Estudiar a Palma
Quinze de cada vint estudiants de Menorca i de les Pitiüses que iniciaren la seva carrera a l’actual curs acadèmic ho feren a una Universitat de la Península. Més encara: el 57% d’aquests estudiants segueixen una carrera que haurien pogut estudiar a la Universitat de les Illes Balears. Dit amb altres paraules: en el curs acadèmic 2006-2007, la Universitat de les Illes Balears no ha aconseguit captar més enllà del 25% dels nous alumnes de Menorca i de les Pitiüses, i més de la meitat d’aquests alumnes que se’n van a estudiar a una Universitat d’una altra Comunitat segueixen una carrera que també ofereix la UIB. Quasi res, va dir aquell!
No és gens senzill esbrinar el perquè d’aquesta massiva emigració dels menorquins i eivissencs cap a universitats de la península. És aquest un fenomen de causes molt diverses, d’explicació enrevessada i inabastable en un article com aquest. Però em permetran que, encara que sigui molt per damunt, els assenyali algunes de les possibles claus per a la seva comprensió. I començaré dient que crec que la tradicional animadversió dels menorquins i dels eivissencs cap a Mallorca, covada anys i panys pel centralisme mallorquí, explica poques coses d’aquesta emigració estudiantil. He parlat amb molts estudiants i he arribat a la conclusió que per aquí hi ha poc que gratar: el seu comportament és degut a altres causes molt més prosaiques. Per exemple: l’escassa, i sovint distorsionada, informació sobre les característiques dels estudis de la UIB i els elevats costos del transport i de l’habitatge. Malgrat els esforços que s’han fet i que es fan, encara hi ha qui creu –i expandeix– que les diplomatures i llicenciatures de les universitats peninsulars gaudeixen de més qualitat que les de la UIB; o que a la UIB no es deixa parlar altra llengua que la catalana. Afegiu a aquestes fal·làcies les costoses campanyes de promoció que, des de fa anys, universitats peninsulars realitzen en els instituts de Menorca i d’Eivissa i entendran millor el perquè els alumnes prefereixen les universitats de la Península .
Més enllà de la desinformació i de la hipotètica força dels tòpics arrelats dins la consciència col·lectiva hi ha condicions objectives que expliquen que moltes altres capitals siguin percebudes com a més atractives que no Palma per anar a fer estudis superiors. Una d’elles és l’elevat preu del transport aeri entre les illes. Faig la prova: he consultat diverses pàgines d’agències de viatge per cercar bitllets en dos caps de setmanes dels propers mesos entre Barcelona i Maó i els preus més barats que hi he trobat són 74’69 euros l’anada i la tornada pel mes de març i 54’70 els passatges de maig. Les tarifes més econòmiques que he localitzat per aquestes mateixes dates per anar de Palma a Maó són 146 euros en el mes de març i 173 en el de maig. És cert que el Govern ofereix beques de transport però ni així no s’aconsegueix posar els preus dels passatges entre les illes al mateix nivell que els de la península. Per acabar-ho d’adobar, ningú no s’ha preocupat perquè a Palma hi hagi residències assequibles per a l’alumnat de les illes menors.
Si amb tot això no n’hi hagués a bastament, l’oferta cultural de Palma no resisteix la comparació amb cap de les grans ciutats peninsulars receptores dels nostres universitaris. L’atracció dels cosmopolitisme de Barcelona o Madrid –destins preferits del nostres alumnes– també afecta els mallorquins; convé saber que en el curs 2006-2007 set de cada vint joves de Mallorca que iniciaren la carrera ho feren a una Universitat de la Península. Aquests percentatges, encara que només arribin a la meitat dels de les altres illes, són veritablement elevats.
Amb tot plegat el que és sorprenent no és que la immensa majoria de menorquins i eivissencs se’n vagin a estudiar a la Península, el que és estrany és que encara n’hi hagi cap que véngui a Palma.
No és gens senzill esbrinar el perquè d’aquesta massiva emigració dels menorquins i eivissencs cap a universitats de la península. És aquest un fenomen de causes molt diverses, d’explicació enrevessada i inabastable en un article com aquest. Però em permetran que, encara que sigui molt per damunt, els assenyali algunes de les possibles claus per a la seva comprensió. I començaré dient que crec que la tradicional animadversió dels menorquins i dels eivissencs cap a Mallorca, covada anys i panys pel centralisme mallorquí, explica poques coses d’aquesta emigració estudiantil. He parlat amb molts estudiants i he arribat a la conclusió que per aquí hi ha poc que gratar: el seu comportament és degut a altres causes molt més prosaiques. Per exemple: l’escassa, i sovint distorsionada, informació sobre les característiques dels estudis de la UIB i els elevats costos del transport i de l’habitatge. Malgrat els esforços que s’han fet i que es fan, encara hi ha qui creu –i expandeix– que les diplomatures i llicenciatures de les universitats peninsulars gaudeixen de més qualitat que les de la UIB; o que a la UIB no es deixa parlar altra llengua que la catalana. Afegiu a aquestes fal·làcies les costoses campanyes de promoció que, des de fa anys, universitats peninsulars realitzen en els instituts de Menorca i d’Eivissa i entendran millor el perquè els alumnes prefereixen les universitats de la Península .
Més enllà de la desinformació i de la hipotètica força dels tòpics arrelats dins la consciència col·lectiva hi ha condicions objectives que expliquen que moltes altres capitals siguin percebudes com a més atractives que no Palma per anar a fer estudis superiors. Una d’elles és l’elevat preu del transport aeri entre les illes. Faig la prova: he consultat diverses pàgines d’agències de viatge per cercar bitllets en dos caps de setmanes dels propers mesos entre Barcelona i Maó i els preus més barats que hi he trobat són 74’69 euros l’anada i la tornada pel mes de març i 54’70 els passatges de maig. Les tarifes més econòmiques que he localitzat per aquestes mateixes dates per anar de Palma a Maó són 146 euros en el mes de març i 173 en el de maig. És cert que el Govern ofereix beques de transport però ni així no s’aconsegueix posar els preus dels passatges entre les illes al mateix nivell que els de la península. Per acabar-ho d’adobar, ningú no s’ha preocupat perquè a Palma hi hagi residències assequibles per a l’alumnat de les illes menors.
Si amb tot això no n’hi hagués a bastament, l’oferta cultural de Palma no resisteix la comparació amb cap de les grans ciutats peninsulars receptores dels nostres universitaris. L’atracció dels cosmopolitisme de Barcelona o Madrid –destins preferits del nostres alumnes– també afecta els mallorquins; convé saber que en el curs 2006-2007 set de cada vint joves de Mallorca que iniciaren la carrera ho feren a una Universitat de la Península. Aquests percentatges, encara que només arribin a la meitat dels de les altres illes, són veritablement elevats.
Amb tot plegat el que és sorprenent no és que la immensa majoria de menorquins i eivissencs se’n vagin a estudiar a la Península, el que és estrany és que encara n’hi hagi cap que véngui a Palma.
posted by Jaume Sureda Negre @ 11:19
0 comments
