Un altre monstre del llac Ness
Ja hi tornam a ser; el nostre particular monstre del llac Ness ha tornat aparèixer. Fou en un reportatge d’aquest diari sobre dos alumnes –un de 81 anys i l’altre de 18– de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Parlaren de moltes coses: del professorat, de l’ambient en el campus, de les classes, del procés de Bolonya... Ambdós coincidiren a posar bona nota a la UIB i en la necessitat de prestigiar-la. Segons el seu parer, tant el del jove com el del més gran, estudiar a universitats de ciutats com ara Madrid, Barcelona o Salamanca confereix un major prestigi. Quan parlaven d’això, del prestigi, fou quan n’Alberto, l’estudiant de 18 anys, explicà que “un amigo que ha estudiado Derecho me ha contado que en los despachos de abogados dejan el último su currículum porque se ha graduado en la UIB”. Ja hi tornam a ser, vaig pensar; un altre que coneix no sé qui que diu que algú ha dit haver vist el monstre mallorquí del llac Ness.
Ho he contat en altres ocasions des d’aquestes mateixes pàgines: a l’època en què un servidor feia de vicerector, ja fa molts anys, em feren saber que s’havia publicat l’anunci d’una oferta laboral per a psicòlegs que excloïa els llicenciats per la UIB. N’hi havia molts que es deien coneixedors directes d’aquest anunci. En el rectorat seguírem el fil de la cadena de suposats testimonis i el resultat fou que, en realitat, ningú no havia vist l’anunci, només n’havien sentit parlar. Evidentment, tot i que molts haguessin posat la mà al foc afirmant el contrari, mai no s’havia publicat una oferta laboral excloent els psicòlegs llicenciats a la UIB. Començaven les aparicions del nostre monstre particular.
El que fa uns anys es deia de Psicologia ara es diu de Dret. Segons aquest rumor, difós en aquesta ocasió pel jove estudiant entrevistat en aquest diari, llicenciar-se en lleis a la UIB té menys mèrit que fer-ho, posem per cas, a la Complutense. Estic segur que si algun dels actuals vicerectors seguís la pista del rumor toparia amb el monstre del llac Ness.
Havia pensat desdir l’opinió, errada, sobre la formació dels llicenciats per la UIB llistant els bufets d’advocats dirigits per ex-alumnes o professors de la UIB. La relació, però, és massa llarga. Excessivament extensa és també la relació de llicenciats a la UIB que ocupen posicions destacades en el món jurídic. Així que, a l’atzar, he indagat el destí professional d’una promoció –la del 81– i hi he trobat dos registradors de la propietat, tres notaris, un fiscal, un lletrat del Parlament, dos catedràtics i una titular d’Universitat...
El prestigi no s’alimenta només de fets objectius sinó que també ho fa de suposicions, manies, temors i, fins i tot, interessos. Les dades objectives assenyalen que la UIB és a la part alta de les classificacions de les universitats espanyoles. No és una posició per tirar coets però tampoc per estar-ne avergonyits. Ja em diran de quantes institucions de Balears podem dir el mateix.
Ho he contat en altres ocasions des d’aquestes mateixes pàgines: a l’època en què un servidor feia de vicerector, ja fa molts anys, em feren saber que s’havia publicat l’anunci d’una oferta laboral per a psicòlegs que excloïa els llicenciats per la UIB. N’hi havia molts que es deien coneixedors directes d’aquest anunci. En el rectorat seguírem el fil de la cadena de suposats testimonis i el resultat fou que, en realitat, ningú no havia vist l’anunci, només n’havien sentit parlar. Evidentment, tot i que molts haguessin posat la mà al foc afirmant el contrari, mai no s’havia publicat una oferta laboral excloent els psicòlegs llicenciats a la UIB. Començaven les aparicions del nostre monstre particular.
El que fa uns anys es deia de Psicologia ara es diu de Dret. Segons aquest rumor, difós en aquesta ocasió pel jove estudiant entrevistat en aquest diari, llicenciar-se en lleis a la UIB té menys mèrit que fer-ho, posem per cas, a la Complutense. Estic segur que si algun dels actuals vicerectors seguís la pista del rumor toparia amb el monstre del llac Ness.
Havia pensat desdir l’opinió, errada, sobre la formació dels llicenciats per la UIB llistant els bufets d’advocats dirigits per ex-alumnes o professors de la UIB. La relació, però, és massa llarga. Excessivament extensa és també la relació de llicenciats a la UIB que ocupen posicions destacades en el món jurídic. Així que, a l’atzar, he indagat el destí professional d’una promoció –la del 81– i hi he trobat dos registradors de la propietat, tres notaris, un fiscal, un lletrat del Parlament, dos catedràtics i una titular d’Universitat...
El prestigi no s’alimenta només de fets objectius sinó que també ho fa de suposicions, manies, temors i, fins i tot, interessos. Les dades objectives assenyalen que la UIB és a la part alta de les classificacions de les universitats espanyoles. No és una posició per tirar coets però tampoc per estar-ne avergonyits. Ja em diran de quantes institucions de Balears podem dir el mateix.
posted by Jaume Sureda Negre @ 21:19
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home