Estudis de Medicina a la UIB
La darrera vegada que, des d’aquesta columna, vaig parlar de la implantació dels estudis de grau de medicina a la Universitat de les Illes Balears (UIB) vaig pronosticar que la cosa ja estava feta. Recordem que tant el PSIB-PSOE com el PP havien incorporat la proposta d’aquests nous estudis en el seus programes electorals. La decisió, doncs, estava presa; només faltava saber quin itinerari es seguiria i quin temps es torbaria en tancar l’operació.
Som dels qui no veuen gens clar l’oportunitat d’aquest afer. Estic convençut que, a Espanya, el model de les universitats generalistes i centrades només en el seu territori ha exhaurit les seves possibilitats. Aquest tipus d’universitat, després d’unes quantes dècades d’haver dominat l’escena i d’haver donat uns bons resultats, ja no serveix per projectar el futur. Optar ara per posar medicina a Balears és seguir la senda d’aquest model, caducat, d’universitat. Fa poc, el Secretari d’Estat Màrius Rubiralta va dir que considerava imprescindible (recalc la paraula que va emprar: “imprescindible”) que les universitats espanyoles caminin cap a la seva especialització. Josep Maria Valverde, que és secretari executiu de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, va manifestar, clar i llampant, que aquelles universitats que vulguin ser innovadores i referents s’hauran de singularitzar en unes poques àrees. Enmig d’aquest escenari, aquí, a Balears, en lloc d’apostar per alguns camps que ens singularitzin es decideix crear una estructura docent i de recerca en un àmbit, el de la medicina, en el qual costarà molt ser capdavanters, no ja en l’àmbit internacional (que aquest hauria de ser l’objectiu) sinó fins i tot en el marc d’Espanya. Em tem que, per molt bé que ho facem, no aconseguirem que en el camp de les ciències mèdiques la UIB sigui millor que, per posar un exemple, la Universitat de Barcelona o la de València. Potser la meva sigui una opinió errada i que la raó estigui de la part d’assenyats col·legues com els professors Margalida Gili, Miquel Roca o Félix Grasses; ells em diuen –i potser tenguin raó– que val la pena apostar per les ciències mèdiques. Potser sí; però no aconseguesc veure com aquesta mesura pot contribuir a posicionar la UIB en el marc universitari obert del futur.
El procediment que s’està seguint per implantar els estudis de Medicina és, segons el meu parer, un error encara més greu que el dels seus resultats. No es posarà Medicina, com se suposa que hauria de ser, seguint les indicacions d’un hipotètic pla estratègic marcat pel Consell Social de la Universitat. Tindrem aquests nous estudis perquè s’ha decidit des d’una Conselleria (que no és la d’Educació) i perquè el Parlament ha instat el Govern a fer “totes les actuacions i gestions necessàries” per aconseguir-ho. Perfecte. Tenc entès que en alguna altra Conselleria –que tampoc és la d’Educació– han après la lliçó i ja estan preparant la proposta d’un nou estudi de grau. Tampoc no contribuirà, aquest nou estudi, a especialitzar i singularitzar la Universitat de les Illes Balears. Però això, a qui importa?
Som dels qui no veuen gens clar l’oportunitat d’aquest afer. Estic convençut que, a Espanya, el model de les universitats generalistes i centrades només en el seu territori ha exhaurit les seves possibilitats. Aquest tipus d’universitat, després d’unes quantes dècades d’haver dominat l’escena i d’haver donat uns bons resultats, ja no serveix per projectar el futur. Optar ara per posar medicina a Balears és seguir la senda d’aquest model, caducat, d’universitat. Fa poc, el Secretari d’Estat Màrius Rubiralta va dir que considerava imprescindible (recalc la paraula que va emprar: “imprescindible”) que les universitats espanyoles caminin cap a la seva especialització. Josep Maria Valverde, que és secretari executiu de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, va manifestar, clar i llampant, que aquelles universitats que vulguin ser innovadores i referents s’hauran de singularitzar en unes poques àrees. Enmig d’aquest escenari, aquí, a Balears, en lloc d’apostar per alguns camps que ens singularitzin es decideix crear una estructura docent i de recerca en un àmbit, el de la medicina, en el qual costarà molt ser capdavanters, no ja en l’àmbit internacional (que aquest hauria de ser l’objectiu) sinó fins i tot en el marc d’Espanya. Em tem que, per molt bé que ho facem, no aconseguirem que en el camp de les ciències mèdiques la UIB sigui millor que, per posar un exemple, la Universitat de Barcelona o la de València. Potser la meva sigui una opinió errada i que la raó estigui de la part d’assenyats col·legues com els professors Margalida Gili, Miquel Roca o Félix Grasses; ells em diuen –i potser tenguin raó– que val la pena apostar per les ciències mèdiques. Potser sí; però no aconseguesc veure com aquesta mesura pot contribuir a posicionar la UIB en el marc universitari obert del futur.
El procediment que s’està seguint per implantar els estudis de Medicina és, segons el meu parer, un error encara més greu que el dels seus resultats. No es posarà Medicina, com se suposa que hauria de ser, seguint les indicacions d’un hipotètic pla estratègic marcat pel Consell Social de la Universitat. Tindrem aquests nous estudis perquè s’ha decidit des d’una Conselleria (que no és la d’Educació) i perquè el Parlament ha instat el Govern a fer “totes les actuacions i gestions necessàries” per aconseguir-ho. Perfecte. Tenc entès que en alguna altra Conselleria –que tampoc és la d’Educació– han après la lliçó i ja estan preparant la proposta d’un nou estudi de grau. Tampoc no contribuirà, aquest nou estudi, a especialitzar i singularitzar la Universitat de les Illes Balears. Però això, a qui importa?
posted by Jaume Sureda Negre @ 06:21
1 Comments:
A mi m'importa... Tot depèn del punt de vista des del qual se miri, i és ben cert que des del que heu adoptat vos, la implantació dels estudis de grau de medicina no aportaran cap avanç significatiu cap a una posició capdavantera de la nostra universitat dins del marc universitari espanyol. El meu punt de vista és ben distint; no m'interessa que la nostra universitat sigui capdavantera en res quan en realitat està mancada d'allò més bàsic (on s'ha vist mai una universitat sense la facultat de medicina -i a més a unes illes-?). Per tant, no crec que allò important sigui tenir una facultat millor que la de barcelona o la de valència sinó, abans de res, tenir-la. No cal dir que la UIB (cosa que no li passa a cap altra comunitat autònoma a excepció de la rioja), està mancada d'una de les quatre cames que conformen l'espectre bàsic del saber universitari: els estudis de medicina. Cal començar pel que no es va fer des del principi i no pas intentar ser dels millors en el poc que tenim. És un deute històric i lògic per als balears, i no entendré mai les postures d'aquells que adopten arguments de tipus egoïsta i mercantilístic, que són els arguments que ens han duit a la societat insensible a altres raons que no incloguin fer coses per guanyar doblers. El vostre punt de vista és nou, i la veritat és que em sorprén, perquè els emperons de tipus pressupostari que havia posat la rectora eren els més esgrimits per tothom a l'hora de rebutjar aquests estudis. Potser som la única persona que no vull més tenir més una universitat coixa. Preferesc que tengui les quatre potes i que anem amb bones, que no que sigui coixa i camini aviat. Però això, aquí importa?
Publica un comentari a l'entrada
<< Home