dissabte, de febrer 21, 2009

Retrat escolar


De vegades, les obres de ficció són les que mostren millor l’essència de les coses. De vegades, amb una novel·la s’aconsegueix arribar a profunditats dels fenòmens humans insondables amb altres aproximacions. Ho torna posar en evidència el francès François Bégaudeau amb la seva obra Entre les murs. La novel·la –de la qual n’hi ha traducció al castellà i al català i que ha servit per fer el guió de la pel·lícula guanyadora de la Palma d’Or del Festival de Cannes 2008–, la novel·la, deia, i també el film, mostra el complex entramat de les escoles i l’extrema dificultat d’educar. Bégaudeau és, a més d’un literat d’èxit, professor de secundària. Ha viscut la realitat de les aules; sap del que parla, no canta d’oïda. Això sí: no ha caigut en el discurs fàcil i freqüent de renegar d’una escola de la qual, precisament, també és com és a causa del que ell hi fa, de la seva actuació.
La literatura més recent i propera a nosaltres feta per professors també ha tractat el tema escolar. Ho va fer, per exemple, Antoni Sala amb Petita crònica d'un professor a secundària, i el malaguanyat Guillem Simó amb el seu excel·lent dietari Contra tots els mals. L’obra de Bégaudeau, però, aporta una dosi d’optimisme que no es trobava a l’obra de Sala o a la de Simó, optimisme sense el qual ningú no es pot dedicar a l’ensenyament i sortir-ne sa i estalvi. Bégaudeau retrata la vida d’una classe d’un institut de la perifèria de París: un professor de francès, una vintena d’alumnes d’entre catorze i quinze anys, l’ensenyament de la llengua, el desinterès de l’alumnat, la lluita dels professors, els conflictes familiars, els enfrontaments racials... La novel·la explica, ha dit Bégaudeau, “les dificultats actuals de l’escola a França, però també la cultura de l’esforç, les esperances i els èxits del professorat, el seu compromís al servei de l’alumnat”.
Amb escassos retocs, el retrat que Bégaudeau fa de l’escola francesa podria passar com fet en un dels nostres instituts. “Acab de visionar el que visc cada matí a la meva aula”, em va dir Jaume Morey, professor de llengua a un IES de Mallorca, quan sortí de veure la pel·lícula feta a partir de l’obra de Bégaudeau. Com el professor protagonista de la pel·lícula i de la novel·la, Morey ha de controlar molts fronts per poder ensenyar amb èxit els complements d’objecte indirecte o les funcions dels adjectius, per exemple. “Ensenyar és aprendre dues vegades” afirmà el moralista francès Joseph Joubert. Ara, als inicis del XXI, la sentència, feta a cavall dels segles XVIII i XIX, queda curta. Per poder ensenyar, agradi o no, no és suficient el bon domini de la matèria; hom ha de saber motivar els alumnes, ha d’imposar la seva autoritat, ha de reconduir els banastres, ha de tractar amb les famílies...
Els que pensen que la docència és una tasca fàcil i que el professorat es grata la panxa haurien de llegir el llibre o veure la pel·lícula. Canviarien d’opinió.