(Des) Educació a Balears (Blog de Jaume Sureda Negre)

Fou a principis de setembre en un dels vols entre Barcelona i Palma de la companyia Vueling. Una hostessa donà la benvinguda al passatge a la, digué ella, “primera aerolínia de nova generació”. Què deu voler dir això?, em vaig demanar intrigat. Acabada la seva lletania –ja saben: les concebudes recomanacions per la megafonia per si de cas ens estavellam– vaig intentar destriar alguna pista que justifiqués la pomposa qualificació. Només vaig identificar una diferència amb el que reciten (o llegeixen) a d’altres companyies: s’havia dirigit als passatgers tutejant-nos; com si tots haguéssim menjat dins el mateix plat. Observ al meu entorn i no som capaç de destriar a la cabina de l’avió res que, substancialment, es diferenciï de qualsevol altre Airbus 320. Arrib a la conclusió que tractar els clients de forma poc respectuosa potser sigui el distintiu de les aerolínies de nova generació. El mateix dia del meu vol amb Vueling, en el Telediario de TVE, Enrique Múgica carregava contra l’ús del tu a les escoles. Vaig pensar que ja aniria bé que el defensor del poble digués alguna cosa a Josep Piqué. També vaig decidir que m’ho havia de pensar, a l’hora de tornar volar amb aquesta companyia. Com tothom, en segons quines coses tenc un preu. Ara he de posar el llistó: he de decidir quants euros estic disposat a pagar de més per no haver d’assistir a la promoció de la mala educació.

Poc més de les cinc d’un capvespre de setembre. Els infants encara no havien iniciat el curs escolar. A un programa de Tele5 el presentador Jorge Javier Vázquez i una tal Karmele Marchante (diuen que és periodista) expliquen a l’audiència les característiques d’un artefacte sexual anomenat “bolles tailandeses”. Explicaren, amb tot tipus de detalls, que aquestes bolles s’han de ficar pel darrera (sí, per on pensen). Un contingut molt apropiat per emetre en un horari televisiu en el qual, suposadament, es protegeix els menors.

També succeí en la primera quinzena de setembre. Eren les festes de la ciutat madrilenya de Pozuelo de Alarcón. Un grapat de joves que feien botellón mantingueren una batalla campal amb la policia. Entre els detinguts hi va haver set menors d’edat a qui el jutge castigà a no poder assistir, durant tres mesos, a cap festa que se celebrés a la Comunitat de Madrid a partir de les 22 hores. Es podria pensar que els pares d’aquests energúmens considerarien la sentència del jutge excessivament benèvola i l’haurien complementada amb altres penes. Però no: a la televisió entrevistaren un pare que es va posar a defensar el seu filló i afirmà haver recorregut la sentència. Tingué, almenys, la decència de no sol·licitar pel seu fill la concessió de, posem per cas, la medalla al millor incendiari de contenidors de fems. Però sospit que considerava que el seu infant era molt més mereixedor d’aquesta distinció que no de la pena del jutge.

És un miracle que amb pares com els d’Alarcón, programes com els de TV5 i companyies com Vueling algun jove pugui sortir condret.