportada pel rector afirmant que aquesta no és la situació que correspon a una societat moderna; una societat que hauria de tenir en el capital humà un dels seus actius principals. Tenia tota la raó del món, l'editorialista d’El Mundo, i és que el percentatge de persones de Balears que tenen formació superior és baix –13’6% davant d’un 18’6% de mitjana estatal– i la taxa d’escolarització universitària és baixíssima –17’1% al costat del 41’2% estatal.
Gairebé un mes abans de les queixes del rector, la Comissió Europea havia fet públic la comunicació “Mobilitzar el capital intel·lectual d’Europa”. I és que així com Balears té un dèficit considerable d’ensenyament superior en comparació a la resta de l’Estat, Europa el té quan compara les seves dades amb les d’altres regions mundials. Creu, la Comissió, que el baix percentatge de joves europeus que ha fet estudis avançats és una desavantatge per competir en un món de cada dia més interrelacionat: només el 21% de la població de la UE en edat de treballar ha completat estudis superiors, una xifra molt inferior a la dels EUA (38%), Canadà (43%), Japó (36%) o, fins i tot, Corea del Sud (26%). Segurament això deu suposar un desavantatge per competir, però els qui creim que l’Educació té dimensions més enllà de l’economia tenim la certesa que això també suposa un evident desavantatge per al desenvolupament personal. Sigui com sigui, les línies d’actuació recomanades per la Comissió Europea ens poden donar llum sobre el que hauríem de fer per capgirar la pobra situació de Balears.
La condició imprescindible per a qualsevol millora –diu la Comissió– és garantir un bon finançament de les universitats; però, evidentment, no és suficient. El necessari increment del finançament –en l’àmbit europeu s’hauria de passar de l’1’1% del PIB al 2%, i a Balears no devem arribar al 0’5%– s’hauria d’acompanyar de mesures eficaces per acréixer l’interès dels alumnes pels estudis universitaris. Mesures, per exemple, com la flexibilització i diversificació de metodologies, programes i itineraris de formació que s’adaptin a les característiques socials i laborals dels estudiants.
Per altra banda –assenyala la Comissió– és imprescindible que les universitats es singularitzin, que defugin la tendència uniformadora que s’ha imposat en aquests darrers anys, i que juguin fort per l’especialització i per la qualitat. Fomentar la responsabilitat i implicació dels poders públics, aconseguir una relació més estreta amb el món empresarial i invertir més en visibilitat i en mercadotècnia són altres de les recomanacions. Fa temps que a Balears s’intenta transitar pels camins assenyalats per la Comissió malgrat que alguns d’aquests camins siguin gairebé intransitables.
És el cas de la implicació de la societat en els afers universitaris, una connexió escassa i molt sovint plena d’incomprensions. Un dels indicis més important d’aquesta pobra relació és el poc interès de les forces polítiques pels afers d’educació superior.
Que vostè creu, estimat lector, que no és així? Doncs faci una prova: intenti recordar quines propostes per a l’ensenyament superior de Balears defensa el partit polític amb què tengui més afinitat. Em fa la impressió que ràpidament no sabrà què dir. Doncs no oblidi que fins que no s’aconsegueixi que a les Illes Balears l'educació sigui una de les prioritat polítiques no trobarem els alumnes que ens fan falta per omplir les aules universitàries, per garantir el futur.
Gairebé un mes abans de les queixes del rector, la Comissió Europea havia fet públic la comunicació “Mobilitzar el capital intel·lectual d’Europa”. I és que així com Balears té un dèficit considerable d’ensenyament superior en comparació a la resta de l’Estat, Europa el té quan compara les seves dades amb les d’altres regions mundials. Creu, la Comissió, que el baix percentatge de joves europeus que ha fet estudis avançats és una desavantatge per competir en un món de cada dia més interrelacionat: només el 21% de la població de la UE en edat de treballar ha completat estudis superiors, una xifra molt inferior a la dels EUA (38%), Canadà (43%), Japó (36%) o, fins i tot, Corea del Sud (26%). Segurament això deu suposar un desavantatge per competir, però els qui creim que l’Educació té dimensions més enllà de l’economia tenim la certesa que això també suposa un evident desavantatge per al desenvolupament personal. Sigui com sigui, les línies d’actuació recomanades per la Comissió Europea ens poden donar llum sobre el que hauríem de fer per capgirar la pobra situació de Balears.
La condició imprescindible per a qualsevol millora –diu la Comissió– és garantir un bon finançament de les universitats; però, evidentment, no és suficient. El necessari increment del finançament –en l’àmbit europeu s’hauria de passar de l’1’1% del PIB al 2%, i a Balears no devem arribar al 0’5%– s’hauria d’acompanyar de mesures eficaces per acréixer l’interès dels alumnes pels estudis universitaris. Mesures, per exemple, com la flexibilització i diversificació de metodologies, programes i itineraris de formació que s’adaptin a les característiques socials i laborals dels estudiants.
Per altra banda –assenyala la Comissió– és imprescindible que les universitats es singularitzin, que defugin la tendència uniformadora que s’ha imposat en aquests darrers anys, i que juguin fort per l’especialització i per la qualitat. Fomentar la responsabilitat i implicació dels poders públics, aconseguir una relació més estreta amb el món empresarial i invertir més en visibilitat i en mercadotècnia són altres de les recomanacions. Fa temps que a Balears s’intenta transitar pels camins assenyalats per la Comissió malgrat que alguns d’aquests camins siguin gairebé intransitables.
És el cas de la implicació de la societat en els afers universitaris, una connexió escassa i molt sovint plena d’incomprensions. Un dels indicis més important d’aquesta pobra relació és el poc interès de les forces polítiques pels afers d’educació superior.
Que vostè creu, estimat lector, que no és així? Doncs faci una prova: intenti recordar quines propostes per a l’ensenyament superior de Balears defensa el partit polític amb què tengui més afinitat. Em fa la impressió que ràpidament no sabrà què dir. Doncs no oblidi que fins que no s’aconsegueixi que a les Illes Balears l'educació sigui una de les prioritat polítiques no trobarem els alumnes que ens fan falta per omplir les aules universitàries, per garantir el futur.
posted by Jaume Sureda Negre @ 12:55
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home