Del fast-food al fast tracking
En els darrers anys s’han inaugurat a Manhattan més centres de la franquícia Kumon que MacDonalds. A New York ja n’hi ha més de cinquanta. Tot un èxit, sobre tot si tenim present que cada client hi deixa, fixos, uns tres-cents dòlars mensuals i que el producte que comercialitzen són sessions per a l’estimulació primerenca dels infants. La investigació educativa ha demostrat els escassos beneficis d’aquestes pràctiques. Però amb l’ansietat dels pares per tenir uns fills competitius passa el mateix que amb clients de MacDonald sabedors que les hamburgueses són ben poc saludables: no hi ha raons que hi valguin.
Molt encertada la reflexió del professor Alison Gopnik comparant la situació dels pares clients de Kumon amb la d’uns grangers que volgueren criar ants amb cornamenta grossa per guanyar concursos. Aconseguiren animals amb un banyam impressionat, els primers de totes les competicions. Però aquells animals no podien caminar i trontollaven sota el pes de les seves banyes.
posted by Jaume Sureda Negre @ 19:28
0 comments
