(Des) Educació a Balears (Blog de Jaume Sureda Negre)

El retrat

Des de fa uns anys, quan arriba el mes de maig reb l’amable convidada d’Antoni Riera, director del Centre de Recerca Econòmica (CRE), per a participar en l’elaboració de l’Informe Econòmic i Social. L’economia n’és, d’acord amb la seva preeminència actual, el bessó i eclipsa els altres aspectes socials. Però bé: al que anava. Els deia que enguany m’han tornat convidar a participar en l’elaboració de l’Informe. Evidentment no puc dir ni ase ni bèstia sobre Economia, disciplina de la qual només he llegit llibres per a frikis que no han aconseguit que els meus coneixements sobre aquesta matèria siguin molt més avançats dels que puguin tenir els equins. Evidentment, no m’han convidat a analitzar res d’economia sinó la situació de l’ensenyament superior a Balears, àmbit que em veig amb coratge de retratar amb escasses distorsions. I en aquestes estic a hores d’ara: escanejant les principals característiques de l’ensenyament universitari a Balears en el curs 2006-07. Si tenen la paciència de llegir aquestes ratlles compartiré amb vostès alguns dels trets més cridaners que apareixen en el retrat d’enguany.

Fins i tot un friki en economia pot destriar en el primer pla de la foto que a Balears s’inverteix molt poc en ensenyament superior. El pressupost de la UIB per a l’exercici actual és de 74’86 milions, dels quals el Govern n’ha aportat 50’24. Aquestes xifres queden considerablement per davall de les d’altres Comunitats i tornen ridícules quan es comparen amb el que es gasta a Balears, no ja en àmbits que es poden considerar necessaris, com ara les infraestructures, sinó amb altres de superflus com els de les televisions que tenim.

A un lloc preeminent del retrat es veu que la UIB ha perdut 1’11% del seu nombre d’estudiants de primer i segon cicle; una baixada un poc per davall de la registrada en el conjunt d’Espanya –1’4%–, però també es veu, encara que un poc borrós ja que falten les dades de la UNED, que les Universitats no presencials augmenten el nombre d’alumnes: la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) enguany té 1.386 joves de les nostres illes matriculats a cursos de primer o segon cicle; un 22’87% més que l’any passat!

En un primer pla de la foto també hi apareix l’elevat percentatge d’al·lots i al·lotes de Balears que se’n van a iniciar la carrera a una universitat de la Península: el 21%. Des que a Balears tenim universitat pròpia mai no s’havia arribat a un percentatge tan elevat. És cert que molts se’n van a fer uns estudis que la UIB no ofereix, però també ho és que carreres consolidades a la UIB –com ara Història, Administració i direcció d’empreses, Dret o Psicologia– estan entre les deu amb major nombre d’estudiants que emigren a la Península.

Crida també l’atenció la progressiva feminització de la nostra Universitat. Mai com enguany no hi havia hagut a la UIB un percentatge tan elevat d’alumnes del sexe femení: s’ha arribat al 60%. La proporció entre homes i dones, però, es capgira en el professorat; aquest col·lectiu està format per només el 37% de dones. Més abismal és encara la diferència entre els sexes quan es mira qui arriba a la categoria docent més alta –Catedràtic d’Universitat–: de cada 10 només 2 són dones! Aquesta injusta desproporció no es compensa ni per un fet també ben cridaner del retrat d’engany: per primera vegada a la Història de la nostra Universitat una dona –la Dra. Montserrat Casas– n’ostenta el rectorat.

En el segon pla de la foto es veu que en aquest curs han estat més els estudiants estrangers que han vingut a la UIB que no els balears que se n’han anat fora; s’observa que la producció científica del professorat continua augmentant, que les tecnologies tenen una major presència... Ara només queda esperar que es facin realitat les promeses de Matas, Antich, Barceló i Munar d’una major inversió en ensenyament universitari. És la condició imprescindible –encara que no suficient– per millorar els retrats que es puguin fer en el futur.

posted by Jaume Sureda Negre @ 10:26 1 comments

Estudis de medicina a la UIB?

S’haurien d’establir a Balears els estudis de medicina? Entre els arguments per contestar que sí n’hi ha tres de recurrents i poc sòlids. El primer addueix que a Balears, com a la resta d’Espanya, falten metges. ¿No es diu que la Universitat ha de donar resposta a les demandes del mercat? Idò formau metges, reclamen aquests partidaris de l’autarquia de la formació. Recórrer als greuges interregionals sol ser la segona idea reincident: si a gairebé totes les Comunitats de l’Estat tenen els estudis de medicina, ¿per què no els hem de tenir a Balears? El suposat greuge s’hauria d’haver plantejat quan es va transferir la Universitat des de l’administració central a l’autonòmica, no ara. El tercer raonament diu que són molts els estudiants de la nostra Comunitat que cada any se n’han d’anar a la Península per poder cursar medicina. Per terme mitjà, en els darrers cinc anys se n’han anat uns 40 alumnes cada curs. Són pocs per aconseguir el nivell d’eficiència d’uns estudis.

Hi ha, al menys, dues idees més consistents que les anteriors per avalar la proposta d’una Facultat de medicina. La primera fa referència a la raonable suposició que el seu establiment contribuiria a la millora de la qualitat dels serveis mèdics a Balears. La segona es basa en la tasca docent i investigadora que a hores d’ara ja es realitza en els nostres hospitals. En aquest cas les dades són contundents: en els hospitals de Balears s’estan format gairebé dos centenars de metges especialistes i la producció científica que s’hi fa és més que notable. Entre 1993 i 2003 els investigadors dels nostres hospitals publicaren la considerable quantitat de 637 articles d’àmbit internacional.

Per oposar-se a l’establiment de la nova Facultat s’addueix els seus elevats costos econòmics i el deficient finançament dels estudis universitaris actuals. L’aportació que el Govern fa a la UIB per a cada estudiant està molt per davall de la que es fa, per exemple, a València o Catalunya, ¿per què, doncs, abans d’iniciar noves aventures, no s’intenta millorar el que ja hi ha? Els doblers, però, no haurien de ser un impediment per instaurar uns nous estudis si els que governen la Comunitat decideixen invertir molt mes en formació i educació superior. Però bé: si aquest fos el cas, si d’una vegada per totes es decidís apostar per l’ensenyament i la recerca universitària, ¿són els estudis de medicina la millor opció? ¿Es convenient apostar per un model d’universitat generalista? I si es decideix –com crec que s’hauria de fer– per una Universitat especialitzada en determinats àmbits, ¿haurien de ser les Ciències Mèdiques un dels camps d’especialització de la UIB?

En els països seriosos, abans de prendre decisions importants s’analitza acuradament la situació de partida i els escenaris d’arribada. A Balears les coses no es solen fer així; amb el temps hem esdevingut especialistes de moure’ns sense nord. Mirin: anar expandint les àrees de recerca i docència sense tenir clar en què ens volem especialitzar és com posar un petit supermercat de poble just davant un Carrefour. Aquesta petita botiga sobreviuria, i segurament amb dificultats, només si fos capaç de presentar una oferta especialitzada i de qualitat. Si comercialitzés els mateixos productes que el gran magatzem, el petit comerç duraria dos dies. Doncs una cosa semblant ens pot passar amb l’ensenyament superior. En el nostre entorn més proper tenim Universitats amb la força dels grans magatzems i que, dia a dia, consoliden el seu lideratge amb inversions molt més elevades que les nostres. Ja sé que les Universitats no venen mercaderies i, sobretot, sé que mai no n’han tancada cap per ineficient. Però ens convindria anar vius.

Posaria messions que, més prest que tard, es crearà una Facultat de Medicina a Balears. I estic convençut que es farà sense debatre si convé que la UIB sigui com una botiga, com un supermercat o com una tenda de tot a cent. Al cap i a la fi, el que interessa no és la Universitat sinó guanyar les eleccions.

posted by Jaume Sureda Negre @ 21:43 1 comments