A la UIB pot ploure damunt banyat
La retallada del pressupost de la Universitat de les Illes Balears (UIB) fa preveure una barrumbada. L’any qui ve, si el Parlament no desdiu les previsions, la transferència nominativa de la Comunitat a la UIB baixarà un 4’4%. Hi ha dues circumstàncies que fan que aquesta retallada sigui especialment sagnant: es produirà en un moment en què el nombre d’alumnes s’haurà incrementat en poc més d’un 4% i, també, coincidirà amb la posada en marxa dels segons cursos dels plans d’estudi adaptats a l’espai europeu d’educació superior. Una adaptació que, si es fa així com cal, no surt de franc. Les previsions, doncs, assenyalen que caurà un bon ruixat sobre la UIB. No és exagerat pensar que la tempesta que es pronostica pugui, fins i tot, ofegar la capacitat competitiva de la UIB.
I és que pot ploure damunt banyat. Un dels indicadors més emprats per comparar el finançament de les universitats –la ràtio transferència nominativa corrent per estudiant– mostra que la UIB ni tan sols arriba a la mitjana del conjunt de les universitats espanyoles. Hem de veure què passarà a altres Comunitats que també anuncien retallades, però es pot fer encara més ample l’escletxa que separa la UIB i la resta d’universitats a causa del finançament.
N’hi ha que pensen que assignant més docència al professorat es podrien solucionar els efectes de la retallada pressupostària. Alerta amb els experiments. Pel que fa al finançament, la UIB és a la part baixa de la classificació. Però és a la part alta quant a la producció científica. Trastocar l’equilibri entre la dedicació del professorat a la docència i a la recerca podria posar en perill una de les coses que millor funcionen a la UIB: el nivell de producció.
El mateix dia que la Rectora de la UIB convocà els mitjans de comunicació per comentar la retallada pressupostària, els diaris informaven que, el dia abans, un conseller havia anunciat en el Parlament un nou estudi de grau i, fins i tot, una nova Facultat: la de Ciències de l’Educació Física. Per altra banda, per si hi havia dubtes, dos dies després, un altre conseller reafirmava la vigència del projecte de crear la Facultat de Medicina. Tot plegat d’una coherència mala d’entendre: hi ha doblers per implementar nous estudis però no per mantenir amb dignitat els que ja estan consolidats.
La política universitària de Balears és sorprenent. Mentre aquí seguim amb pressuposts minsos i amb projectes (sovint poc meditats i sense un nord clar) de crear nous estudis, altres es preocupen en aconseguir l’excel·lència dels que tenen. Especialitzar-se per tal de guanyar-se un lloc en el podi internacional és l’objectiu de tota estratègia universitària assenyada.
M’ho va dir un vell professor a qui abans mai havia vist sortir del botador: “si continuam així potser convindria sol·licitar que tornin les competències universitàries al Ministeri d’Educació”. Ja sé que és un disbarat, la proposta del vell professor. La política universitària a Balears, però, segueix uns camins tan absurds que inciten a prendre iniciatives provocadores.
I és que pot ploure damunt banyat. Un dels indicadors més emprats per comparar el finançament de les universitats –la ràtio transferència nominativa corrent per estudiant– mostra que la UIB ni tan sols arriba a la mitjana del conjunt de les universitats espanyoles. Hem de veure què passarà a altres Comunitats que també anuncien retallades, però es pot fer encara més ample l’escletxa que separa la UIB i la resta d’universitats a causa del finançament.
N’hi ha que pensen que assignant més docència al professorat es podrien solucionar els efectes de la retallada pressupostària. Alerta amb els experiments. Pel que fa al finançament, la UIB és a la part baixa de la classificació. Però és a la part alta quant a la producció científica. Trastocar l’equilibri entre la dedicació del professorat a la docència i a la recerca podria posar en perill una de les coses que millor funcionen a la UIB: el nivell de producció.
El mateix dia que la Rectora de la UIB convocà els mitjans de comunicació per comentar la retallada pressupostària, els diaris informaven que, el dia abans, un conseller havia anunciat en el Parlament un nou estudi de grau i, fins i tot, una nova Facultat: la de Ciències de l’Educació Física. Per altra banda, per si hi havia dubtes, dos dies després, un altre conseller reafirmava la vigència del projecte de crear la Facultat de Medicina. Tot plegat d’una coherència mala d’entendre: hi ha doblers per implementar nous estudis però no per mantenir amb dignitat els que ja estan consolidats.
La política universitària de Balears és sorprenent. Mentre aquí seguim amb pressuposts minsos i amb projectes (sovint poc meditats i sense un nord clar) de crear nous estudis, altres es preocupen en aconseguir l’excel·lència dels que tenen. Especialitzar-se per tal de guanyar-se un lloc en el podi internacional és l’objectiu de tota estratègia universitària assenyada.
M’ho va dir un vell professor a qui abans mai havia vist sortir del botador: “si continuam així potser convindria sol·licitar que tornin les competències universitàries al Ministeri d’Educació”. Ja sé que és un disbarat, la proposta del vell professor. La política universitària a Balears, però, segueix uns camins tan absurds que inciten a prendre iniciatives provocadores.
posted by Jaume Sureda Negre @ 17:27
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home