Dòping en els campus.
Els resultats de l’enquesta provocaren un bon bullit. Prop d’un milenar i mig de lectors de la revista Nature, la majoria dels quals són investigadors i docents universitaris, contestaren un breu qüestionari sobre el consum de medicaments per estimular la memòria i la concentració. Els resultats foren sorprenents: el 20% afirmà haver pres drogues d’aquesta mena, sobretot amfetamines. Sense prescripció mèdica, evidentment. Aquest resultats, tot i que foren obtinguts amb una enquesta informal, esfereïren les consciències dels qui pensaven (angelets!) que el món acadèmic es mantenia al marge de les trampes de les drogues.
De fet, abans de l’enrenou provocat per la publicació de les dades a Nature ja s’havien obtingut resultats semblats. Una enquesta a 10.000 universitaris americans, realitzada ja fa gairebé cinc anys, va concloure que entre el 4 i el 7% havia pres, almenys en una ocasió, medicaments per a estimular el rendiment intel·lectual a l’hora de preparar o fer els exàmens. En algunes facultats, però, el percentatge arribava a més del 25%. No conec dades referides al que passa a casa nostra; no he localitzat cap estudi sobre el dòping cognitiu entre els universitaris espanyols. Però hi ha indicis per pensar que les coses no deuen ser molt diferents de les d’altres indrets ni de les d’altres temps. Josep Maria Castellet ha contat que Manolo Sacristán va suspendre l’assignatura de Dret Civil perquè, a l’hora de l’examen, va quedar en blanc a causa de la simpatina de la qual s’havia atipat el vespre abans, cosa que, diu Castellet, “era més o menys el que fèiem tots”. Eren els anys 50 del segle passat. Sánchez Ferlosio ha dit que en la seva efervescència productiva dels anys setanta les anfetamines hi tingueren molt a veure. A les dècades posteriors, fins devers el 2001, el “Catovit”, nom comercial d’un medicament estimulant ja retirat del mercat, fou extensament emprat pels estudiants a l’hora de preparar els exàmens.
Com a conseqüència de l’enquesta de Nature, Sir Gabriel, un expert en neurociència de la Universitat de Cambridge, va dir que veia moltes similituds entre l'ús dels potenciadors de la cognició per part dels acadèmics i el de les drogues per millorar el rendiment físic per part dels esportistes. No és d’estranyar, doncs, que alguns experts pronostiquessin que en el futur les universitats haurien d’arribar a implantar proves antidòping.
No sé si algun dia el pronòstic es farà realitat; ara per ara sembla un poc desbaratat. Si ho arribam a veure, però, tenc la sospita que encara en sortiran guanyant els desvergonyits. Posaria messions que hi haurà més d’un estudiant enxampat que al·legarà haver suspès perquè a l’hora de fer l’examen anava drogat. Faran, ni més ni menys, el que han pogut aprendre d’algun polític caigut en el deshonor: reivindicar la droga com a eximent de la seva responsabilitat. El problema, també en el món acadèmic, no és que hi hagi qui intenti la treta sinó que algú se l’empassoli. I ens l’empassolaríem, segur. Millor, doncs, deixar-ho estar.
De fet, abans de l’enrenou provocat per la publicació de les dades a Nature ja s’havien obtingut resultats semblats. Una enquesta a 10.000 universitaris americans, realitzada ja fa gairebé cinc anys, va concloure que entre el 4 i el 7% havia pres, almenys en una ocasió, medicaments per a estimular el rendiment intel·lectual a l’hora de preparar o fer els exàmens. En algunes facultats, però, el percentatge arribava a més del 25%. No conec dades referides al que passa a casa nostra; no he localitzat cap estudi sobre el dòping cognitiu entre els universitaris espanyols. Però hi ha indicis per pensar que les coses no deuen ser molt diferents de les d’altres indrets ni de les d’altres temps. Josep Maria Castellet ha contat que Manolo Sacristán va suspendre l’assignatura de Dret Civil perquè, a l’hora de l’examen, va quedar en blanc a causa de la simpatina de la qual s’havia atipat el vespre abans, cosa que, diu Castellet, “era més o menys el que fèiem tots”. Eren els anys 50 del segle passat. Sánchez Ferlosio ha dit que en la seva efervescència productiva dels anys setanta les anfetamines hi tingueren molt a veure. A les dècades posteriors, fins devers el 2001, el “Catovit”, nom comercial d’un medicament estimulant ja retirat del mercat, fou extensament emprat pels estudiants a l’hora de preparar els exàmens.
Com a conseqüència de l’enquesta de Nature, Sir Gabriel, un expert en neurociència de la Universitat de Cambridge, va dir que veia moltes similituds entre l'ús dels potenciadors de la cognició per part dels acadèmics i el de les drogues per millorar el rendiment físic per part dels esportistes. No és d’estranyar, doncs, que alguns experts pronostiquessin que en el futur les universitats haurien d’arribar a implantar proves antidòping.
No sé si algun dia el pronòstic es farà realitat; ara per ara sembla un poc desbaratat. Si ho arribam a veure, però, tenc la sospita que encara en sortiran guanyant els desvergonyits. Posaria messions que hi haurà més d’un estudiant enxampat que al·legarà haver suspès perquè a l’hora de fer l’examen anava drogat. Faran, ni més ni menys, el que han pogut aprendre d’algun polític caigut en el deshonor: reivindicar la droga com a eximent de la seva responsabilitat. El problema, també en el món acadèmic, no és que hi hagi qui intenti la treta sinó que algú se l’empassoli. I ens l’empassolaríem, segur. Millor, doncs, deixar-ho estar.
posted by Jaume Sureda Negre @ 08:10
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home