(Des) Educació a Balears (Blog de Jaume Sureda Negre)

La lectura de les sentències, unes enginyoses i altres, la majoria, bajanades, provoca reaccions diverses. Algunes, en el millor dels casos, aconsegueixen que el lector faci una bona rialla. És més freqüent, però, que tot quedi amb una ganyota i un pensament d’incredulitat. “I això ho ha dit un professor universitari en una classe?”, és la reflexió en forma de pregunta que acompanya la carussa de molts lectors de la secció “Frases mítiques” d’un portal d’Internet. El sistema és ben senzill; els estudiants –o qui es faci passar per estudiant– registrats en el portal poden posar-hi aquelles frases que hagin escoltat a les aules universitàries: escriuen l’enginy, o la bajanada, i el nom del professor o professora que, suposadament, n’és autor. I au!; fetes públiques per a escarni del docent i divertiment de la parròquia. Fins i tot hi ha un sistema de votació i un altre que classifica les frases per universitat. El repertori de les sentències suposadament sortides de boca de professors de la UIB és extens i en el rànquing de les més votades hi ha perles com aquestes: "Nuestro bienestar se sustenta en que en la India hay un niño que cobra 50 céntimos cosiendo balones con los que el Madrid es incapaz de ganar al Juventus", "Vos agrada en Beckham? Aquell mariconot?!! Baaaah...! A jo m'agraden homos homos!! En George Clooney... allò és un homo!", "La palabra chapuza no tiene traducción literal en otro idioma de cultura civilizada. Hemos patentado el chupachups, la fregona y la chapuza", "El infierno es como la U. I. B. pero un poco más grande" "Mossèn Alcover segurament s'hauria fet d'en Franco i seria recordat per això. Sort que va morir a temps."

Les frases semblen transcrites sense malvolença. Es podria considerar, doncs, com un assumpte sense transcendència. Hi ha, però, serioses objeccions per fer passar l’afer com una simple diversió. Primer, perquè no hi ha cap seguretat que el que es llegeix sigui conseqüència de la incúria dels professors i no producte d’alumnes ressentits. Segon, perquè no es respecta el dret a la privacitat a la qual tota persona té dret; s’atribueixen les bajanades a professors amb nom i llinatges. ¿Seria moralment acceptable que el professorat fes públic a un portal d’Internet els exàmens del seu alumnat? Tot plegat, això de les “frases mítiques” més que un exemple de divertiment em sembla una forma d’intimidació del professorat mitjançant la utilització d’Internet. Un fenomen, aquest, de cada dia més estès. Encara no fa un mes l’Association of Teachers and Lectures (ATL) va publicar la dada que el 10% dels professors del Regne Unit és fustigat per alumnes (i en alguns casos també per col·legues i pares) a través, sobretot, d’emails, de sms, i pàgines web.

Sigui quina sigui la consideració que es faci d’afers com el de les “frases mítiques” el que es posa de manifest és l’extrema dificultat de l’aprenentatge del respecte. En aquest objectiu hem de reconèixer que no som només els professors els qui anam perduts i necessitats de mítica.