Respecte, llum i fum
Són molts els qui creuen que a les escoles i instituts el respecte és un bé escàs. Nicolas Sarkozy, el president de la República francesa, en va fer bandera, d’aquesta creença, en una extensa missiva que a l’inici del curs escolar que ara acaba va enviar al professorat del país veí. Sarkozy deia que volia una escola presidida pel principi del respecte: “Desig que reconstruïguem una educació del respecte (...) desig que els nostres infants aprenguin la cortesia, l’obertura d’esperit, la tolerància”. . Fins i tot va escriure que li agradaria que “els alumnes [...] es posin dempeus quan el professor entra a l’aula ja que això és una mostra de respecte”.
No conec ningú –ningú que tengui el cap damunt les espatlles, vull dir– que no defensi que el respecte ha de formar part del clima de les aules. Més encara: aconseguir que l’alumnat es comporti a la llum d’aquests principis, tan a l’escola com a fora, és un objectiu educatiu important. Amb altres paraules; el respecte és condició imprescindible per poder realitzar la formació i, al mateix temps, quelcom que s’ha d’aconseguir mitjançant les pràctiques educatives. No conec persona assenyada, ja ho he dit, que rebutgés aquesta asseveració. Però tampoc no conec ningú amb enteniment que desconegui que el respecte no apareix per generació espontània sinó que s’ensenya. I, als mals entenedors, si cal, se’ls ha d’imposar.
¿Com ensenyar o imposar aquest valor si qui ha de donar llum dona fum? Pocs mesos després d’haver enviat la carta als professors exhortant-los a fomentar el respecte, el President de la República francesa va protagonitzar un incident lamentable. Sarkozy, que saludava amicalment els assistents a una fira, es topà amb un exaltat que rebutjà ostensiblement l’estreta de mans que li oferia el President. “No em toquis”, murmurà el ciutadà. “Idò vés-te’n a fer punyetes”, li contestà Sarkosy. El ciutadà no es va arrufar sinó que encara tingué esma per dir-li que no volia que el toqués perquè si ho feia l’embrutaria. En lloc de callar, que era el que exigia la prudència i el respecte cap aquell mal educat, Sarkozy cometé la imprudència de tractar-lo de “tocacollons” Aquesta “lliçó” coprotagonitzada pel President Sarkozy i el ciutadà anònim fou enregistrada per una càmera i repetidament difosa per tots els mitjans de comunicació. La credibilitat de la missiva al professorat en demanda de més respecte a les aules quedà tocada de mort, se n’anà en orris.
Per allò de la distancia que, com el temps, amolleix les coses, més greu que la malifeta de Sarkozy –que, al cap i a la fi, ens queda lluny– és la protagonitzada a Palma por un grup de manifestants –vull creure que foren pocs i amb l’atenuant d’una ofuscació temporal. Eren al carrer en reivindicació de millores salarials i un dels eslògans que pregonaven era esfereïdor, sobretot per ser ells qui són. Volien, els manifestants, tractar el seu problema laboral amb el President Francesc Antich i no amb la Consellera Bàrbara Galmés, que fins aleshores s’havia mostrat ferma amb les seves postures. No se’ls va ocórrer, a alguns manifestants, altra idea que escriure en una pancarta, i corejar a pulmó obert, que no volien negociar amb una Barbie. Encara que no ho sembli, els qui es manifestaven eren professors i no, posem per cas, camioners. Res justifica la seva irrespectuosa –a més de masclista– referència a unes suposades aparences de la Consellera.
Ignor si a la Comunitat de Madrid han enllestit cap campanya a favor del respecte. En tot cas aquells professors que pretenguin inculcar el seu valor hauran de contrarestar el mal exemple que va donar Esperanza Aguirre quan va saludar els periodistes que l’esperaven enflocant-los un “¿Que tal, troncos?”
No; no cal que els al·lots i al·lotes es posin drets quan el professor entri a les aules. Per fer una escola del respecte bastaria que els qui han de donar llum no donin fum.
posted by Jaume Sureda Negre @ 11:43
0 comments
