Una lliçó francesa i una mallorquina
Jean Sarkozy, fill del president de la República Francesa, ha pretès que l’elegissin per presidir l’Etablissement public d'aménagement de La Défense (EPAD). No li ha anat bé i ha hagut de desistir de la seva pretensió. Recordin els fets: Jean, tot i la seva joventut –té 23 anys–, és diputat regional i regidor d’una localitat de l’àrea metropolitana de París. Ara, a més, volia presidir el consell d’administració de l'EPAD, l’organisme que gestiona el primer barri de negocis d’Europa. Perquè se’n facin una idea de la importància del càrrec: a la zona gestionada per l’EPAD s’hi concentren 2.500 empreses i uns 150.000 treballadors.
Els defensors de la legitimitat de l’ambició del jove invocaren respecte pel sufragi universal; Jean, digueren, ostenta un càrrec electe i té tot el dret del món a optar a la presidència d’aquest barri de París. Les enquestes mostraren que l’opinió pública francesa no ho entenia així; si Jean arribava a ostentar la presidència seria, segons l’opinió de la majoria, més per les influències del seu pare que per mèrits propis. Hi ha una dada fonamental per entendre millor aquest rebuig popular: Jean Sarkozy, tot i la seva brillantor expositiva i encant entabanador, no ha estat capaç d’aprovar més que les assignatures del primer curs dels estudis de Dret. L’any passat es va presentar als exàmens de segon i va suspendre, tant a la convocatòria de juny com a la de setembre. I no és que Jean no hagi pogut estudiar per dificultats socials o econòmiques; si no té una carrera és perquè en lloc de formar-se va decidir dedicar-se a la política.
El jove Sarkozy va haver d’amollar el mac. També a França hi ha massa joves, de dretes i d’esquerres, que no troben feina tot i gaudir d’una llicenciatura en Dret i d’un currículum acadèmic excel·lent. Que el fill del president de la república, amb una preparació acadèmica nul·la, amb més saber estar que saber ser, assolís un càrrec com el que pretenia era, ni més ni menys, una passada de rosca, una burla al principi d’igualtat.
Els qui estimam França i creim que els mèrits han d’estar per damunt els privilegis ens alegram que es desbaratàs l’intent del fill del president gal. Si el Sarkozy jove se n’hagués sortit amb la seva s’hauria donat una mala lliçó –una més– que hauria fet malbé tot intent perquè els joves creguin en els valors de l’esforç, la superació i el mèrit.
Més d’un personatge públic de Mallorca adorna el seu currículum fent constar estudis del que sigui quan, en realitat, només tenen aprovat un grapat d’assignatures. Si Jean Sarkozy hagués emprat aquesta estratagema potser no s’hagués descobert la seva nuesa formativa. És cert que els mitjans de comunicació haurien pogut denunciar l’engany. Però si els francesos estassin fets de la mateixa pasta que els mallorquins l’avís no hauria tingut cap efecte. No de bades una de les lliçons que més bé hem aprés en aquesta terra és la de saber viure damunt un munt de merda sense dir ni mu.
Els defensors de la legitimitat de l’ambició del jove invocaren respecte pel sufragi universal; Jean, digueren, ostenta un càrrec electe i té tot el dret del món a optar a la presidència d’aquest barri de París. Les enquestes mostraren que l’opinió pública francesa no ho entenia així; si Jean arribava a ostentar la presidència seria, segons l’opinió de la majoria, més per les influències del seu pare que per mèrits propis. Hi ha una dada fonamental per entendre millor aquest rebuig popular: Jean Sarkozy, tot i la seva brillantor expositiva i encant entabanador, no ha estat capaç d’aprovar més que les assignatures del primer curs dels estudis de Dret. L’any passat es va presentar als exàmens de segon i va suspendre, tant a la convocatòria de juny com a la de setembre. I no és que Jean no hagi pogut estudiar per dificultats socials o econòmiques; si no té una carrera és perquè en lloc de formar-se va decidir dedicar-se a la política.
El jove Sarkozy va haver d’amollar el mac. També a França hi ha massa joves, de dretes i d’esquerres, que no troben feina tot i gaudir d’una llicenciatura en Dret i d’un currículum acadèmic excel·lent. Que el fill del president de la república, amb una preparació acadèmica nul·la, amb més saber estar que saber ser, assolís un càrrec com el que pretenia era, ni més ni menys, una passada de rosca, una burla al principi d’igualtat.
Els qui estimam França i creim que els mèrits han d’estar per damunt els privilegis ens alegram que es desbaratàs l’intent del fill del president gal. Si el Sarkozy jove se n’hagués sortit amb la seva s’hauria donat una mala lliçó –una més– que hauria fet malbé tot intent perquè els joves creguin en els valors de l’esforç, la superació i el mèrit.
Més d’un personatge públic de Mallorca adorna el seu currículum fent constar estudis del que sigui quan, en realitat, només tenen aprovat un grapat d’assignatures. Si Jean Sarkozy hagués emprat aquesta estratagema potser no s’hagués descobert la seva nuesa formativa. És cert que els mitjans de comunicació haurien pogut denunciar l’engany. Però si els francesos estassin fets de la mateixa pasta que els mallorquins l’avís no hauria tingut cap efecte. No de bades una de les lliçons que més bé hem aprés en aquesta terra és la de saber viure damunt un munt de merda sense dir ni mu.
posted by Jaume Sureda Negre @ 11:06
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home